El Govern crea un ens per governar tots els aeroports catalans

La també portaveu de l’Executiu va assegurar que es tracta de l’"inici del camí d’una política aeroportuària que pren un nou impuls" i d’un "pas decisiu per a una governança integral i coherent" del conjunt d’infraestructures, que inclou tant l’aeroport de Barcelona-el Prat com els de Girona, Reus, Lleida-Alguaire, Sabadell i Andorra-la Seu. Paneque, prudent en els terminis, va defensar que la futura autoritat permetrà superar el model actual, que va qualificar de "fragmentat" i que fins ara "ens posava en limitacions del sistema". Va remarcar que l’organisme dotarà d’una "visió general" del sistema aeroportuari, a l’ocupar-se tant dels aeroports gestionats directament per la Generalitat com dels operats per Aena, cosa que permetrà "ordenar, coordinar i reforçar el sistema i alinear-lo en termes de competitivitat, planificació i sostenibilitat".

Desplegament de competències

L’Autoritat Aeroportuària de Catalunya agruparà i organitzarà totes les funcions que la Generalitat ja té atribuïdes en l’àmbit dels aeroports i altres instal·lacions aeronàutiques, desplegant plenament les competències previstes en l’Estatut, tot i que caldran canvis legislatius que s’hauran d’afrontar al Parlament. Entre les seves funcions hi figuren la planificació i el desenvolupament del sistema aeroportuari, l’elaboració del pla estratègic, el seguiment dels plans directors i l’ordenació d’aeroports, aeròdroms i heliports, així com la millora de l’accessibilitat, la integració territorial i el foment de la intermodalitat.

L’ens també assumirà el seguiment de l’activitat dels aeroports de titularitat pública, la seva capacitat operativa i la qualitat del servei, a més d’impulsar la transició ecològica del sector, el control ambiental i la reducció d’emissions i soroll. Paneque va insistir que es tracta d’una "necessitat estructural de país" i va recordar que la creació de l’autoritat forma part de l’acord d’investidura amb ERC per avançar cap a un model "més modern i alineat" amb els estàndards europeus. A la llarga, va admetre la consellera, "la voluntat del Govern és participar en la gestió del Prat", cosa que de moment no serà possible amb l’ens de nova creació.

En l’àmbit institucional, l’autoritat actuarà com a interlocutor davant dels organismes estatals i europeus, operadors, municipis i àrees d’influència aeroportuària, i participarà en tots els processos de planificació, per exemple, en les decisions sobre el DORA, que és el document que dissenya les inversions a cinc anys vista d’Aena. Segons la consellera, l’objectiu és que Catalunya pugui disposar d’aquesta veu pròpia en matèria aeroportuària i així deixar enrere una gestió dispersa en la qual els diferents departaments que tenien les competències en aquest àmbit actuaven pel seu compte. D’aquesta manera també podran interlocutar amb la Unió Europea, Enaire i l’Agència Estatal de Seguretat Aèria.

Comitè tècnic

L’acord aprovat pel Govern preveu que en el termini màxim d’un mes es constitueixi un comitè tècnic, sota la coordinació d’Aeroports Públics de Catalunya, que celebrarà la seva primera reunió i impulsarà el desplegament del nou organisme.

Notícies relacionades

El Santander tanca la venda del 49% de la filial a Polònia a l’Erste Bank

Vueling nomena Raúl Arévalo nou director financer i de transformació

Aquest comitè disposarà de sis mesos per elaborar una proposta de modificació de la Llei 14/2009, d’aeroports, heliports i altres infraestructures aeroportuàries, a fi de crear formalment la nova entitat de dret públic i definir els seus estatuts. La previsió és que la modificació legislativa es tramiti durant el primer semestre del 2026, s’aprovi en el segon semestre i estigui plenament en marxa el 2027.

La futura Autoritat Aeroportuària de Catalunya comptarà amb una organització pròpia, amb un consell de govern, presidència i vicepresidència, així com vocalies amb competències en l’àmbit aeroportuari i representació d’administracions i organitzacions econòmiques i empresarials. Paneque va destacar que aquest model permetrà avançar cap a una "governança integral" que superi la dispersió actual i doti el país d’una agència capaç de planificar, coordinar i projectar el sistema aeroportuari amb criteris d’interès públic i de llarg termini.