Trump aplica la doctrina Monroe a Veneçuela: «Va contra el dret internacional i obre la via a intervenir a Cuba»

Els analistes consultats per EL PERIÓDICO per interpretar el moviment de Washington coincideixen que s’ha violat la sobirania de Veneçuela i amb això la legislació internacional. Apunten a l’èxit militar d’aturar un Nicolás Maduro que havia d’estar altament protegit. I remarquen que això és una nova reinterpretació de la vella doctrina Monroe, que imposava la primacia dels Estats Units sobre tot el continent americà.

«Pàtina jurídica» amb acusacions de narcoterrorisme

L’analista Mariano Aguirre, investigador no resident del CIDOB i de Chatham House a Londres, afirma en conversa amb aquest diari que l’Administració Trump està intentant dotar d’una pàtina jurídica una escalada militar contra Veneçuela.

La fiscal general Pam Bondi ha afirmat ja que Maduro i la seva dona han sigut acusats de conspiració narcoterrorista, conspiració per importar cocaïna, possessió de metralladores i dispositius destructius, i conspiració per posseir metralladores i dispositius destructius.

En els últims mesos, els Estats Units han anat construint un relat en quatre passos, remarca l’analista: (1) declarar que els EUA estan en «conflicte armat» amb el narcotràfic, que va acabar amb els atacs a l’Iraq o l’Afganistan; (2) vincular Veneçuela com a origen o plataforma de sortida del fentanil o altres drogues, malgrat que aquestes arriben per Mèxic; (3) presentar Maduro com a líder del càrtel dels Soles; i (4) utilitzar aquesta cadena per justificar l’operació de «captura» i trasllat als Estats Units de Maduro per ser jutjat.

Adverteix que juristes i experts militars qüestionen aquesta base per la seva vaguetat (equiparable a la «guerra contra el terror» declarada per George W. Bush), per la dificultat de tractar el narcotràfic com a «enemic» en termes jurídics, i per la debilitat empírica d’identificar el càrtel dels Soles com a organització coherent equiparable a un actor estatal i, encara més, d’atribuir-la al president veneçolà.

Des de la presidència de Richard Nixon, el país tendeix a demanar l’extradició i jutjar als Estats Units els que considera responsables del narcotràfic, i l’Administració Trump ha mirat de dibuixar Nicolás Maduro com un capo d’un narcoestat.

Hi ha una altra opció legal, que és la que ha apuntat un senador nord-americà: l’aplicació de l’article II de la Constitució dels Estats Units, que legitima l’ús de la força si hi ha ciutadans nord-americans en risc a l’estranger. Un argument que Aguirre considera «agafat pels pèls».

«Viola el dret internacional»

«Capturar i traslladar per la força el president d’un país suposa una vulneració de la sobirania i del principi de prohibició de l’ús de la força, tret d’autodefensa o amb mandat del Consell de Seguretat», assegura a EL PERIÓDICO Carlota García Encinas. Per això, els atacs dels Estats Units com la detenció de Maduro violen el dret internacional, afirma. Washington defensarà les seves accions assegurant que no és un president legítim i emparant-se amb acusacions prèvies de terrorisme i narcotràfic.

En aquesta mateixa línia s’ha expressat el Govern. Espanya ofereix els seus «bons oficis» per negociar una solució pacífica al conflicte, però demana que es respecti l’ordre internacional i que es desescali.

«És important separar les dimensions militar, política i jurídica. L’operació militar sembla haver sigut executada de manera brillant. Els Estats Units van localitzar Maduro, es va obrir pas a través de les importants defenses antiaèries de Veneçuela i se’l van emportar a ell i la seva dona. No hi ha informes de baixes nord-americanes», opina per a aquest diari Mark F. Cancian, coronel retirat dels Estats Units.

No obstant, no s’ha produït encara un canvi de règim, com demanava part de l’oposició. «Això sembla haver-se limitat a aquest cop puntual. S’han retirat totes les forces dels Estats Units. Els funcionaris de Maduro, inclosa la vicepresidenta, segueixen al capdavant de Veneçuela. Els Estats Units hauran de convèncer que renunciïn al poder i entreguin el govern a l’oposició, a la qual es considera àmpliament l’autoritat legítima».

El «corol·lari Trump» a la «doctrina Monroe»

Hi ha un precedent parcial a la situació actual: la captura del dictador panameny Manuel Antonio Noriega després de la invasió dels Estats Units del país el 1989. Llavors, Noriega va eludir la captura durant diversos dies abans de buscar refugi a la missió diplomàtica de la Santa Seu a la Ciutat de Panamà, però es va acabar entregant el 3 de gener de 1990 i va ser jutjat als Estats Units i sentenciat a 40 anys de presó.

Els dos analistes emmarquen aquesta acció en el nou intervencionisme dels Estats Units a l’Amèrica Llatina, en una nova versió de la doctrina Monroe.

La doctrina Monroe és un marc de política exterior enunciat pel president James Monroe el 1823 per delimitar esferes separades entre Europa i les Amèriques: advertia les potències europees contra noves colonitzacions o interferències en els assumptes de l’hemisferi occidental i alhora prometia als EUA no immiscir-se en les guerres europees ni en les colònies europees ja existents.

El corol·lari Roosevelt (del 1904) en va ser una ampliació: el president Theodore Roosevelt va transformar aquesta lògica defensiva en una pretensió que els Estats Units eren una mena de «policia» regional que podia intervenir en països llatinoamericans per «preservar l’ordre» i protegir interessos nord-americans.

Notícies relacionades

Espanya crida a la «desescalada i la moderació» i al respecte del dret internacional a Veneçuela

El Servei Secret dels EUA mata un home que intentava entrar a la mansió Mar-a-Lago de Trump

A l’Estratègia de Seguretat Nacional publicada per l’Administració Trump fa unes setmanes es llegeix explícitament que els Estats Units pretenen «aplicar la doctrina Monroe» i el «corol·lari Trump» pel qual es negarà a «competidors no hemisfèrics» la possibilitat de controlar actius estratègics a la regió. La Xina, competidor dels Estats Units, rep petroli i minerals de Veneçuela i té molts interessos a tota l’Amèrica Llatina. Veneçuela té les reserves de petroli més grans del món, tot i que és pesant i difícil de refinar.

Ara s’obre la via a possibles noves intervencions. Carlota García Encinas recorda que el que ha estat darrere de tota l’operació ha sigut el secretari d’Estat, Marco Rubio, que té orígens cubans. Cuba podria perdre accés al petroli veneçolà si el govern canvia de mans o, fins i tot, podria ser el següent objectiu de l’Administració nord-americana.