Óscar Puente: "És clar que hi ha foc amic al PSOE, i em fa molta ràbia"

La gent de seguida es posa nerviosa, no pensa bé i hi ha certa precipitació en les propostes. En primer lloc, crec que és indiscutible que el Govern de coalició està transformant aquest país. En segon lloc, no hi ha dubte que hi ha un qüestionament de la seva legitimitat en origen des de la mateixa moció de censura. En tercer lloc, hi ha una incomprensió per part de la dreta de la pluralitat d’aquest país i de la necessitat d’entendre’s amb formacions polítiques que tenen una manera diferent de veure Espanya. A tot això s’hi afegeixen els nostres propis problemes i errors: han aflorat casos de corrupció no vinculats amb el Govern actual, i episodis en què algunes dones han revelat haver sigut sotmeses a assetjament o a comportaments impropis per part d’alguns dirigents del Partit Socialista.

¿Considera que aquesta situació pot posar en qüestió la continuïtat del Govern de coalició?

No. Hem de millorar els nostres controls davant la corrupció. No sé si hi ha gaire marge per fer-ho, perquè els procediments són molt exhaustius i tampoc han impedit que hi hagi persones que se’ls saltin o aprofitin la més petita escletxa per cometre il·legalitats. Pel que fa a l’assetjament, el que estem vivint és una transformació cultural. Ara mateix transitem d’una concepció profundament masclista del món cap a una societat igualitària. Aquest procés comporta episodis dolorosos però que també són necessaris per avançar.

Així doncs, ¿li sembla que Yolanda Díaz hauria d’abandonar el Govern si considera que la situació és insostenible?

Això seria agafar la part pel tot i no ponderar la importància de la transformació que s’està portant a terme. Hi ha molta gent que necessita un Govern d’aquestes característiques per millorar la seva vida i les seves condicions d’igualtat. No hi ha res que sigui perfecte. Del que es tracta és de potenciar les coses bones i corregir les dolentes.

Hi ha informacions que apunten que Sumar vol separar l’obra pública del seu ministeri per blindar-la davant la corrupció.

No en tinc constància, però penso que obsessionar-se pels procediments o les estructures és obviar la naturalesa humana. Els problemes no van per aquest camí. Els partits hem de millorar pel que fa a la selecció del personal i als controls sobre les persones.

¿Troba que es pot governar sense pressupostos i amb un suport parlamentari fràgil?

Sempre soc partidari de distingir el que és important del que no ho és: un país que creix al 3%, amb l’últim any d’execució dels fons europeus fixat el 2026 i uns pressupostos del 2023 prorrogats però modificats mitjançant ampliacions de crèdit. El Govern està ben proveït per continuar governant.

¿Aleshores, doncs?

Aquí hi ha una confusió entre executiu i legislatiu heretada del temps en què els governs eren monocolor. Avui això no és així. L’Executiu aprova cada dimarts desenes de mesures que tenen un impacte real. Des del començament de legislatura hem aprovat 52 lleis. El Govern pot culminar la legislatura amb pressupostos o sense.

¿Percep foc amic dins del PSOE o moviments pensant en un escenari post Sánchez?

És clar que hi ha foc amic. Hi ha gent que s’apunta a un bombardeig. En veiem un en una tertúlia cada dimarts donant-los un cop de mà; veiem el president de Castella-la Manxa, Emiliano Page, que és un opinador i a mi em fa molta ràbia, perquè jo soc un jugador d’equip. La gent interessant en política és la que juga en equip. Els que van a la seva són nocius per a una organització.

¿Hi haurà remodelació del Govern? Es parla de María Jesús Montero o de Carlos Cuerpo.

És una decisió exclusiva del president del Govern. Pel que ell transmet, en públic i en privat, està satisfet del Govern que té i no té intenció de fer canvis més enllà dels derivats de processos electorals.

Notícies relacionades

Obre a Catalunya la primera fàbrica de llançaponts

El Govern reforça la vigilància de la PPA a Sant Cugat

En els últims dies ha coquetejat amb la idea de tornar com a alcalde Valladolid. ¿És una cosa real?

Jo només he tingut un somni a la meva vida: arribar a ser alcalde de la meva ciutat. La meva vocació ha sigut sempre Valladolid. Continuo treballant per ella indirectament i no m’agrada el que veig. Això fa que em plantegi la possibilitat de tornar. No m’amago pas del fet que encara porto al cap i al cor la meva ciutat, i ja veurem quina decisió prenc al final.