Repsol s’apunta a la Veneçuela de Trump

El 4 de juny del 2025 es reunien a Anchorage (Alaska) el conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, i el secretari d’Estat d’Energia dels EUA, Chris Wright, amb motiu de les conferències sobre sostenibilitat energètica. Era l’oportunitat per a l’empresa espanyola d’explicar a una de les mans dretes de Donald Trump el projecte d’exploració petrolífera, batejat com a Pikka, en un dels estats considerats estratègics per continuar perforant i buscant petroli per als EUA. Un projecte en què el grup australià Santos té el 51%.

Aquella trobada va servir per consolidar el fil directe entre Repsol i la Casa Blanca que va facilitar que Imaz fos cridat junt amb una vintena d’empreses (només tres europees –la italiana ENI i l’angloholandesa Shell–) a participar en el potencial repartiment del futur petrolífer de Veneçuela. Als EUA, on Repsol ha invertit 21.000 milions des del 2008, un 40% de les seves inversions totals, també participa en projectes a Texas, Pensilvània i el golf de Mèxic (antigament anomenat golf de Nova Espanya i que als EUA Trump l’ha rebatejat com a golf d’Amèrica).

A nivell global al sector de l’energia, Repsol és una empresa petita en valor i mitjana en xifra de negocis. La seva capitalització, 18.313 milions, ocupa la posició 62a al món segons Companies MarketCap. Per comparar, Aramco –l’empresa estatal de l’Aràbia Saudita cotitzada– val 1,4 bilions, i ExxonMobil, primer grup sense presència de l’Estat, val 480.000 milions. En facturació ocupa la vintena posició tenint en compte només les empreses que són en borsa.

La presència de la companyia presidida per Antonio Brufau al país caribeny intervingut des del 1993, la relació amb la presidenta encarregada Delcy Rodríguez i la seva societat amb l’empresa estatal PDVSA, li atorga un privilegi d’entrada. El seu objectiu és que un negoci ensopit, que produeix 45.000 barrils al dia, es tripliqui en tres anys, segons va manifestar Imaz en la seva reunió amb Trump. A això se li uneix la possibilitat d’exportar gas, l’altre negoci amb presència de Repsol a Veneçuela, a Colòmbia. Veneçuela havia arribat a produir 3 milions de barrils abans de l’arribada al poder d’Hugo Chávez i la continuïtat amb Nicolás Maduro. Avui en produeix un milió.

L’acció de Repsol (16,23 euros) ha guanyat un 5% des de principis d’any. S’ha revaloritzat un 200% des dels seus mínims històrics l’octubre del 2020, en plena pandèmia (quan el preu del petroli va arribar a cotitzar negativament a la primavera), tot i que encara està lluny del seu rècord històric de 29,25 euros, arribat el juny del 2007. Per comparar amb tres dels gegants del sector, Chevron ha duplicat el seu valor des d’aquell mes, Exxon ha guanyat un 50% i Shell empata.

Notícies relacionades

Seat va registrar un rècord de vendes el 2025 amb 586.200 vehicles

Espanya va tenir 20.000 turistes menys al dia el 2025

L’estratègia al sector de l’energia, amb l’aposta per les renovables, és tan important com el preu del petroli o del gas en l’evolució borsària d’aquestes empreses. El gran interrogant és com pot conjugar-se l’interès de Trump i del sector. L’escepticisme d’Exxon per invertir en Veneçuela a causa de les exigències inversores i la seva futura rendibilitat serveixin d’exemple. Tampoc està clar que el petroli procedent de Veneçuela pugui servir per abaratir, com pretén Trump, el preu dels carburants. Almenys, no a curt termini. Els EUA són el primer productor del món de petroli per davant de Rússia i Arabia i el segon importador per darrere de la Xina i davant de l’Índia. En reserves, on lidera Veneçuela, és el vuitè.

L’horitzó geopolític és impredictible. El preu del petroli de referència Brent cotitzava a 60$ el barril abans de les revoltes de l’Iran contra la dictadura dels aiatol·làs. A mesura que es confirmaven les informacions sobre la tragèdia i les possibles conseqüències, el preu ha pujat a 65$. El 2004 es va oferir una mitjana de 103,7 milions de barrils dia segons l’OPEP, el cartell petrolífer que representa un 33% del mercat. L’Iran, cinquè productor, va generar 4,34 milions de barrils, sent la Xina el seu primer comprador, com també el principal client de Veneçuela. Per als membres de l’OPEP, liderada per l’Aràbia, l’objectiu és mantenir els preus estables gestionant prudentment la producció de petroli. En el seu últim comunicat, del 4 de gener, van qualificar el mercat de "sa".