El BBVA i el Sabadell tanquen 17 mesos de pols per una opa incerta

El resultat oficial, però, no es coneixerà previsiblement fins divendres de la setmana que ve. Així ho va aclarir dimecres passat la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), fastiguejada de les "informacions contradictòries" llançades pels dos bancs. Però cal veure si l’anunci del grau d’acceptació que haurà tingut l’oferta marcarà un punt final a favor dels interessos de les cúpules d’una entitat o de l’altra o bé serà un punt i seguit en espera d’una segona opa, el desenvolupament de la qual podria demorar-se uns mesos més.

El BBVA haurà triomfat si, com diu estar convençut d’aconseguir, obté el suport de més del 50% dels drets de vot del Sabadell, el seu capital social menys els títols propis que el banc català té en autocartera. Si se queda per sota del 30%, com afirma el Sabadell que és més probable, haurà fracassat. I per segona vegada en un lustre, després d’oferir a finals de 2020 un preu per a una fusió amistosa que el consell de l’entitat catalana va trobar inacceptable. El gran dubte és què passarà si el grau d’acceptació se situa entre el 50% i el 30%.

Segona opa

En aquest últim escenari, el BBVA pot donar-se per vençut, però també té l’opció legal de baixar el llindar mínim d’acceptació amb què es conformaria del 50% al 30%. Això sí, això l’obligaria a llançar una segona opa per la resta del capital en el termini d’un mes i en efectiu a, com a mínim, el que la llei d’opa qualifica d’un "preu equitatiu". La batalla dialèctica entre els dos bancs s’ha centrat en els últims dies en com es calcularia l’esmentat preu, un encreuament d’afirmacions que la CNMV ha desqualificat com a "mera especulació".

Amb l’objectiu d’incentivar els accionistes del Sabadell a acudir a l’oferta actual, el BBVA afirma que només llançaria una "improbable" segona opa si és al mateix preu que la primera, per la qual cosa "no té sentit esperar". Per contra, l’entitat catalana encoratja la idea que la segona opa podria ser més atractiva per intentar que l’actual fracassi: no arribi al 30%, o es quedi més a prop del 30% que del 50% i això obligui el BBVA a fer-se enrere per l’alt cost econòmic d’una segona oferta i el seu potencial impacte en la seva cotització borsària. Si malgrat això el banc d’origen basc fes el pas, implicaria que és el màxim accionista del Sabadell amb una gran diferència i, per tant, tindria previsiblement el seu control.

La llei d’opa és interpretable i més aviat confusa, circumstància que ha donat peu als dos bancs a defensar lectures antagòniques, a més de provocar un consens creixent sobre la necessitat de reformar-la. Les entitats han mirat de pressionar la CNMV perquè aclarís com es calcularia el preu equitatiu, però el supervisor s’ha resistit fins al final per entendre que pronunciar-se sobre un escenari hipotètic podria afavorir un contendent o bé l’altre. El que sí que ha aclarit és que el criteri per fixar l’esmentat preu el revelaria també el divendres vinent, en cas que la primera opa quedi entre el 30% i el 50%, i que aquell mateix dia el BBVA hauria d’anunciar si llança o no una segona oferta.

Conscients del que es juguen, els màxims dirigents dels dos bancs han portat fins a l’extrem durant aquestes últimes setmanes la guerra d’arguments, contraarguments i desmentiments en què porten immersos des de maig de l’any passat. Pel costat del BBVA, el protagonisme públic més gran l’ha tingut el seu president, Carlos Torres, per sobre del conseller delegat, Onur Genç, mentre que en el Sabadell la veu cantant lleugerament predominant ha sigut la de César González-Bueno, el conseller delegat, davant Josep Oliu, el seu president. Sembla lògic: Torres i González-Bueno són els primers executius dels seus bancs.

Les dues entitats, en canvi, han tingut una estratègia ben diferent des del començament del procés. Seguint l’axioma que no hi ha com atacar per defensar-se, el Sabadell ha combatut metre a metre a tots els fronts des del primer moment. Li ha costat l’enuig d’alguns protagonistes (particularment de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència). Però li ha permès mobilitzar un gran suport polític, empresarial i sindical (especialment en Catalunya, sobretot després del cop d’efecte de tornar la seva seu social a la comunitat), que li ha resultat fructífer (el Govern va endurir les condicions a l’opa fixades per la CNMC en contra del criteri de la Comissió Europea).

Màxima determinació

Notícies relacionades

Del paper al digital: així serà el registre horari presentat pel Govern per al control laboral a Espanya

Laura Lobo, advocada experta en herències: “No s’ha de donar per fet que els nebots hereten del tiet solter i sense fills”

El BBVA, en canvi, va optar al principi per mantenir un perfil baix i conciliador, amb l’esperança que l’ajudés a baixar l’onada d’oposició a l’operació que va provocar la seva filtració pocs dies abans de les eleccions catalanes de maig del 2024. No es pot dir que hagi aconseguit apaivagar-la, però en qualsevol cas ha demostrat una determinació sense fissures: va negociar durant mesos amb la CNMC l’aprovació de la integració i no va fer ús de les dues finestres legals que va tenir per renunciar a l’opa (el dictamen del Govern i la venda de la filial britànica del Sabadell).

En els últims dies, el BBVA ha elevat el to al titllar d’"inacceptables" les afirmacions del seu rival sobre la segona opa i criticar les seves insinuacions sobre David Martínez (financer mexicà que acudirà a l’opa amb el seu 3,86% del capital). No és estrany: els dos bancs i els seus principals dirigents es juguen molt. La sort quedarà llançada aquesta nit i el resultat final se sabrà d’aquí a una setmana. O no.