Els científics neguen la superpoblació general de senglars i reclamen un cens

A Catalunya es cacen cada any uns 70.000 senglars, cosa que equival a entre un 30% i un 40% de la població. Però, malgrat tot, aquesta espècie autòctona continua presentant unes densitats considerables a molts territoris. En aquest escenari, el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, va anunciar recentment la "necessitat", segons considera el Govern, d’intensificar la caça del senglar fins a reduir la seva població en un 50%. La proposta obre diferents interrogants: ¿hi ha realment massa senglars a Catalunya? ¿Com es poden limitar els danys a les activitats econòmiques? ¿On i com s’ha de reduir la població d’aquest animal?

Els científics consultats per EL PERIÓDICO qüestionen tant el diagnòstic general de superpoblació com l’eficàcia d’apostar gairebé exclusivament per la caça. "El concepte de massa no existeix en ecologia", resumeix Joan Real, investigador de l’Irbio i la UB. "El senglar té un paper ecològic definit i la seva abundància respon a diversos condicionants: disponibilitat d’aliment, possibilitat de refugi als boscos, absència de grans depredadors i una elevada capacitat d’adaptació", detalla. De fet, en la fauna salvatge, les poblacions mai són estables: "Hi ha períodes d’abundància i altres d’escassetat i la distribució sempre és heterogènia". "Per tant, no es pot actuar igual a tot arreu", adverteix Real.

La idea d’una superpoblació generalitzada tampoc acaba de convèncer Arnau Tolrà, investigador de la UB. "Hi ha espècies, com els grans omnívors i herbívors, que formen part de l’ecosistema i que, per la seva ecologia, arriben a abundàncies elevades, però això no significa que hi hagi un desequilibri; l’abundància pot indicar que l’ecosistema funciona i que certs processos naturals s’han recuperat", assenyala.

"Com una espècie enginyera"

Els experts coincideixen a distingir entre l’anàlisi ecològica i el conflicte social. Que una espècie causi molèsties o danys no implica necessàriament un problema des del punt de vista ambiental. "Quan parlem de plaga o de superpoblació en realitat parlem de la molèstia que ens causen", assenyala Tolrà. "Les alzines o els pinsans són molt abundants, però no ens molesten", exemplifica. En termes ecològics, el senglar remou el terra, dispersa llavors i actua com una espècie enginyera que genera beneficis per als hàbitats.

Lluís Brotons, investigador del CSIC, situa el focus en la relació entre processos naturals i sistemes humans cada vegada més vulnerables: "Tenim sistemes tan separats de la natura que qualsevol interferència es percep automàticament com un problema". "La presència dels senglars és una pertorbació natural que afecta una part de l’activitat humana en forma de danys a les collites o d’un virus potencial que pot afectar la ramaderia intensiva", afegeix. Per a Brotons, és important resoldre aquests conflictes, però és necessari escoltar la ciència a l’hora d’abordar-lo.

Notícies relacionades

El grup Hotusa preveu arribar als 300 hotels l’any que ve

Amazon i els sindicats acorden reduir els acomiadaments a BCN de 978 a 791

Des d’aquesta perspectiva, reduir dde manera dràstica les poblacions no seria una solució realista. "Eliminar la meitat de la població de senglars és molt ambiciós i poc creïble", adverteix Brotons, que juntament amb Real suggereix buscar fórmules per reduir l’accés al menjar.

"És important mirar quin cost tenen els danys que causen i analitzar si el cost per mitigar els danys, en aquest cas es planteja caçar-los, és més gran o menor", reclama Real. A partir d’aquest punt, demanen realitzar un cens científic de la població, abans de determinar on és necessari i on no capturar senglars. A més, Brotons remarca que és rellevant explicar bé la situació: "Hem d’explicar que es maten senglars per evitar accidents a les carreteres o danys als agricultors, no perquè ecològicament n’hi hagi massa".