Adrià i la "innovació amable"

"La mentida més gran del món" és que per tenir èxit empresarial és imprescindible la innovació. Com a mínim així ho considera el xef català Ferran Adrià, que fa uns anys va revolucionar el món culinari des del restaurant El Bulli i que el 2 de desembre va tancar el seu cicle de ponències sobre innovació i creativitat amb la Càtedra Telefónica UPC-UPF, que se celebra a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) a Barcelona.

Durant els minuts previs a la ponència, va argumentar que l’èxit empresarial depèn més de la qualitat que s’ofereix, de la bona gestió i de l’"actitud innovadora" –estar alerta a tendències globals– que no pas de disrupcions constants. És el que ell anomena "innovació amable".

En restauració, de 70.000 locals a Espanya, només uns quants assoleixen estrelles Michelin mitjançant innovació d’elit (cosa que Adrià mesura amb un nivell 9 i 10), mentre que el 90% restant sobreviu amb millores incrementals, va detallar. Per a les pimes – "el meu focus", va puntualitzar Adrià–, que representen el 85% del teixit empresarial espanyol, sense departaments dedicats específicament a això, és "molt complicat". Dit això, va assegurar que amb "poca inversió es pot generar un avantatge competitiu estratègic", i per això aposta per fer pedagogia de tècniques creatives per imaginar i innovar en àmbits més senzills.

Adrià sempre ha afirmat que la creativitat és innata en tots els éssers humans, però distingeix entre idees imaginàries originals i la seva execució per crear una cosa tangible. "Millorar, imaginar, crear o innovar no és el mateix", va puntualitzar. I és que, segons ell, és una cosa que no s’ensenya a les aules tradicionals, sinó que es cultiva mitjançant tècniques per generar conceptes accessibles: "Un pot ser molt bo per tenir idees, però no per crear-les". Una visió que desafia la "teorització de la innovació" a les universitats, on, a parer seu, falten assignatures pràctiques. Així, va proposar als presents:

—Ara jugarem. Crearem un ravioli nou. ¿Digue’m un vegetal que et sembli una mica curiós?

—L’albergínia.

—Tu, escull un producte del mar.

—La garota.

—I jo hi aporto una planta aromàtica: la menta. Ja ho tenim. Hem innovat en un nivell 1.

Segons la seva opinió, avaluar l’impacte real de la innovació és un dels reptes més grans de les empreses. Defensa que qualsevol àrea de l’organització pot incorporar processos originals perquè "la innovació és complexa i polièdrica, com el món".

Passió, constància i valentia

Per aconseguir-la, va apuntar tres valors indispensables: la passió, la constància i la valentia. "Cal qüestionar-se l’statu quo i no ser dogmàtic". Però va aclarir: "A les petites empreses la passió només es pot exigir al propietari; a les grans, al CEO o al president: a la resta de l’equip se li ha de demanar professionalitat". A més, va posar èmfasi en la formació contínua com un altre factor clau. "He estat amb genis com Steve Jobs, Elon Musk, Jeff Bezos i Bill Gates, entre d’altres, i el comú denominador de tots és que estudien quatre o cinc hores cada dia", va revelar.

Notícies relacionades

Iberdrola rep llum verda a una inversió de 14.000 milions al Regne Unit

El Consell de Garanties avala regular el contracte de temporada

A Espanya, va reclamar més educació financera des de casa i escoles per a pimes, "castigades per un augment de costos d’entre el 30% i el 40% després de la covid i regulacions fiscals demolidores". També va proposar crear un petit Silicon Valley de l’alimentació, un sector amb un impacte del 28% en l’economia espanyola. Respecte a la intel·ligència artificial, va admetre que accelera idees, però no podrà substituir mai l’experiència sensorial en gastronomia.

"La nostra filosofia es basa a aprendre de manera contínua i a ajudar", va assenyalar Adrià. També va assegurar que en la seva vida acostuma a aplicar una màxima: "No t’amoïnis gens pel que no puguis canviar: aprèn del passat". I a continuació va afegir: "El nostre país encara té una connexió feble entre la universitat i l’empresa. Amb trobades com aquesta d’avui volem demostrar que és possible passar dels laboratoris a l’acció, que la investigació pot tenir un impacte real en l’empresa i en la societat".