Raons per guanyar o perdre

El BBVA afirma que ha presentat una "oferta imbatible i d’un atractiu tremend". El seu argument base és que la raó que el Sabadell hagi pujat un 87% a la borsa des que es va filtrar l’operació a finals d’abril del 2024 és la mateixa opa, així com que les accions de l’entitat catalana han "esgotat el seu potencial" de revalorització i cauran si l’operació no té èxit. Segons els seus càlculs, la mitjana dels analistes donen un preu objectiu a les seves accions un 3% inferior al seu valor actual.

Davant aquest risc que esgrimeix, afirma que la seva proposta permet "monetitzar" la valoració borsària actual del Sabadell, la més alta en uns 15 anys (uns 16.700 milions d’euros), en accions del mateix BBVA amb més "potencial de pujada" a la borsa (8%, segons la mitjana d’analistes). Així, no es cansa de destacar que el benefici per acció de l’entitat fusionada, "que determina el dividend per acció", serà un 41% superior per als accionistes del Sabadell que si l’entitat catalana es manté en solitari. Fins i tot aplicant la metodologia que reivindica el Sabadell, afirma que l’augment seria del 15%.

La clau de la seva defensa que els dos bancs crearan més valor als seus accionistes junts que per separat es troba en les sinergies: els estalvis de costos que justifiquen la majoria de les integracions empresarials. El banc les calcula en 900 milions a l’any abans d’impostos, espera aconseguir-los el 2029 i destaca que és una quantitat molt elevada respecte al benefici anual previst del Sabadell en solitari (630 milions nets d’impostos davant uns 1.600 milions).

Per la seva banda, el Banc de Sabadell defensa que l’opa "infravalora significativament el banc i destrueix valor per als seus accionistes". El seu argument base és que la seva pujada a la borsa des que es va filtrar l’operació (87%) es deu fonamentalment a les seves pròpies fortaleses perquè ha estat en línia amb la dels altres bancs espanyols amb negoci principalment domèstic (75%), mentre que el BBVA ha pujat menys perquè s’ha vist penalitzat pel seu negoci a Mèxic i Turquia (47%). L’entitat afirma que sí que té potencial de continuar revaloritzant-se en solitari: entre un 12% i un 26%, aplicant mètriques financeres que comparen la seva valoració amb la dels bancs cotitzats de negoci similar (CaixaBank, Bankinter i Unicaja).

La seva principal defensa és que afirma tenir més capacitat que el BBVA per remunerar els seus accionistes via dividends i recompra i amortització d’accions. Com a exemple, afirma que preveu distribuir als seus propietaris fins al 2027 una quantitat molt superior a les que els correspondria si accepten l’opa del seu rival (6.450 milions en lloc de 5.117 milions). Es deu, argumenta, al fet que el BBVA ha de retenir més benefici per reforçar el seu capital per la seva exposició a mercats emergents com ara Mèxic i Turquia.

Així mateix, la seva principal línia d’atac al seu rival és posar en qüestió les sinergies sobre les quals el BBVA construeix la seva estimació d’augment del benefici per acció. Segons el Sabadell, no arribaran fins al 2032 o el 2034 per les condicions que el Govern central va imposar a l’operació, seran més baixes del que va calcular el BBVA (500 milions abans d’impostos o 370 milions si es manté l’impost a la banca) i el seu pes sobre el benefici previst és petit (220 milions nets davant els 1.600 milions) en comparació amb els riscos d’execució i el cost per obtenir-les.

Els comptes en qüestió

El percentatge d’acceptació que tingui l’opa entre els inversors institucionals actius (35% del capital del Sabadell) serà determinant per comprovar quin banc ha resultat més convincent amb els seus comptes per als professionals de fer números. Ara com ara, és impossible afirmar de manera categòrica que les xifres d’un o un altre siguin més certes que les del contrari. En primer lloc, perquè estan elaborades per experts financers, que saben construir-les i argumentar-les a partir dels supòsits que els són més favorables.

Notícies relacionades

La Seguretat Social adverteix: si guanyes 300 euros al mes hauràs de donar-te d’alta com a autònom

Miguel Ángel Alcalá: "BBVA Spark Summit atrau capital i genera oportunitats a Catalunya"

I en segon lloc, perquè hi ha moltes incògnites que és impossible aclarir ara i que, com en tota operació de concentració, a la fi resultaran determinants. Per exemple, quan podria el Govern central aprovar una fusió, si és que Europa no la força a perdre aquesta competència tal com pretén. Un altre exemple, si el Tribunal Suprem anul·larà la condició de no fusió durant tres o cinc anys fixada per l’Executiu, com li ha demanat el BBVA. I un tercer, si l’economia i els tipus d’interès evolucionaran com les entitats han previst a l’hora de fer els seus pronòstics de beneficis i pagaments als seus accionistes.

El que sí que sembla que es pot concloure és que el BBVA té arguments per prometre un potencial més gran de creació de valor als accionistes a llarg termini, sigui quan sigui que aconsegueixi obtenir les sinergies, mentre que el Sabadell els pot garantir una remuneració a curt i mitjà termini més gran gràcies als dividends i recompres. Però tots dos enfronten reptes pels mateixos motius. El BBVA, el risc que l’execució de la integració vagi pitjor del que espera, més la possibilitat que hagi de llançar una segona opa que el pugui obligar a retallar el dividend i el penalitzi a la borsa. I el Sabadell, el repte d’aconseguir continuar augmentant el seu resultat i el seu negoci després d’haver perdut una part substancial del seu balanç amb la venda de la seva filial britànica.