La Generalitat penja fullets als CAP en què demana als catalans que facin un «bon ús» de les baixes laborals

El cartell no és una iniciativa particular d’un grup de gestors o facultatius d’un centre concret, sinó una iniciativa dissenyada i coordinada des de la Conselleria de Salut, que ha decidit llançar una campanya publicitària «amb l’objectiu de difondre informació sobre el bon ús de les prestacions d’incapacitat temporal», confirma la conselleria.

És per això que ha empaperat els taulons informatius de múltiples centres de salut amb fulls amb aquest missatge, així com publicat posts a les xarxes socials. S’hi recorda que «la baixa mèdica és una decisió mèdica, no personal ni laboral» i que «quan utilitzem la baixa laboral amb responsabilitat, reforcem la confiança, promovem la salut i contribuïm a una societat més justa i eficient».

Des del departament liderat per Olga Pané afirmen que tenen «l’obligació de vetllar pel bon ús d’aquestes prestacions» i «el deure de comunicar aspectes clau sobre com utilitzar-les i gestionar-les, perquè la ciutadania estigui degudament informada sobre drets, deures i altres qüestions rellevants».

«Exigim que la retirin. Un treballador no ha de fer un ús ni responsable ni irresponsable d’una baixa, és un dret i l’hi concedeix un metge. Aquest tipus de missatges culpabilitzen els treballadors», replica el secretari de polítiques sindicals de la UGT de Catalunya, Óscar Riu. «És un missatge perillós, ja que pot inculcar a algú la idea que no està bé que vagi al metge o que està abusant d’un dret i vagi a treballar malalt», afegeix.

Problema comú a tot Europa

No és l’única iniciativa que pren ni la conselleria ni altres àmbits del Govern sobre això, a fi de controlar el progressiu augment d’incapacitats temporals, una cosa comuna a tot Espanya i gran part d’Europa. Segons les últimes dades de l’INE, que únicament desagrega aquestes xifres a escala estatal, uns 962.000 treballadors falten cada setmana a la seva feina a tot Espanya a causa de malalties. Representen el 4,3% del total d’ocupats. Fa cinc anys el volum d’absències justificades per aquesta raó era del 3,4% i fa 10 anys del 2,1%.

Aquest increment de les absències s’explica a través de diferents factors. Algunes organitzacions, com la CEOE, que ha endurit el seu discurs referent a això, ho vinculen a una falta de «cultura de l’esforç» i repeteixen que moltes d’aquestes baixes es produeixen «els dilluns i els divendres», segons ha destacat recentment el seu president, Antonio Garamendi. Els sindicats apunten cap a l’allargament de les llistes d’espera, l’envelliment de la població treballadora o la visibilització dels problemes de salut mental, entre d’altres.

Més treballadors absents impliquen més recursos públics per costejar les prestacions per incapacitat temporal, una cosa que preocupa els gestors de la Seguretat Social. Segons un informe publicat aquest any pel Banc d’Espanya, l’Estat inverteix uns 15.000 milions d’euros a l’any en prestacions per incapacitat temporal, aproximadament un 1% del seu PIB, pràcticament el mateix que gasta en Defensa o els recursos que destina al pressupost comú de la Unió Europea.

En aquest sentit, Espanya s’ha convertit en el tercer país de la Unió Europea amb més proporció d’empleats de baixa, si bé inverteix menys diners en prestacions que Alemanya, els Països Baixos o Suècia, que destinen entre l’1,5% i el 2% del seu PIB.

Les patronals pressionen

La Conselleria de Salut ja va intentar crear un plus salarial per a aquells metges d’atenció primària que donessin més altes mèdiques. Una proposta que va posar sobre la taula a principis del 2025 i que, després de la forta contestació social, va retirar. L’objectiu de fons és reduir la despesa pública i descongestionar uns serveis de vigilància mèdica col·lapsats.

Fins al punt que diferents associacions, sindicats i bufets d’advocats denuncien que l’ICAM, l’autoritat mèdica a Catalunya que supervisa les baixes, està donant altes automàtiques sense visitar pacients, únicament fixant-se en els informes que els remeten les mútues d’empresa, part interessada en el procés, ja que costegen part de les prestacions que cobren els empleats malalts. Cosa que provoca, en ocasions, que empleats que continuen malalts siguin donats d’alta i hagin de personar-se al seu lloc de treball o tornar a buscar una altra baixa al CAP.

En altres àmbits també estan maniobrant per mirar de pactar mesures a favor de reduir l’augment de baixes. No en va, les patronals insisteixen des de fa temps i amb afany per a això, ja que l’absència de treballadors els suposa problemes organitzatius i més costos durant els primers dies de baixa. «No és culpa dels treballadors, la Seguretat Social hauria d’estar més a sobre de la gestió sanitària, reduir les llistes d’espera… i els sindicats haurien d’acceptar tractar aquest tema en la negociació col·lectiva, que no volen ni sentir parlar», afirmava el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre,en la seva última entrevista amb aquest mitjà.

Notícies relacionades

Illa admet que la Generalitat ja sospitava de l’arribada de la pesta porcina dos dies abans de la declaració oficial

Telefónica llança la seva oferta final de l’ero amb 4.554 sortides i acosta l’acord amb els sindicats

Organitzacions empresarials, com la catalana Pimec, fa temps que advoquen per un «gran pacte de productivitat», pactat amb els sindicats i que inclogui mesures per reduir les absències, com endurir les sancions i augmentar els controls davant el frau per als treballadors que enganyin els seus facultatius perquè els donin la baixa. «Fa la sensació que l’únic que preocupa aquest Govern és reduir el nombre de baixes mèdiques, no reduir el nombre de treballadors malalts», afirma la responsable de salut laboral de CCOO de Catalunya, Mònica Pérez.

Fins ara les centrals han rebutjat aquest marc, que barreja absències justificades, altres d’injustificades, vinculades amb vacances, malaltia, permisos per hospitalització i d’altres. Aquesta setmana, en el Consell de Relacions Laborals de la Generalitat, es va crear un grup de treball específic per analitzar els motius de l’augment d’«incapacitats temporals» i sondejar possibles mesures sobre això. Des del CTESC, un òrgan col·legiat entre patronals i sindicats, també estan preparant un estudi per analitzar les causes del fenomen.