Els ‘expats’ i els pisos compartits dominen l’escàs mercat de lloguer

En els seus 78 anys d’història, a Amat Immobiliaris mai com l’últim any havien registrat tant transvasament de propietaris d’habitatges arrendats que opten per vendre tan aviat acaba un contracte de lloguer. "Hi ha desconfiança i volen sortir del mercat d’arrendament", assenyala l’empresària Joana Amat, que s’enfronta a una oferta més escanyolida que mai. Concreta que tenen una cartera de 3.000 pisos administrats per a lloguer a Barcelona i l’àrea metropolitana, i únicament 19 d’anunciats aquest setembre entre les seves quatre oficines. L’inici de curs és un dels dos mesos punta de recerca i ofereix un panorama desolador per als que necessiten llogar, amb 95 candidats de mitjana per als anuncis que s’arriben a publicar, segons dades d’Idealista.

En aquesta lluita per aconseguir arrendar, hi ha perfils que guanyen la partida, com expats amb salaris folgats i persones que lloguen amb d’altres per compartir. Són els perfils més atractius per a molts amos, expliquen les fonts. Mentre que d’altres, com immigrants, famílies amb nens i salaris modestos, persones soles o amb mascotes ho tenen cada vegada més difícil, tret que les seves nòmines siguin molt altes.

El setembre conjuga una demanda especialment alta en què conflueixen els motius personals (separació, ampliació de família, final d’un contracte previ…) amb l’inici de temporada en què arriben a la capital catalana milers de persones tant per motius laborals com per estudis, entre altres raons.

"Quan la demanda és moltíssim més gran que l’oferta, s’escull qui aparenta menys risc", assenyala Óscar Gorgues, gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona. "Tot just hi ha rotació, perquè els inquilins no es mouen perquè saben que és difícil trobar alternatives i molts només deixen els pisos que tenen llogats si decideixen comprar". I llavors és possible que aquest habitatge buit passi també a la venda, de manera que el mercat de lloguer s’escanya a poc a poc. Amb la seva cartera també en mínims, aquest expert diu que la majoria de contractes que fa són amb estrangers o persones que venen de fora de Barcelona. És "molt simptomàtic".

Més alternatives

Els expats que trien viure a Barcelona o aterren per a una llarga temporada per motius laborals solen comptar amb ingressos alts i, malgrat l’escassetat de l’oferta, tenen moltes més opcions que un sou mitjà local perquè també opten al lloguer de temporada. Des d’una immobiliària de la Dreta de l’Eixample indiquen que "amb prou feines hi ha pisos, però cada vegada ens arriben més peticions per part de treballadors d’altres països amb bons llocs i ingressos de més de 8.000 o 10.000 euros al mes, que són perfils molt fiables i amb els quals firmem bastants contractes". Fins i tot llavors, cada vegada més propietaris demanen clàusules d’impagament.

El portaveu del COAPI a Barcelona, Carles Sala, adverteix que arriben tard els que volen llogar a la tardor perquè molts contractes s’han accelerat a l’estiu i cada vegada funciona més el "boca a orella" entre estudiants o els que comparteixen i donen relleus entre els seus coneguts. Per descomptat, "gairebé res arriba a portals immobiliaris". "El que sol arribar està fora de preus o de mides", afegeix.

"En general, ho tindrà difícil qualsevol candidat sense ingressos molt superiors a la renda o que aportin garanties, siguin familiars o de les empreses si arriben per motius laborals". Perquè "quan rep 300 propostes per a un lloguer, el professional elegirà el que doni més garanties". Sense oblidar tasmpoc que davant la incertesa, moltses decideixen per fer contractes de mesos amb l’objectiu d’evitar "problemes d’impagaments o davant les dificultats d’executar desnonaments", assenyala, convençut que el mercat del lloguer va cap al "col·lapse". Perquè en un context actual de "gairebé rècord de vendes", emfatitza que "el que es ven surt del lloguer o del que podria haver-se llogat" en el marc d’una altra possible situació normativa i política.

Amat puntualitza que no ha sigut "la limitació de preus del lloguer", vigent en els municipis tensats de Catalunya fa any i mig, el que fa enrere molts propietaris a l’hora de decidir si lloguen o no. "Molts ho consideren una mesura lògica", apunta. Però en canvi reneguen d’altres aspectes sorgits de la mà de la llei d’habitatge, com els alts impostos, la qüestió social (la lentitud dels desnonaments i la vulnerabilitat o no dels inquilins) i, sobretot, "el disbarat" de convertir els propietaris de cinc habitatges (sigui quin sigui el seu valor i dimensió) en grans tenidors a Catalunya, "posant-los en el punt de mira, i tractant-los com si fossin fons", apunta.

Llistes amb coneguts

Notícies relacionades

Collboni proposa un pressupost de més de 4.000 milions

L’arrendament es duplica a l’àrea de BCN des del 2008

Detalla que les llistes d’espera de les agències són ja plenes de coneguts amb referència, fills de clients o de notaris i aspirants prioritaris, de manera que només afloren anuncis en ubicacions amb menor demanda. Aquest desequilibri fa que hi hagi menys tolerància amb les mascotes, per exemple, per si causen danys, afegeix. Altres fonts també assenyalen que les famílies o monoparentals amb nens al seu càrrec –tret de solvència contrastada– no ho tenen fàcil, perquè podrien considerar-se vulnerables en cas de no poder pagar la renda, i estan protegides per la llei.

"Les renúncies d’inquilins han baixat a menys de la meitat en els últims anys, ara suposen només un 30% dels pisos que queden disponibles a la nostra cartera", relata. Saben que serà difícil optar a un altre. En aquest marc, l’empresa està tancant en els últims mesos sobretot contractes per a pisos compartits, de manera que un està al contracte i els altres exerceixen d’avaladors, o bé figuren diversos titulars, cosa que assegura la solvència. I no es refereix a pisos d’estudiants sinó a persones de més de 30 anys, amb carrera i feina, però que no poden viure sols i comparteixen fins i tot entre tres o quatre.