Convocatòria del Govern d’inspectors d’habitatge aquesta setmana

Paneque va assenyalar que aquest reforç del cos d’inspecció forma part de l’acord al qual s’ha arribat entre el Govern i els Comuns, que pretén "assegurar l’aplicació real" de les mesures de control de preus i de protecció del dret a l’habitatge.

La consellera va recordar que "sense habitatge no hi ha projecte de vida possible" i que l’accés a una llar assequible s’ha convertit en "la principal expressió de la desigualtat a Catalunya". Així les coses, 9 de cada 10 ciutadans consideren que és gairebé impossible trobar un habitatge a un preu raonable, una situació que "passa generacions, classes socials i territoris" i que afecta de manera particular els joves.

Paneque va reivindicar que, per primera vegada des del 2007, Catalunya disposa d’un Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge, una eina clau pendent des de fa 17 anys que permet planificar amb rigor quina mena d’habitatges necessita el país i on s’han de construir. "Havíem après la lliçó: el parc públic ha de ser permanent", va destacar.

En aquest sentit, el Pla 50.000 fixa l’objectiu d’aixecar aquest volum d’habitatges assequibles i protegits (de manera permanent) fins al 2030, amb una inversió de 4.400 milions d’euros, una de les primeres mesures que va anunciar Salvador Illa al convertir-se en president. Segons Paneque, el pla "ja està en marxa" i permetrà que "d’aquí a pocs mesos la meitat dels habitatges previstos estiguin en procés de construcció". La consellera va posar com a exemple el programa de reserva pública de solars, que ha superat les expectatives: 670 parcel·les de tot Catalunya han sigut cedides per ajuntaments i propietaris privats, fet que comporta un potencial de 22.000 habitatges, dels quals 14.000 ja tenen promotor i 2.500 sortiran a concurs l’any vinent.

Solidaritat urbana

Un 10% d’aquestes noves llars es destinarà a persones que es troben en situació d’alta vulnerabilitat, en compliment del principi de solidaritat urbana que recull la llei d’habitatge. Així mateix, Paneque també va recordar que molts d’aquests projectes disposen de finançament dels fons europeus, que s’hauran d’executar abans de juny del 2026.

Paneque també es va referir al protocol signat recentment amb l’antiga Sareb (ara Sepes), que posarà a disposició de la Generalitat 13.000 habitatges i més de 300 solars on es podran aixecar 10.000 unitats noves més. Paral·lelament, el Govern ha reforçat les adquisicions per tempteig i retracte, amb més de 2.000 pisos comprats o en procés de compra, i ha ampliat les ajudes al lloguer, que aquest any han arribat a 60.000 famílies per un import total de 186 milions d’euros.

"Espero que algun dia no calgui mantenir aquestes ajudes, però avui continuen sent del tot imprescindibles", va confessar Paneque, que també va posar en valor el Fons d’Emancipació Juvenil, destinat als joves entre els 18 i els 35 anys. Aquest programa ofereix préstecs sense interessos per cobrir fins al 20% del preu de compra, que es tornen una vegada pagada la hipoteca. Fins ara, s’han presentat més de 8.000 sol·licituds, els 1.832 compleixen els requisits i 831 préstecs ja s’han aprovat, fet que permet que molts joves adquireixin el primer habitatge, va celebrar.

Notícies relacionades

¿Quan es cobra la paga doble de Nadal? Bones notícies per als jubilats

El Govern manté la ‘retallada’ a les pensions: jubilar-se abans de temps es penalitzarà tot i que s’hagin cotitzat més de 40 anys

Paneque va vincular aquesta estratègia amb el pla d’activació de sòl per a 210.000 habitatges, presentat per Illa durant l’últim debat de política general del Parlament. Aquesta iniciativa identifica 57 sectors a tot Catalunya on es podrà edificar, alguns pendents de planejament i d’altres a punt per entrar en producció.

La consellera va recordar que l’objectiu del Govern és situar Catalunya entre el 9% i el 15% d’habitatge protegit els pròxims anys, actuant tant a curt com a mitjà termini. El Govern, va remarcar la màxima responsable en la matèria de l’Executiu català, "és conscient que actuar en habitatge exigeix esforços enormes i constància", però Paneque es va mostrar convençuda que "només amb polítiques estructurals, recursos suficients i inspecció efectiva podrem garantir que el dret a l’habitatge sigui, de debò, un projecte comú de país".