Mercedes Loro, psiquiatra: «mai és tard per tractar-te el TDAH, pot canviar-te la vida»

Cada 10 d’octubre se celebra el Dia Mundial de la SalutMental, una data que convida a reflexionar sobre el benestar psicològic i sobre els trastorns que amb freqüència passen desapercebuts. Uns d’ells és el Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH), que tradicionalment s’ha associat a la infància, però que cada vegada es diagnostica més en persones adultes.

A Espanya s’estima que un 6,8% de menors i adolescents pateixen aquest trastorn i entorn d’3-4% dels adults. I malgrat continuar sent un dels diagnòstics menys reconeguts en la població adulta, la detecció ha millorat.

Per a la doctora Mercedes Loro López, psiquiatra a l’Hospital Universitari de Guadalajara i docent a la Universitat d’Alcal á en el curs d’Expert en Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat, «cada vegada hi ha més informació entre els psiquiatres d’adults per poder diagnosticar-lo, tot i que continua sent un problema infradiagnosticat»,assegura a aquest diari.

L’especialista explica que els casos que es detecten en l’adultesa no són nous: «No és que apareguin casos adults, és que són persones que en la infància no han tingut aquest diagnòstic». En molts casos, els símptomes es compensen amb estratègies personals o simplement passen inadvertits.

«Fa 40 anys no es diagnosticava amb prou feines el TDAH perquè no hi havia la informació que hi ha ara. Aquestes persones han sobreviscut com han pogut, algunes compensant, d’altres amb moltes dificultats».

Quins símptomes són els més comuns del TDAH en adults

A més, Loro remarca un fenomen freqüent: «Hi ha pares que, arran del diagnòstic dels seus fills, se senten completament identificats i demanen consulta. Alguns ja s’han adaptat, però molts descobreixen que necessiten tractament i els ajuda molt».

De fet, aquest trastorn «té un component hereditari que ronda entre el 70-80%, similar al de l’esquizofrènia», apunta la doctora.

Malgrat la percepció que cada vegada hi ha més adults amb TDAH, la doctora aclareix que «continua estant molt per sota del 4% de lapoblació adulta, perquè, tot i que es detecten més casos». El TDAH en l’edat adulta es manifesta de forma diferent de la infància. «En adults predominen les dificultats en funcions dins de l’àmbit laboral», explica Loro. Amb problemes com:

• Planificació

• Organització

• Oblits i badades en l’entrega de treballs

• Gestió del temps, complir amb els horaris

• Atenció sostinguda

Aquests dèficits «generen molts problemes en l’àmbit laboral, familiar i personal. Són persones amb històries vitals de treballs fallits, oblits constants o conflictes amb caps i companys». La impulsivitat n’és un altre tret rellevant: «la hiperactivitat motora en adults sol tornar-se interna, però la impulsivitat persisteix i pot provocar reaccions explosives».

Quant a l’evolució del trastorn de comportament, la psiquiatra assenyala que «aproximadament un terç dels casos deixa de complir criteris a l’arribar a l’adultesa», un altre terç els compleix parcialment i aconsegueix adaptar-se, i la resta necessita continuar amb tractament». Aquest patró es relaciona amb la maduració del sistema nerviós, tot i que «el trastorn no desapareix del tot».

¿Com distingir entre un comportament típic i el TDAH?

La línia que separa un tret de personalitat –com ser despistat, desorganitzat o impulsiu– d’un trastorn com el TDAH pot semblar difusa. No obstant, segons la doctora Mercedes Loro, la clau està en la persistència i l’origen dels símptomes. «El TDAH és un trastorn del neurodenvolupament, cosa que significa que és present des de la infància. No pot aparèixer de sobte en la vida adulta», explica.

Per establir un diagnòstic, assenyala, és imprescindible «fer una bona història clínica i valorar el desenvolupament evolutiu de la persona». A més, afegeix que «una persona que comença a tenir problemes de concentració o d’organització en un moment concret de la seva vida no té un TDAH, cal pensar en altres diagnòstics».

Per a la psiquiatra, el missatge més important és que el TDAH no entén d’edat. «Mai és tard per tractar-lo ni per diagnosticar-lo. Encara que tinguis 50 anys, si creus que la teva vida pot millorar, val la pena provar-ho. És un trastorn que, ben tractat, pot canviar-te la vida».

¿En què consisteix el tractament?

Notícies relacionades

Helicobacter pylori: així són els símptomes de la infecció que afecta la meitat de la població

Aquest és el substitut definitiu del sucre (que a més té molts beneficis)

El tractament del TDAH en adults és «multimodal»,explica la doctora. «Ha de combinar psicoteràpia i tractament farmacològic. La teràpia ajuda a gestionar emocions, controlar impulsos i millorar la planificació, mentre que la medicació permet centrar-se i millorar la concentració».

Segons Loro, quan el tractament s’ajusta correctament, «les millores es noten en tots els àmbits de la vida del pacient: en la seva família, a la feina i en el seu benestar personal. És un dels tractaments més agraïts, perquè canvia realment la manera de funcionar».