El Govern proposa donar 21.000 milions més a les comunitats amb el nou model de finançament autonòmic

Com va anunciar en la vigília el líder dels republicans catalans, Oriol Junqueras, després de reunir-se amb Pedro Sánchez, a Catalunya li correspondran 4.700 milions més, amb un 12% d’increment. En concret, serien 4.686 milions, el segon increment més gran, només per darrere de l’andalús (4.848 milions) i per davant del País Valencià (3.669 milions) i la Comunitat de Madrid (2.555 milions). Les úniques que perdrien recursos serien Cantàbria (46 milions) i Extremadura (216 milions), però l’Estat les compensarà perquè quedin igual que amb el model vigent.

El projecte serà ara presentat als consellers autonòmics en la Comissió de Política Fiscal i Financera (CPFF), en principi la setmana que ve. Posteriorment, rebrà el vistiplau del Consell de Ministres i serà enviat a les Corts per a la seva tramitació i potencial aprovació definitiva. No obstant, atesa l’oposició actual de Junts i el PP, resulta ara com ara improbable que la rebi, però res es pot donar per tancat. Montero va assegurar fa unes setmanes que li agradaria que estigués en vigor el 2027, però va reconèixer que no depèn d’ella.

La ministra ha apuntat que una de les principals novetats és que el projecte planteja elevar el percentatge de la recaptació de l’IRPF i l’IVA que se cedeix a les comunitats, de l’actual 50% al 55% en l’impost de la renda i al 56,5% en el del valor afegit. Aquestes mesures fiscals, entre d’altres de menor importància, farien que només per la via tributària els recursos de les comunitats augmentaria en uns 16.000 milions d’euros el 2027.

Més pastís, diferent repartiment

Montero ja havia anunciat fa unes setmanes que «cap comunitat autònoma sortirà perjudicada», perquè el sistema «comptarà amb més recursos». A la pràctica, volia dir que el pastís a repartir entre totes les comunitats seria més gran i que totes rebrien més diners que amb el sistema actual. Es tracta, això sí, d’una millora en termes absoluts (més diners) destinada al fet que la reforma sigui ‘vendible’ a tots els territoris, però tot sembla indicar que no passarà el mateix en termes relatius (pes de cada comunitat al pastís comú), on sí que hi haurà guanyadors i perdedors.

La ministra, així, va apuntar al seu dia que «es reduiran les diferències actuals en finançament per habitant ajustat» entre les diferents comunitats (fins a 1.000 euros entre Cantàbria i Múrcia), ja que les actuals «no estaven justificades». En el mateix sentit pot interpretar-se que el Govern i ERC hagin assolit, segons va anunciar Junqueras, un «acord sobre l’aplicació del principi d’ordinalitat(és a dir, que cada comunitat ocupi el mateix lloc en el rànquing per recursos aportats i rebuts).

La ministra va apuntar que el model «recollirà la solidaritat territorial de forma explícita, transparent i basada en criteris objectius», amb la qual cosa hi continuarà havent algun tipus d’anivellament entre comunitats, però cal veure si serà menor o si l’Estat augmentarà els recursos que aporta per mantenir-la.

Multilateral i bilateral

Un altre dels principis anunciats fa unes setmanes per Montero és que el sistema «serà aplicable a totes les comunitats autònomes de règim comú», cosa que no impedirà tenir en compte i respectar singularitats i particularitats territorials». Es tracta d’un element amb què es vol complir els compromisos de tractament especial assolits amb ERC i al temps tenir arguments davant les queixes de la resta de comunitats. «Contemplarà un debat multilateral amb la possibilitat d’abordar determinades matèries de manera bilateral sense que competeixi amb els recursos de la resta de comunitats. Ja existeix una certa bilateralitat en el model actual: les competències no homogènies es discuteixen en el marc bilateral», va justificar la ministra.

Així mateix, va afegir Montero, el nou model «reforçarà i augmentarà la capacitat normativa de les comunitats en un marc de corresponsabilitat fiscal però també respecte a la seva autonomia», mentre inclourà «avançar en un nou model de gestió en xarxa del sistema tributari», entre les administracions tributàries autonòmiques i l’estatal. De nou, una fórmula per mirar de cobrir l’acord amb ERC que Catalunya recapti gradualment tots els seus impostos, si bé en l’IRPF, el primer previst, encara no hi ha acord entre el partit i el Govern. «Significa que les comunitats de forma progressiva puguin assumir més competències en la gestió sense que això impedeixi l’aplicació conjunta de la política fiscal en el conjunt del territori», va assegurar la vicepresidenta.

Model caducat i complex

L’actual model de finançament de les comunitats autònomes de règim comú (totes menys el País Basc i Navarra) va ser aprovat a finals del 2009 sota el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero i incloïa la previsió que es revisés cada cinc anys. No obstant, ni l’Executiu de Rajoy ni el de Sánchez, fins ara, ho van complir. Es tracta d’un model complex, en el qual els ingressos de les comunitats provenen de la recaptació d’impostos cedits totalment o parcialment per l’Administració General de l’Estat a les autonomies i de quatre fons que canalitzen recursos de l’Executiu central cap als Governs autonòmics i d’aquests entre si per reduir les diferències entre territoris.

Notícies relacionades

La Generalitat calcula que ingressarà 1.700 euros més per català amb el nou model de finançament

Com aplicar la regla de les 24 hores per estalviar diners i evitar compres impulsives

Un dels elements que ha provocat tradicionalment més disputes és la definició de la variable de la població ajustada, que s’utilitza per realitzar molts dels càlculs que exigeix el sistema de finançament. Aquesta magnitud corregeix la població real de cada territori en funció de diferents paràmetres (com el grau d’envelliment, la dispersió de la població o l’extensió geogràfica) per calcular el cost unitari de proveir els serveis públics a cada comunitat.

Tot això provoca que la diferència en el finançament per habitant ajustat entre les comunitats millor (Cantàbria) i pitjor (Múrcia) dotades rondi els 1.000 euros, d’una mica més de 4.000 euros a una mica més de 3.000. També que només hi hagi tres comunitats (Madrid, Catalunya i les Balears) que, junt amb l’Estat, contribueixin a la solidaritat (reben menys recursos del sistema dels que els correspondria per recaptació tributària perquè part d’aquesta es destina a altres comunitats). I, així mateix, que no hi hagi una correspondència en el rànquing entre el que s’aporta i es rep per habitant: Catalunya, per exemple, és la tercera per contribució i la novena per percepció.