El marge del BBVA per a la segona opa eleva la incertesa sobre la primera

Encara no se sap el desenllaç de la primera oferta de compra (opa) del BBVA sobre el Sabadell, però la possibilitat que el banc d’origen basc hagi de llançar una segona opa cada vegada sobrevola amb més força sobre el procés, i no pas d’una manera innocent. El BBVA ha negat que l’esmentada segona opa estigui en els seus plans, però també va descartar rotundament i repetidament durant 16 mesos la millora del preu de la primera opa que va anunciar dilluns. Molts analistes, en conseqüència, la valoren com una opció possible o fins i tot probable. I el Sabadell ho fa servir per tractar que la primera opa fracassi fins a tal punt (no obtingui acceptació dels seus accionistes d’un mínim del 30% del seu capital social) que no hi pugui haver una segona.

Així, si la primera opa supera el 30% del capital social i no arriba al 50%, el BBVA té l’opció legal de baixar el llindar mínim d’acceptació amb què es conformaria del 50% al 30%. Però això l’obligaria a llançar una segona opa per la resta del capital del Sabadell en el termini d’un mes i en efectiu (tot i que també podria oferir com a alternativa accions als propietaris de l’entitat que ho preferissin). Amb la cotització d’ahir dels seus títols, aquesta segona opa li costaria entre 11.910 milions d’euros (si es quedés en el 30% en la primera) i 8.500 milions (si es quedés una acció per sota del 50%).

Aquestes xifres aniran variant a mesura que fluctuï el valor del banc en borsa fins que acabi el termini d’acceptació de l’opa actual. Originalment, era el 7 d’octubre, però l’esmentat termini ha quedat paralitzat fins que la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) no aprovi la pujada de preu anunciada dilluns. Tenia tres dies hàbils per fer-ho, que acaben avui, de manera que el més normal seria que avui hi doni el vistiplau i que, en conseqüència, el termini d’acceptació es retardi fins al 10 d’octubre.

La llei, en tot cas, estableix que la segona opa s’hauria de llançar a un "preu equitatiu", que seria la "mitjana ponderada dels preus de mercat (...) en la data d’adquisició". Entre que se sàpiga el resultat de la primera opa i es liquidi l’operació passaran uns dies, fet que dona marge als especuladors a inflar el valor del Sabadell entre aquestes dates per elevar el preu de la segona opa. Probablement per això la CNMV va remarcar que en última instància el preu el fixaria ella. La conseqüència de tot plegat és que el cost de la segona opa per al BBVA no s’hauria d’allunyar gaire dels actuals, entre 11.910 i 8.500 milions d’euros. El Sabadell ho fa servir per atiar la idea que el seu competidor podria no atrevir-se a llançar la segona opa per temor del càstig borsari a què el podrien sotmetre els seus accionistes. Per finançar la segona oferta, el BBVA disposava d’un excés de capital el juny d’entre 7.122 i 5.287 milions d’euros sobre el seu objectiu autoimposat de tenir una solvència d’entre l’11,5% i el 12%. Hi caldria sumar, entre altres coses, el capital que va generant pels seus resultats.

Notícies relacionades

Un advocat expert avisa: aquesta és l’única manera que hi ha de no pagar una derrama

Alstom surt de la llista negra de les Nacions Unides sobre Palestina

¿Tot plegat vol dir que el BBVA no s’atrevirà a abaixar el llindar d’acceptació fins al 30% i a llançar una segona opa? No té per què. Al fullet el banc ha deixat la possibilitat oberta i ha defensat que "l’operació continuaria creant valor per als accionistes de totes dues entitats".

El Sabadell, per contra, defensa que acudir a la primera opa perjudicaria els seus accionistes, ja que haurien de pagar impostos per les plusvàlues i veurien com el BBVA redueix la seva capacitat de pagar dividends o els dilueix amb una ampliació de capital. "Jo no recomano anar ni a la primera, ni a la segona, ni a la tercera, si n’hi hagués. Però si algú té un desig irrefrenable d’anar a una operació que no aporta cap valor, que almenys ho faci amb una miqueta d’intel·ligència i s’esperi a la segona", va llançar ahir amb intenció el seu conseller delegat, César González-Bueno.