Del deute milionari de Repsol a la venda de Telefónica: el que es juguen els gegants espanyols pel cop de Trump a Veneçuela

Repsol és la companyia espanyola amb més interessos a Veneçuela. La petroliera opera més de tres dècades a Veneçuela, amb una activitat amb continus alts i baixos sobretot en l’última dècada. A l’espera que es concretin els plans de Trump per a una Veneçuela post-Maduro, el grup segueix atenta la situació amb la seva activitat de producció d’hidrocarburs i el cobrament del deute milionari que encara ha de pagar el país sud-americà.

Trump ha reconegut obertament el seu interès en el petroli veneçolà i la seva pretensió que els grups energètics nord-americans participin en l’explotació de les enormes reserves del país (les més grans del món, per sobre de les de l’Aràbia Saudita). Repsol, amb activitats d’exploració i producció de gas i petroli a Veneçuela des del 1993, podria ser relativament ben posicionada per actuar com a soci de les petroleres nord-americanes si es produeix aquest eventual desembarcament.

Repsol concentra la seva activitat a Veneçuela molt majoritàriament en la producció de gas natural, molt més que de petroli, amb una producció creixent de 70.500 barrils equivalents al dia (davant els 65.000 barrils diaris del 2024). El 85% de la generació de la companyia al país caribeny és de gas natural per a consum intern, no s’exporta té una importància clau per sostenir el sistema elèctric en una part substancial del país. A més, Repsol concentra a Veneçuela el seu segon volum de reserves provades d’hidrocarburs (amb 256 milions de barrils, un 15% del total de reserves de la companyia), només per darrere de les que té als Estats Units (amb 753 milions de barrils al tancament del 2024).

Deute milionari i aixeta tancada

Fins fa uns mesos Veneçuela li pagava a Repsol en espècie, en vaixells carregats de petroli, pel deute històric acumulat (actualment d’uns 900 milions d’euros) i també per les seves operacions actuals al país. Un petroli que Repsol sí que exportava i portava per tractar-lo a les seves refineries a Espanya, però l’arribada del qual es va frenar en sec l’any passat.

El Govern de Trump va revocar l’any passat els permisos especials que tenien diverses petroleres internacionals associades amb la companyia estatal veneçolana PDVSA, entre les quals Repsol, per exportar cru i altres productes derivats des del país caribeny. La via que utilitzava Repsol perquè Veneçuela anés pagant el seu deute es veia així truncat.

Després d’anys reduint la seva exposició al mercat veneçolà, Repsol havia reactivat el seu negoci al país en col·laboració amb l’estatal PDVSA el 2023 amb acords per elevar la producció i va aconseguir donar un impuls a la seva activitat al país després de rebre permisos d’exportació per part de l’Administració de Joe Biden. Els permisos especials per poder exportar van ser emesos pel Departament del Tresor nord-americà de l’anterior Administració. Es tractaven exempcions específiques per permetre a algunes petroleres operar a Veneçuela i exportar el petroli de PDVSA esquivant les sancions imposades per Washington contra el règim de Maduro.

Repsol tenia una exposició patrimonial de 330 milions d’euros a Veneçuela pels seus actius al país al tancament de juny del 2025 (últimes dades fetes públiques pel grup), davant els 504 milions que tenia a finals del 2024 i molt per sota del màxim de risc de 2.400 milions que va arribar fa una dècada.

L’exposició patrimonial actual es concentra molt fonamentalment en el finançament atorgat a les societats conjuntes de producció de petroli i gas Petroquiriquire i Cardón IV que té al país, al costat del PDVSA i la italiana ENI, i també al deute històric encara pendent de pagament que acumula amb la petrolera estatal veneçolana. El saldo total de la línia de crèdits firmada entre Repsol i PDVSA ascendia al 30 de juny del 2025 358 milions d’euros, amb un saldo brut (inclosos interessos) de 894 milions d’euros i unes provisions de 536 milions.

Telefónica i la sortida en l’aire

Telefónica havia accelerat al màxim en els últims mesos el seu pla de sortida de Llatinoamèrica, amb l’objectiu de desprendre’s de tots els seus negocis a la regió (amb l’única excepció del Brasil). El president del grup, Marc Murtra, va confirmar fa tot just dos mesos la seva intenció de culminar el procés de desinversions a Hispanoamèrica. Després de la venda de les filials de l’Argentina, l’Equador, el Perú, l’Uruguai i Colòmbia, la companyia pretén continuar el procés i desprendre’s de les últimes participades a Xile, Mèxic i també a Veneçuela.

La inestabilitat política i econòmica a Veneçuela en els últims anys ja representava un obstacle per a Telefónica en el seu objectiu d’aconseguir un comprador per a la seva filial local. Ara l’atac de Trump i la incertesa generada, i a l’espera que es concreti la incerta transició, previsiblement derivaran en un alentiment de la possibilitat de vendre la filial veneçolana a curt termini per posar fi a les seves presència al país caribeny durant més de dues dècades. De moment, Telefónica continua amb la seva activitat al mercat veneçolà i l’any passat va comprometre l’execució d’inversions per uns 480 milions d’euros per desplegar allà telefonia mòbil 5G.

L’objectiu de Telefónica és completar de manera definitiva el canvi de rumb que va iniciar fa una mica més d’un lustre: posant tot el focus a Europa i accelerant el punt final de la gran conquesta dels mercats llatinoamericans que va emprendre la companyia sota la batuta de César Alierta en la primera dècada i mitja dels dos mil.

BBVA, Inditex o grans del turisme

Altres grans grups espanyols amb presència a Veneçuela es mantenen atents a la inestabilitat actual després de l’atac dels EUA. BBVA, a través de la seva filial BBVA Provincial, és una de les entitats financeres més grans del país, tot i que ha anat reduint la seva exposició i ha retallat la seva plantilla a la meitat en l’últim lustre, des dels 4.000 empleats del 2019 fins als 1.800 actuals. Mapfre també és una assegurada de les més rellevants al mercat veneçolà i compta amb una xarxa d’una vintena d’oficines.

Notícies relacionades

Trump aplica la doctrina Monroe a Veneçuela: «Va contra el dret internacional i obre la via a intervenir a Cuba»

El consum de llum puja però és lluny de l’objectiu del Govern

Per la seva banda, Inditex va fer un viatge de tornada i anada. El gegant tèxtil amo de marques com Zara, Massimo Dutti o Pull&Bear va abandonar Veneçuela el 2021, però va acabar tornant el 2024 a través d’un acord de franquícia amb grup local Futura i l’obertura de la seva botiga més gran de Zara a Llatinoamèrica.

Grans grups del turisme espanyol tenen interessos a Veneçuela. Iberia (del hòlding aeri IAG) i Air Europa van suspendre fa unes setmanes els seus vols a Caracas pel risc que suposaven per la tensió creixent entre els Estats Units i Veneçuela i el fre a les operacions es manté de moment fins a final d’aquest mes a l’espera que s’aclareixi la situació. Air Europa acumula des de fa un deute pendent de pagament pel Govern veneçolà d’uns 200 milions d’euros per la prohibició imposada de repatriar ingressos obtinguts al país. Grups hotelers com Meliá o Hesperia també mantenen operacions des de fa dècades i compten amb diversos establiments en diferents destinacions de Veneçuela.