Treball planteja apujar el salari mínim fins a 1.221 euros al mes

El Ministeri de Treball ha plantejat que el salari mínim interprofessional (SMI) pugi aquest any 37 euros, fins a ubicar-se en 1.221 euros mensuals (en 14 pagues). El ministeri dirigit per Yolanda Díaz advoca per un increment del 3,1% per a aquest 2026 i que l’SMI no pagui IRPF, tal com inicialment ambicionava el Ministeri d’Hisenda. També s’ha compromès a sondejar reformes que permetin actualitzar part dels contractes públics perquè les empreses que liciten amb l’Administració puguin repercutir part de l’increment de l’SMI en les contractes. Amb aquest moviment, els de Díaz aspiren a convèncer la patronal, que s’ha desmarcat de les últimes quatre pujades de l’SMI. La resolució de la negociació serà "qüestió de dies", segons van manifestar els sindicats.

Treball reprèn així les negociacions per revaloritzar l’SMI, que va quedar prorrogat en l’últim Consell de Ministres de l’any anterior. L’objectiu del Govern és actualitzar-lo al llarg d’aquest gener perquè entri en vigor de manera immediata. L’SMI el perceben al voltant de 2,5 milions de treballadors a tot Espanya, segons els càlculs de Treball.

El Govern perfila un increment lluny dels plantejaments inicials de la patronal, que va plantejar una pujada de l’1,5%. No obstant, des del ministeri consideren que els empresaris "podrien estar d’acord" amb aquesta pujada del 3,1% si la revalorització finalment inclou una indexació parcial dels contractes públics al nou salari mínim. La posició durant els últims anys de la CEOE ha sigut reticent a unir posicions amb el Govern i en els últims quatre anys ha declinat recolzar les revaloritzacions de l’SMI.

El secretari d’Estat d’Ocupació, Joaquín Pérez Rey, va aplaudir el "clima de diàleg franc" de la CEOE durant la reunió d’ahir, rebaixant així el dur to que havia utilitzat contra els patrons en les anteriors reunions després del rebuig d’afegir-se a l’acord per ampliar els permisos per mort d’un familiar. Des de la CEOE, a preguntes d’aquest mitjà, van declinar fer declaracions sobre aquest tema. "Estem veient a nivell intern la proposta", es van limitar a declarar fonts de la patronal.

Notícies relacionades

Protesta del camp contra el Mercosur: agricultors catalans tallen de matinada l’AP-7 i l’N-II a Pontós i francesos es planten davant la torre Eiffel

Les mesures antiapagades redueixen el pes de les renovables

No obstant, des de l’Executiu confien que canviïn d’opinió si se’ls concedeix aquesta vella pretensió de poder repercutir en els contractes públics les pujades del salari mínim. Per exemple, una empresa de neteja viària que té a part de la seva plantilla cobrant l’SMI presenta una licitació a un cost concret. No obstant, si durant el contracte puja l’SMI, els costos de l’esmentada empresa pugen, però no pot repercutir-li l’esmentat increment de cost a l’Administració i amb el mateix pressupost ha de cobrir més costos. Ara, Treball confia a poder convèncer Hisenda que canviï d’opinió i permeti certa repercussió en els contractes públics. Fins ara l’havia rebutjat, ja que això faria que augmentés el pressupost públic.

Els sindicats, per la seva banda, ambicionaven un increment del 7%, menys de la meitat del que planteja Treball. No obstant, les centrals van posar sobre la taula aquesta quantia pensant que l’SMI tributés IRPF, pel que havia de ser més gran, ja que part de la pujada se l’emportaria Hisenda. Ara que Treball espera convèncer Hisenda de no fer tributar els perceptors de l’SMI, aquesta menor quantia del 3,1% podria ajudar a convèncer els sindicats.