Claudia Goldin: "Reduir la jornada laboral per lleino garanteix més igualtat"

Fa 30 anys de la seva obra principal, Understanding the gender gap. ¿Com ha evolucionat la bretxa de gènere els últims 30 anys?

Puc parlar de les dades que conec més bé, que són les dels Estats Units. Potser a la teva audiència l’interessa més Espanya. No puc parlar d’Espanya perquè no l’he estudiada durant aquest període. Als Estats Units, la majoria diria que hi ha hagut una mena d’estancament desigual en la participació laboral. Hem arribat a un punt en què la gent que no està en la força laboral sol ser la que té fills petits. Però hi ha un grup que ha augmentat molt: les dones més grans de 55 anys.

¿Què va descobrir?

Vaig editar un llibre titulat Women working longer on documentem això. Vam veure que les dones nascudes el 1940 [avui tenen 85 anys] van augmentar molt la presència en facultats de dret i medicina. Així que, quan van arribar a 50 i 60 anys, tenien carreres professionals més consolidades que les generacions anteriors. En resum, des de finals dels 80 i 90, el grup amb més augment en la participació laboral va ser el de les dones més grans de 55 anys. Els altres grups es van mantenir bastant estables.

¿Quins indicadors considera que són més rellevants per avaluar aquest progrés, més enllà de la participació laboral?

Crec que el progrés es mesura per si les persones poden fer el que volen fer. Aquest és, per a mi, el millor indicador. I l’efecte que em fa és que cada vegada hi ha més dones aconsegueixen el que volen fer. Des d’aproximadament 1982, als EUA el nombre de dones i homes que es graduen a la universitat és el mateix. A partir dels 70 vam veure un gran augment de dones en dret, medicina i, una mica més tard, MBA i doctorats. Les nascudes abans segurament volien fer-ho, però no van poder. Així que podem dir que avancem en la direcció correcta.

¿I li sembla que avui continuem avançant en aquesta mateixa direcció correcta?

No veig que anem en la direcció equivocada, encara que als EUA ho pensin molts. Les dades no ho reflecteixen. La premsa es fixa molt en si un número puja o baixa una mica, però com a historiadora econòmica sé que aquestes xifres varien bastant. No puc dir que avancem tal com m’agradaria, però tampoc que anem molt malament.

I en altres economies occidentals, en les quals governen partits de dreta, ¿això no és una amenaça per a la igualtat?

La gent vota per aquests partits.

No dic pas que no sigui democràtic, però li pregunto si amenaça la igualtat o no.

Fins i tot les dones conservadores volen respecte a la feina, un bon sou, poder cuidar bé la família i no patir assetjament sexual. Això ho volen totes, tant si són d’esquerres com si són de dretes.

Aleshores, ¿no li sembla pas que Trump o els partits populistes siguin una amenaça per a la igualtat de gènere?

En cert sentit, sí, perquè no creuen en un govern federal fort. No recolzaran polítiques nacionals de permisos parentals pagats, per exemple. Així doncs, alguns estats en tindran i d’altres no.

¿I és possible avançar sense polítiques nacionals?

Sí, és possible.

¿En pot posar algun exemple?

Sí. Tenim aproximadament 18 estats amb les seves pròpies lleis de permís parental pagat.

¿En pot posar cap més?

Hi ha alguns municipis que ofereixen escoles bressol subvencionades o gratuïtes.

Així, ¿les polítiques nacionals no són tan determinants?

No del tot. Als anys 20, els EUA van aprovar la compensació laboral per accidents laborals en tots els estats, però no a escala federal. Som un país molt gran. Nova Jersey té la població de Suècia; Nova York i Califòrnia juntes, la d’Alemanya.

Llavors, ¿Trump no és tan important, ni per a bé ni per a mal?

Sí que ho és, però potser no d’aquesta forma. És molt rellevant, i potencialment nociu, perquè recolza antivacunes i frena la investigació sanitària. També perquè perjudica universitats líders mundials. Aquí és on veig el perill més gros.

El Govern espanyol ha ampliat el permís per naixement a 19 setmanes. ¿Creu que és una bona política per a la igualtat de gènere?

No conec bé la política.

Quan un treballador assalariat té un fill, els dos pares disposen de 19 setmanes pagades per poder-se’n cuidar.

¿Tots dos?

Això mateix. Les sis primeres setmanes després del naixement són obligatòries.

¿I el salari?

El cent per cent del salari està cobert per l’Estat.

Això és una política molt cara. ¿Què significa "obligatori»?

Vol dir que els progenitors no poden treballar.

¿I ningú treballa des de casa?

N’hi ha que sí, però en teoria no podrien fer-ho.

Als EUA, les universitats van començar donant permisos només a les mares. Després van veure que també n’havien de donar als pares. Dos investigadors van analitzar les dades i van descobrir que els homes publicaven articles durant el permís, i les dones, en canvi, no.

A Espanya, els estudis diuen que hi ha molts pares que fan servir el permís per veure el futbol.

Així que no es pot obligar la gent a cuidar els fills. Però almenys s’avança en la direcció correcta, tot i que és una política molt costosa que els EUA no adoptaran.

¿Considera, però, que és una política eficient?

Depèn de com es defineixi eficiència. Pot ser útil, però no necessàriament eficient. Jo no dissenyo polítiques, però em fa l’efecte que va en la direcció correcta.

A Espanya també hi ha un debat sobre si s’ha de reduir la jornada màxima laboral. El Govern vol passar de les actuals 40 hores setmanals a 37,5 hores.

Aquesta mesura no l’entenc. No és aplicable a tothom, sinó només a uns llocs de treball concrets. A la universitat no és aplicable.

¿Per què no hi és aplicable?

¡Perquè jo treballo 72 hores a la setmana!

¿Creu que reduir la jornada ajuda a reduir la bretxa de gènere?

Pot ser: si està ben dissenyada i en feines on sigui viable. Però reduir les hores no garanteix igualtat. Forçar la gent a treballar menys no funciona: vam veure que els homes utilitzaven aquest temps per escriure articles o veure futbol.

Notícies relacionades

Una vintena de països ja han tancat la frontera al bestiar boví espanyol per la dermatosi, la llengua blava i la grip aviària

Fainé reivindica des de Washington el rol social de la banca minorista

Així doncs, ¿no és partidària d’aquesta mena de polítiques?

Soc partidària de les polítiques que estan ben dissenyades. No puc dir que limitar a 37,5 hores la jornada laboral aconsegueixi una cosa concreta. M’estimo més polítiques pensades per a feines amb horaris impredictibles o amb exigències que perjudiquen la vida familiar i afecten més les dones.