Els catalans fan un 21% més d’hores extra de les que es deixen de treballar per baixes mèdiques

«Volem tallar d’arrel aquest discurs, hi ha un interès empresarial de mantenir aquest fals relat i no permetrem que el Departament de Salut el compri», ha afirmat el secretari de política sindical de la UGT de Catalunya, Óscar Riu, aquest dimecres en roda de premsa. «El veritable desequilibri és el temps regalat a les empreses», ha afegit.

Durant els últims anys, el nombre d’absències per malaltia –tècnicament conegudes com a incapacitats temporals– no ha deixat d’augmentar i avui és gairebé el doble si es compara amb els nivells de fa 10 anys. El 2024, últim exercici complet amb dades disponibles, es van emetre a Catalunya un total de 2,3 milions d’informes de baixa. No obstant, malgrat aquest augment de les incapacitats –l’origen del qual és objecte de debat i dissens–, «els empresaris d’aquest país ens deuen hores», ha afirmat el sindicalista.

Segons el seu informe, a l’any es perden a Catalunya un total de 312,9 milions d’hores cada any per estar malalt, davant les 396,2 milions que es treballen de més per empleats que fan feina en el seu temps lliure, fan hores extres o van a treballar malgrat estar malalts. Un balanç negatiu sobre el qual des del sindicat reclamen a l’Administració que intervingui.

El Govern buscava aturar els excessos horaris mitjançant una reforma de la norma que obliga les empreses a registrar la jornada, amb l’objectiu de fer el fitxatge més efectiu i controlable. La vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, va anunciar al setembre que començava el canvi reglamentari de la norma esmentada i fins ara, gairebé mig any després, no hi ha hagut més novetats.

Contra les «baixacions»

Una altra crítica de la UGT és la infradotació d’efectius de la Inspecció de Treball, que és la que ha d’intervenir si en una empresa es fan de manera recurrent hores de més. Segons l’informe de la central, que recull dades de la mateixa Generalitat, quatre de cada 10 catalans fan de manera recurrent hores extres. Aquestes dades no concreten si després aquestes són remunerades o compensades, com estableix la llei.

Diverses veus empresarials expliquen el repunt de baixes a causa de l’increment de les baixesde molt curta durada, concretament «els dilluns i els divendres», segons ha destacat recentment el president de la CEOE, Antonio Garamendi. Un dels seus vicepresidents, Lorenzo Amor, les va qualificar de «baixacions». Des de la UGT repliquen que aquest no és el problema i que els empresaris miren de manipular el debat. Segons les seves dades analitzades, només 18 dels convenis col·lectius vigents a Catalunya garanteixen als seus empleats el 100% de salari des del primer dia, d’un total de 285 convenis. «És fals que la gent agafi baixes curtes perquè cobra des del primer dia. Prou mentides», ha replicat Riu.

Sanitat «col·lapsada»

Patronals i sindicats difereixen en molts punts pel que fa al repunt de baixes laborals, les seves causes i potencials solucions. No obstant, les dues parts coincideixen que part d’aquest augment es deu a la saturació del sistema sanitari públic. Més llistes d’espera que provoquen que les malalties s’allarguin per falta de proves per al diagnòstic o intervencions per curar el pacient.

La UGT ha posat dades sobre la taula a tal aspecte. Per exemple, en traumatologia hi ha 93.072 persones a Catalunya esperant una prova, amb un temps mitjà de demora de 188 dies i una espera màxima de gairebé un any. Precisament, des de Salut han assenyalat les baixes traumatològiques, junt amb les de salut mental, com un dels principals colls d’ampolla. «Tenim un sistema sanitari al límit del col·lapse», ha denunciat el sindicalista, amb un pressupost que ha d’atendre cada vegada més població i més població de més de 65 anys.

Notícies relacionades

Collserola tanca tots els seus accessos després de detectar-se un primer cas de pesta porcina al municipi de Barcelona

Sous a Mercadona: 2.200 euros per als treballadors amb més de 4 anys d'antiguitat

Un altre element que contribueix a prolongar injustificadament les incapacitats temporals és el «col·lapse» de l’ICAM. L’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques és l’organisme encarregat de vigilar la durada de les baixes, controlar que una malaltia és comuna o professional (cas en què el tractament l’ha d’assumir des del primer dia la mútua) o donar una incapacitat total i permanent en aquells casos de malalties que ja no tenen cura.

A la província de Barcelona hi ha un temps mitjà d’espera per ser visitat per un dels facultatius de l’ICAM d’entre 18 i 22 mesos, segons ha explicat Riu. Això provoca que una part de les baixes de més llarga durada s’eternitzin.