José Luis Bonet: "S’està cosint les pimes fiscalment i parafiscalment"

Fa 11 anys que José Luis Bonet (Barcelona, 1941) presideix la Cambra de Comerç d’Espanya. A 84 anys, amb una dilatada carrera empresarial en què destaca la presidència de Grup Freixenet des de març del 1999 fins al 2019, qualsevol s’atreviria a pensar que vol donar el relleu a la Cambra, sobretot tenint en compte que la reelecció en el càrrec tindrà lloc a finals de 2026. Per contra, confessa que pensa continuar mentre es trobi bé, "com ara".

Bonet discuteix a través de la veu de l’experiència sobre les qüestions comercials i econòmiques que han marcat Espanya els últims temps. N’és una, sens dubte, els aranzels introduïts pel president dels Estats Units, Donald Trump, a l’abril. Per valorar l’impacte que han tingut sobre l’economia espanyola, Bonet reconeix que ha sigut escàs, però no li sembla res que calgui celebrar. "Lamentablement, la presència de productes espanyols als Estats Units és escassa, i ens han fet veure que les empreses espanyoles haurien de ser més als Estats Units".

El turisme

El president de la Cambra de Comerç considera que un fre important per a les empreses és el fet que les estiguin "cosint fiscalment i parafiscalment". "Estaríem molt més bé amb una política econòmica proempresa, en què no es passin tres pobles en l’aspecte fiscal", comenta. Malgrat això, el fet cert és que les xifres econòmiques mostren el bon curs d’Espanya, tot i que Bonet defensa que del que realment viu Espanya "és del turisme", avalada pels més de 100 milions de visitants que arriben cada any.

El diàleg social, com a eina per bastir ponts entre empresaris, treballadors i Administració, actualment està afeblit, principalment a causa de l’absència dels empresaris en els acords socials a Espanya. Bonet hi coincideix, i critica que l’Administració no ha d’anar pel seu compte, sinó "recolzar les empreses". "Aquest país té un problema d’emprenedoria. N’hi hauria d’haver molt més, perquè són les responsables del creixement econòmic d’Espanya", reflexiona.

Capitalisme gairebé familiar

I una part important de la culpa d’aquest deteriorament del diàleg social la té la demonització de la figura de l’empresari. Així les coses, Bonet considera que en un sistema "de capitalisme gairebé familiar", Espanya ha fet "un salt prodigiós" en favor de la gent pel creixement, "que en definitiva l’han fet les empreses". "Són les cèl·lules bàsiques, els agents fonamentals", reflexiona, i tot seguit apunta el valor de la col·laboració publicoprivada per afavorir el creixement general.

Les grans companyies, especialment de comerç electrònic, es queden una quota de mercat que antigament pertanyia als petits negocis. Bonet insisteix a dir que Espanya "és un país de pimes", i per enfrontar-se a la gran distribució, creu que han "de fer els deures". "Ja entren en la digitalització, però han de fer més per la internacionalització". Respecte al primer aspecte, la Cambra de Comerç d’Espanya ha promogut iniciatives, com ara el Kit Digital, que han ajudat les petites empreses en l’esforç per adaptar-se als nous temps. Quant al segon aspecte, Bonet considera que queda molt camí per recórrer. "Espanya té en aquest moment uns 50.000 exportadors regulars, però s’han de multiplicar", assegura.

Formació professional

Notícies relacionades

Uns 300 tractors bloquegen l’Eix Transversal per les crisis ramaderes

La Generalitat injecta 61 milions a la indústria per fixar 26.800 llocs de treball

Les últimes setmanes, Espanya ha renunciat a 60.000 milions d’euros dels fons Next Generation. Bonet no ho veu com un bon símptoma, atès que considera que s’han de fer servir per "ajudar l’empresari a invertir per créixer". "Hi ha una inversió que no es fa perquè algunes empreses familiars, amb un instint conservador excessiu, estan replegades. Però quan t’ofereixen diners en bones condicions i tu ets empresari, els has d’agafar, per invertir i millorar", assenyala.

Un dels grans canvis en l’àmbit formatiu durant els últims anys ha sigut la potenciació de la formació professional (FP), amb un gran component dual i involucrant-hi les empreses. En aquest sentit, Bonet recorda que, quan va arribar a la presidència, el 2014, hi havia 600.000 alumnes cursant FP, "i ara n’hi ha 1.200.000". "L’FP ha millorat, però encara s’ha de potenciar més la dual. A les pimes els costa, perquè no tenen recursos", confessa, parlant de l’esforç que comporta per a un petit empresari formar un estudiant. Bonet, però, considera que aquest és el camí que cal seguir. n