La Generalitat impulsarà la indústria espacial i prepara nous satèl·lits

El Govern fixa com a horitzó el 2030 i es proposa guanyar reputació a Europa / El pla busca atraure professionals de l’estranger i vol donar un protagonisme més gran a les empreses

La Generalitat impulsarà la indústria espacial i prepara nous satèl·lits
3
Es llegeix en minuts
Paula Clemente
Paula Clemente

Periodista

Especialista en Startups, economia digital, farmacèutiques, moda i cosmètica

ver +

L’any 2018 l’acrònim covid encara no s’havia combinat, metavers era un terme més propi de la ciència-ficció i la intel·ligència artificial només era una més de les tecnologies que algun dia canviarien les nostres vides. Per no existir, no existia ni una Agència Espacial Espanyola –l’entitat ha complert aquest any el seu segon aniversari–, però Catalunya va llançar el seu primer satèl·lit a l’espai. Era el resultat de molt temps treballat sense gaire atenció pública, i també va ser el llampec que va fer que l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), la Cambra de Comerç i la Generalitat, entre altres institucions, comencessin a moure’s per fer d’allò un dels fonaments de l’auge tecnològic de Catalunya.

El que va començar a moure’s llavors ha fet eclosió ara. I, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, l’actual Govern de la Generalitat té llest un nou pla estratègic d’actuació per donar-li l’empenta definitiva a aquest sector. El document que així ho confirma ha fet servir com a base el que va publicar i es va proposar l’antic Govern el 2020. Hi ha canvis substancials, però, com que ja no parlaran de New Space, que és com s’identifica actualment tot el que gira entorn de la innovació i les startups espacials, sinó d’espai a seques. L’estratègia es diu Catalunya Espai 2030.

Serà un pla amb diversos milions d’euros d’inversió, es presentarà "imminentment" i gira al voltant de cinc línies: connectar l’ecosistema català amb altres d’Europa, contribuir més directament als objectius nacionals i europeus de defensa i indústria aeroespacial, fer campanyes actives d’atracció de professionals, impulsar un model en el qual les empreses tinguin molt més protagonisme (perquè el sector espacial depèn molt de les missions públiques) i fer de Catalunya una marca global en aquest sector.

"Això significa, entre altres coses, fer abans que acabi l’any un viatge a Tolosa (destí de referència en aquesta indústria) amb empreses i entitats catalanes, trobar la manera que Catalunya tingui més influència en els centres de decisió de l’espai (sigui a través de l’Agència Espacial Europea o de les reunions ministerials); o explorar vies perquè la tecnologia espacial es transfereixi a la indústria de l’automòbil o a qualsevol altre sector.

En aquesta Catalunya Espai 2030 han participat "molt estretament" –assegura una de les parts implicades– una vintena d’entitats entre les quals figuren 15 empreses com ara Airbus, GPAInnova, GMV, Indra, Telespazio, Open Cosmos o Pangea.

Una altra de les coses que té al cap el Govern és el llançament de diverses missions en els pròxims cinc anys. La seva ambició és llançar més satèl·lits que millorin la capacitat d’observació de la Terra i reforcin la capacitat de les seves comunicacions.

Auge del negoci de la defensa

"El que busquem és posar en valor les capacitats de Catalunya, reforçar la base competitiva industrial i empresarial del sector espacial [local] i aprofitar el moment i el dinamisme i creixement de les empreses que ja s’han anat desenvolupant al sector", expliquen fonts del Govern. Són conscients que hi ha empreses com Pangea, Open Cosmos i Sateliot que porten anys ja jugant, que han crescut considerablement i que quan comencin a comercialitzar en gran i necessitin infraestructures més grans per fer-ho, poden no trobar-les a Catalunya.

Notícies relacionades

"Volem que no hagin d’anar-se’n per desenvolupar els seus projectes", coincideixen aquestes fonts, sabent que llançar el missatge que el sector públic aposta decididament per aquesta indústria pot ajudar l’aterratge de gegants del sector o l’atracció de grans sumes de capital que els permetin créixer aquí.

També hi influeix el moment. D’una banda, perquè indústries històricament rellevants a Catalunya, com la de l’automòbil, estan perdent pes i protagonisme. Des del sector consideren que aquest context ha impulsat la Generalitat a apostar per un nou cavall guanyador. Segon, el gir en la relació amb el negoci de la defensa. "Hi ha hagut un canvi a nivell global, som en un món totalment diferent del de fa uns anys, i ara el que vol Catalunya és jugar en la primera divisió de l’espai i contribuir així als esforços que s’estan fent a nivell europeu", afirmen des del Govern. Es refereixen a l’afany d’Europa per convertir-se en una potència tecnològica a l’altura dels Estats Units i la Xina, però tan autònoma com sigui possible. "És un moment d’oportunitat global", conclouen.