El Govern preveu tres noves estacions d’AVE i dues grans línies de tren interiors

El Govern va aprovar ahir l’Estratègia Ferroviària de Catalunya 2025-2050, el document que marcarà el full de ruta de la mobilitat sobre raïls de les pròximes dècades. El pla, presentat per la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, defineix una xarxa pensada per duplicar la capacitat del sistema actual, crear tres noves estacions d’alta velocitat –als aeroports de Girona i Reus i una altra al Penedès–, impulsar dos grans eixos estructurals (projectats fa anys, l’Eix Transversal Ferroviari i la Línia Orbital de Catalunya) i crear una empresa pública de trens que permeti comprar material rodador propi.

La consellera va destacar en la compareixença després del Govern que treballen en l’"estabilització" del sistema ferroviari de Catalunya i el fet de dissenyar una estratègia permetrà "aixecar la mirada" i veure quina infraestructura i inversions es necessiten per desenvolupar aquest tipus de transport els pròxims lustres. "El sistema ferroviari de Rodalies no és en el nivell que voldríem", va afirmar.

L’estratègia no solament engloba la xarxa de Rodalies, Regionals i l’alta velocitat, sinó que també inclou el metro, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), els tramvies actuals de Barcelona i el futur tren-tram del Camp de Tarragona. El pla parteix d’un diagnòstic clar: Catalunya creixerà en població i mobilitat, i el sistema ferroviari ha de duplicar la capacitat (actualment són 2.050 quilòmetres de línies en servei) si vol mantenir el pes com a alternativa real al transport privat.

Els primers 25 anys del segle, la inversió ferroviària a Catalunya ha sigut superior a 30.000 milions d’euros, a parts gairebé iguals entre l’Estat i la Generalitat. En el primer cas, s’ha dedicat majoritàriament a la xarxa d’alta velocitat (sobre 10.000 milions), amb les injeccions milionàries sobretot del període entre el 2005 i el 2010. Malgrat que el nou document del Govern no xifra la quantitat desitjada fins al 2050, el seu objectiu és que sigui semblant a aquests 30.000 milions.

Una altra de les apostes del document aprovat ahir és acostar l’alta velocitat a més territori, amb la creació de tres noves estacions intermodals: als aeroports de Girona i Reus i una altra a Vilafranca del Penedès. La primera, l’única amb estudi informatiu arrencat, permetrà connectar directament l’aeroport de Vilobí d’Onyar amb la xarxa d’alta velocitat i amb la futura estació de l’Eix Transversal; la segona prestarà servei al voltant de l’aeroport de Reus i al corredor mediterrani, i la tercera, situada entre Vilafranca i Sant Sadurní d’Anoia, actuarà com a node d’enllaç entre l’Alt Penedès i l’àrea metropolitana.

Aquestes tres estacions s’afegiran a les que ja hi ha a Barcelona, Figueres, Girona, Lleida i el Camp de Tarragona, per ampliar així el mapa d’accessibilitat als trens de llarga distància, que consideren escàs. La consellera va fixar que les dues estacions d’alta velocitat de Girona i Reus estan vinculades al DORA III (2027-2031) d’Aena, de manera que haurien d’estar "en funcionament" el 2030, mentre que en el cas de la del Penedès de moment no hi ha calendari.

Reivindicacions històriques

Entre els principals eixos d’actuació, el Govern planteja, a més, dos projectes estructurals que fins ara havien sigut reivindicacions històriques. El primer és l’Eix Transversal Ferroviari, una línia que connectarà Lleida, Manresa, Vic i Girona, per tancar un corredor de mitjana distància transversal que permetrà unir l’interior del país sense passar per Barcelona. El segon és la Línia Orbital Ferroviària, concebuda com un gran anell de Rodalies entre Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró. Tots dos projectes es consideren vertebradors per reduir la dependència radial de la xarxa actual.

"Igual que tenim primeres i segones corones d’eixos viaris que eviten l’àrea metropolitana de Barcelona, volem copiar-ho en línies ferroviàries", va explicar Paneque, que va revelar que abans d’acabar l’any es licitarà l’estudi d’alternatives del traçat del primer tram de l’Eix Transversal Ferroviari, que ha d’unir Lleida, Cervera, Igualada i Martorell.

Notícies relacionades

BonÀrea subministrarà a mil noves botigues amb el seu centre de Saragossa

Aena licitarà "els pròxims dies"el pla per a l’ampliació del Prat

L’estratègia també preveu crear una nova empresa pública ferroviària, dependent de la Generalitat, que s’encarregarà de la compra, gestió i manteniment de trens. Aquest nou ens permetrà disposar de material rodador propi i avançar en el desplegament efectiu de les competències assumides després del traspàs del servei.

El document justifica aquesta decisió en la necessitat de "garantir la independència operativa i la fiabilitat del servei" i assenyala que Catalunya necessita renovar una gran part del parc mòbil els pròxims 10 anys. Després de l’aprovació de l’Estratègia Ferroviària de Catalunya, que era un mandat del Parlament de corresponents plens monogràfics de Rodalies i d’infraestructures, el Pla de Serveis Ferroviaris de Catalunya (que està en elaboració) dissenyarà com es poden augmentar els serveis, la fiabilitat i la seguretat i, en tercer lloc, un altre element de planificació, el Pla d’Infraestructures de Transport establirà què cal per aconseguir-ho.