Els grans problemes de l’habitatge són la falta de terra i de col·laboració

Alcaldes, diputats i agents del sector coincideixen que la crisi habitacional exigeix més agilitat administrativa i participació publicoprivada / Reclamen coordinació entre Generalitat, Estat i la UE

Els grans problemes de l’habitatge són la falta de terra i de col·laboració
4
Es llegeix en minuts
Sabina Feijóo Macedo
Sabina Feijóo Macedo

Redactora informació econòmica

ver +

A Catalunya, set de cada deu persones viuen en un habitatge en propietat, però entre els joves aquesta proporció es desploma fins al 20%. Són unes xifres publicades per l’Observatori Social de l’Habitatge, impulsat pel Banc Santander i Prensa Ibérica al costat de BeBartlet, amb la col·laboració d’Althena, que ajuden a explicar per què en ciutats com Barcelona la bretxa generacional i l’encariment del lloguer han convertit l’habitatge en la gran preocupació social que arriba a una puntuació mitjana de 8,3 sobre 10. ¿Quina lectura en fan les administracions públiques i experts del sector? ¿Com de conscients són del sentir de la societat?

Amb aquestes preguntes sobre la taula, alcaldes, diputats, organitzacions socials i entitats del sector immobiliari es van reunir divendres a Barcelona. La reunió va obrir el debat sobre les urgències municipals i els punts de trobada (i de fricció) entre administracions. Tot això amb l’objectiu, en paraules d’Albert Sáez, director d’EL PERIÓDICO i director general de continguts de Prensa Ibérica, "de retallar la gran distància entre el que s’hauria de fer per resoldre el problema de l’habitatge i el que es planteja en el debat públic". Perquè, "més enllà dels titulars, la urgència també està a canalitzar el debat dins de les institucions polítiques", va secundar Nacho Corredor, vicepresident i soci de BeBartlet.

Dos milions de ciutadans

Els alcaldes de Cornellà de Llobregat, Antonio Balmón (PSC), i altres ciutats com el Prat, Alba Bou (Comuns), i el Papiol, Jordi Bou (Junts), i de municipis com Pontons, Josep Tutusaus (PP), i Manresa, Marc Aloy (ERC), van sumar la seva visió a la de representants locals de Barcelona, de la mà del seu comissionat d’Habitatge, Joan Ramon Riera; de Badalona, Sant Adrià de Besòs i Vilanova i la Geltrú, i els també alcaldes de Portbou (Gael Rodríguez), Montgat (Andreu Absil), Santa Coloma de Gramenet (Mireia González) i Badia del Vallès (Josep Martínez), ciutats que sumen més de dos milions de ciutadans. Els seus representants van compartir prioritats junt amb les visions de les diputades Ester Capella (ERC), Àngels Esteller (PP) i Glòria Freixa (Junts) en un debat al qual també es va afegir la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, i altres representants d’organitzacions socials com Provivienda, Hogar Sí i Talento para el Futuro.

Titulars que, pel que fa a la percepció que tenen les administracions sobre la crisi de l’habitatge, es resumeixen en "falta de terra", la necessitat de més "agilitat administrativa" i la de "mantenir una visió a llarg termini". Si en alguna cosa van coincidir els assistents va ser que els ajuntaments estan desbordats.

Alcaldes com per exemple Mireia González van reclamar "agilitat en els processos administratius" i més recursos per actuar davant una emergència habitacional que, malgrat els discursos, no es tracta com a tal. Els consistoris van denunciar que el sòl públic disponible s’esgota i que des del 2009 amb prou feines s’han impulsat noves promocions públiques. En aquest context, van reclamar una acció coordinada entre la Generalitat, l’Estat i la UE per desbloquejar projectes i reforçar el paper de l’Incasòl.

En paral·lel, el sector privat va demanar regles estables. Seguretat jurídica. Marcel Prunera, president d’Althena, va insistir que el problema "no es resoldrà sense confiança mútua". La col·laboració publicoprivada, tradicionalment estigmatitzada, es reivindica ara com una via necessària per ampliar el parc assequible. "Regular no és penalitzar, sinó crear un entorn que generi seguretat jurídica i atragui inversió responsable", va assenyalar.

Una de les dades que més sorprenen de l’Observatori és que nou de cada 10 espanyols reclamen als partits que treballin junts per un gran pacte d’Estat per l’habitatge. Però el consens social xoca amb la realitat política. Així ho va reconèixer la diputada del PP Àngels Esteller. "Serà complicat per les diferències ideològiques. Les diferents visions sobre la funció social de la propietat i el grau d’intervenció en el mercat dificulten l’acord".

Des de Junts, Glòria Freixa va coincidir que el 80% dels temes tractats van generar consens, especialment en matèria d’inversió pública, de col·laboració amb el sector privat i de rehabilitació. Quant a les discrepàncies, va lamentar la falta d’avaluació posterior de les polítiques, que són recomanacions de l’OCDE imprescindibles per analitzar què ha funcionat i què no. ¿Un exemple? "Fa un any que s’apliquen preus topats en zones tensionades i encara no s’ha analitzat el seu impacte", va lamentar.

Marc normatiu

Notícies relacionades

També es va pronunciar en matèria legislativa la republicana Esther Capella, que va defensar la importància de modernitzar el marc normatiu. "Això inclou modificacions en les lleis de territori, urbanisme, terra i hisendes locals, que actualment limiten la capacitat d’actuació dels ajuntaments", va remarcar. I va remarcar que en aquest procés Catalunya no pot perdre cap de les competències en matèria d’habitatge.

Totes les taules de treball van coincidir que els ajuntaments són la primera trinxera. Així doncs, la falta de recursos, tant humans com financers, s’afegeix a un reclam transversal de realitzar processos urbanístics més àgils que redueixin els costos i temps de tramitació. En aquest sentit, per als ajuntaments és evident que fa falta construir més habitatge, però també garantir que sigui assequible i que el seu resultat s’adapti a noves formes de convivència.