L’espai i la ciberseguretat són les grans fortaleses catalanes

Catalunya ha decidit redoblar la seva aposta en dos àmbits clau, l’espai i la ciberseguretat, en plena carrera europea per reforçar la sobirania tecnològica i de defensa. Sobre aquests dos pilars s’aixeca l’estratègia Catalunya Espai 2030, concebuda per la Generalitat com una iniciativa de país per situar el territori en la primera línia de les tecnologies emergents i de l’economia del coneixement.

El pla arrenca amb una inversió inicial de 40 milions d’euros, als quals se sumen 7,5 milions ja pressupostats per a les primeres actuacions. L’objectiu és arribar als 150 milions d’inversió pública fins al 2030 per mobilitzar almenys 300 milions de capital privat, aprofitant el fort efecte tractor del sector espacial.

En paral·lel, el Govern projecta vuit missions satel·litàries en cinc anys, centrades en dos grans objectius: millorar l’observació de la Terra i reforçar la capacitat de comunicacions en zones remotes o en escenaris crítics, com grans apagades i crisis de ciberseguretat. Les missions estan pensades tant per capacitar el teixit empresarial com també per dotar Catalunya d’infraestructura estratègica pròpia en l’àmbit espacial.

El full de ruta es basa també en infraestructures repartides pel territori, com el parc astronòmic del Montsec, l’aeroport de Lleida-Alguaire i el CoEbrLab de Móra la Nova, a més de Barcelona, que acull una seu del Phi-LabNET, de l’Agència Espacial Europea. Aquest marc accelera la consolidació d’un ecosistema espacial català que ja competeix a Europa. Un dels seus noms de referència és Pangea Propulsion, especialitzada en sistemes de propulsió per a coets. Amb equip repartit entre Barcelona i Tolosa, l’empresa disposa d’instal·lacions de prova a l’aeroport de Lleida-Alguaire i està projectant dos nous bancs d’assaig, un d’horitzontal i un altre de vertical, tots dos amb capacitats criogèniques. A l’àrea metropolitana, Aistech Space s’ha consolidat com una de les joies del nou espai català. Amb seu a Sant Cugat del Vallès, preveu llançar el 2026 una constel·lació de sis satèl·lits dedicats a mesurar els canvis de temperatura de la superfície terrestre mitjançant imatge tèrmica d’alta resolució. Al costat de Pangea i Aistech, altres companyies, com Sateliot, completen un teixit de start-ups espacials que la Generalitat vol retenir i fer créixer a Catalunya per evitar que hagin de buscar infraestructures i capital en altres territoris quan escalin els seus projectes.

Noves línies

Altres pilars de l’aposta catalana són la ciberseguretat i la ciberdefensa. En aquests àmbits, TRC ha sigut un dels últims operadors a aterrar. La companyia ha obert una delegació a Barcelona per acostar les seves solucions de seguretat, ciberdefensa i transformació digital a administracions públiques i empreses privades.

Notícies relacionades

Luis de Guindos: "La falta de Pressupostos pot afectar la credibilitat fiscal"

Treballar amb escut i capa

Per la seva banda, el Grup Oesía opera també des de Barcelona, amb més de 100 professionals a Catalunya, des d’on impulsa projectes de comunicacions segures, ciberseguretat i intel·ligència artificial. Juntament amb la Generalitat, estudia noves línies de treball en sistemes fotònics de defensa, sistemes autònoms d’ús dual, un node principal de ciberseguretat avançada i un centre de disseny i fabricació de ràdios tàctiques SDR.

Sobre aquest teixit innovador es basen també els grans grups de defensa. Indra manté a Catalunya una presència consolidada amb 12 seus i més de 3.500 professionals, i ha anunciat la creació de fins a 1.000 nous llocs de treball vinculats, en bona mesura a espai, ciberseguretat i ciberdefensa.