Engel & Völkers ha de pagar 16 milions per ocupar falsos autònoms a BCN

L’autoritat laboral ha pogut acreditar també a Barcelona que Engel & Völkers utilitzava de manera sistemàtica la figura del fals autònom per organitzar els seus comercials i estalviar costos envers l’erari públic. Segons es deriva de les indagacions dels inspectors, oficialment la companyia tenia externalitzat el servei de vendes, però oficiosament era la direcció la que decidia realment les zones de repartiment, fixava les comissions i les condicions de treball dels comercials.

Un portaveu oficial de la companyia confirma a EL PERIÓDICO el requeriment imposat per la Inspecció de 16 milions. També diu que l’acta està recorreguda en la via administrativa, i per tant encara no és ferma, i que prosseguirà en la defensa dels seus drets per la via judicial si és necessari.

No és el primer requeriment d’aquest tipus que rep la companyia d’origen alemany. I és que, a València, l’autoritat laboral li reclama 6,4 milions. Les dues sancions han sigut o seran recorregudes per Engel & Völkers davant els tribunals i, en el cas de València, el TSJ va desestimar aquest recurs. Ara la immobiliària espera la resolució del Tribunal Suprem per saber si haurà d’abonar de manera definitiva aquests més de 22 milions en quotes impagades de la Seguretat Social, que podrien acabar sent més si es tenen en compte regularitzacions efectuades en altres localitats.

Actualment, la firma ja no opera amb el model laboral que ha sigut censurat, segons expliquen des de la companyia, sinó que ha internalitzat els seus comercials i ara els ocupa com a assalariats. La companyia va prendre aquesta decisió el 2024, "no a causa de les actes de la Inspecció, sinó amb l’objectiu de professionalitzar" el perfil dels seus agents comercials. Des d’Engel & Völkers reiteren que estan fermament convençuts tant de la legalitat del seu anterior model –que expliquen que va ser validat en diverses inspeccions anteriors al 2019– com de l’actual.

Pràctica generalitzada

El cas d’Engel & Völkers guarda algunes similituds amb els repartidors de plataformes digitals com Glovo i Uber, també ocupats per aquestes vies fraudulentes per evadir quotes a la Seguretat Social i dotar de més ingressos els treballadors. I és que, igual que els riders, els comercials de la immobiliària, segons la resolució inspectora, estaven donats d’alta com autònoms però amb prou feines tenien capacitat de decisió sobre la seva activitat. Un altre punt en comú és que la firma els pagava emoluments potencialment superiors, si les vendes els anaven bé, als quals haurien tocat si estiguessin coberts pel conveni col·lectiu del sector.

Notícies relacionades

Invertir de la mà d’experts: així són les solucions delegades de Banca March

Abu Dhabi negocia comprar l’hotelera de gran luxe Millennium

És per aquest últim punt que una part dels comercials barcelonins, com ja va passar a València, va impugnar l’acta de la Inspecció, ja que volien continuar operant com autònoms i així poder facturar més. A València, el TSJ va donar per bones les actuacions de la Inspecció i va validar l’existència de falsos autònoms.

Aquest conflicte d’Engel & Völkers no es restringeix a Espanya. Les autoritats alemanyes han fet diverses actuacions a les seus de la companyia per sospites de frau a la Seguretat Social.