Elles cofunden ja un 32% de les ‘deeptech’

Al ritme actual, fins passat el 2050 no hi haurà a Catalunya tantes start-ups cofundades per dones com fundades només per homes. El 2022 eren el 19,9%; el 2023, el 20,8%, i el 2024, última dada disponible, el 21,9%. Així, a punt per any, no serà fins al 2052 que el gràfic mostri un 49,9% d’empreses amb almenys una dona en l’equip fundador. Són dades d’Acció, agència pública de promoció econòmica i empresarial –i una de les fonts analítiques a què més recorre la Generalitat–, que inclouen, en qualsevol cas, alguna bona notícia.

Per començar, aquesta proporció de dones emprenedores és la més alta que hi ha entre els hubs europeus líders en matèria d’emprenedoria tecnològica. Berlín es queda en el 21,5%; Estocolm, en el 19,7%; París, en el 19,2%, i Amsterdam, en el 18,5%.

L’altre èxit important és que aquests percentatges són molt més elevats si es posa la lupa sobre el segment deeptech, les empreses que fan servir tecnologies disruptives basades en recerca científica i enginyeria avançada. És a dir, les que desenvolupen solucions d’intel·ligència artificial (IA), supercomputació, robots, semiconductors o se centren en la fotònica, la quàntica o l’univers de la salut, entre altres.

En són 374 en total, a Catalunya, un 32% de les quals cofundades per una dona. Aquesta taxa és, així doncs, més de deu punts més elevada a la mitjana. El mateix passa amb la proporció d’empreses que tenen mínim una dona en primera línia, sigui com a impulsora del projecte, sigui en l’equip directiu. Són el 42%, pràcticament la meitat.

¿Què ha passat perquè una de les ales més tècniques de l’emprenedoria i, tradicionalment, més despoblada de dones, hagi pres ara la davantera? El mateix informe en dona diverses pistes. Per exemple, que el sector biotecnològic sigui el preponderant.

Una tercera part de les companyies deeptech estan orientades a resoldre un problema mèdic o propi de les ciències de la vida. I d’una desena de societats biotecnològiques o de tecnologia mèdica que destaca Acció en el seu informe a tall d’exemple, vuit estan cofundades per dones i en cinc és una dona la que està ocupant la seva direcció general.

El poder de les ciències de la vida

"El sector ciències de la vida mou molt les dones", reflexiona Yolanda Pérez Sáez, directora de BStartup, un agent especialment actiu en la inversió de start-ups en fase llavor, moltes de mèdiques. "En realitat, ens mou especialment arribar a una solució [als problemes de salut], i en el camp de la recerca no és estrany que els descobriments quedin en un calaix", afirma, com a explicació al fet que moltes es decideixin a emprendre.

"Ens agrada impactar positivament i ens agrada que les accions que prenem tinguin un impacte social, i el món deeptech permet treballar molt en salut i biotecnologia", apunta Conxi Pérez Andreu, sòcia de WA4STEM, una xarxa d’inversores dones especialitzada en aquest àrea. Pràcticament la meitat de les start-ups que els arriben –diu– tenen a veure amb la salut, tot i que veu en la intel·ligència artificial (IA) un altre filó per tenir en compte. Com a membre, també, del Col·legi d’Enginyers d’Informàtica, veu cada vegada més dones apuntar-se a màsters per especialitzar-se en aquesta tecnologia.

Segons Acció, mai hi havia hagut tanta presència femenina a les aules de graus STEM (sigles en anglès de Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques), gairebé un 32% del total. Tampoc abans s’havia registrat una proporció tan alta d’estudiants matriculades en màsters STEM, malgrat que també en aquest cas siguin poc més d’una tercera part (34%).

Notícies relacionades

16 dones al capdavant de la tecnologia del futur

L’economista Xavier Sala i Martín, sobre els salaris baixos a Espanya: “Mentre la productivitat vingui dels immigrants, no pujaran”

Hi ha, en general, segons la inversora de WA4STEM, "més quantitat de projectes"; tanmateix, "continua sent un percentatge molt baix". Segons el seu parer, falta acompanyament i que aquestes dones estableixin una xarxa potent al seu voltant.

El mateix percep la directora de BStartup: que són uns percentatges encara discrets i, efectivament, més vinculats al camp de la salut que al de l’enginyeria pura, però, malgrat tot, prefereix mirar amb optimisme l’evolució. "Veig molt avenç, veig normalització i veig casos molt rellevants –assenyala–. Un canvi cultural porta el seu temps; fa 15 anys a mi això em semblava impossible".