Por de les substàncies tòxiques

La normativa europea que, des de l’1 de setembre, prohibeix dues substàncies que s’utilitzen en els esmalts i gels semipermanents per a ungles divideix i inquieta les clientes. Hi ha qui ni se n’ha assabentat, com la universitària Cristina García, de 23 anys, que afirma que mirarà d’assegurar-se (admet que no sap com) que el saló on va compleixi el que diu la Unió Europea (UE), i qui, com Belén Sánchez, de 53, sí que n’està al cas. "Sens dubte, no me la tornaré a fer. Que em garanteixin al 100% que no té riscos", assenyala.

L’entrada en vigor de la normativa es basa en estudis que han demostrat que l’òxid de difenilfosfina (TPO, per les seves sigles en anglès) i el dimetil-p-toluidina (DMTA), els dos components dels esmalts semipermanents, poden produir càncer, afavoreixen mutacions i són tòxics per a la reproducció humana. El TPO és la substància que accelera l’assecatge del color i ajuda a endurir l’esmalt sota la llum led o UV.

Adaptació complexa

"Això no és cap sorpresa, el que passa és que quan arriba, arriba. Ja se sabia", confessen a EL PERIÓDICO fonts de MissNail, distribuïdor arreu d’Espanya d’aquest tipus d’esmalts, quan resumeixen com de complex serà adaptar-se a la normativa.

Una angoixa que té la seva raó. La manicura semipermanent domina el mercat. És el servei estrella, molt per davant de la bàsica o tradicional. Ho explica Fátima Suárez, encarregada d’una franquícia de D-Uñas, una de les cadenes més potents a Espanya, al madrileny carrer Serrano.

Amb més de 200 salons, aquesta empresa va apostar fa temps per crear fórmules sense tòxics. "Ens vam avançar a aquest canvi al qual ara s’han de sumar altres marques, i és que creiem que la bellesa no ha d’estar disputada amb la salut ni amb el respecte i la cura pel planeta", assenyala Suárez. Ni el TPO ni el DMTA formen part dels components dels esmalts que utilitza aquesta cadena.

Al petit saló que dirigeix Suárez, la Cristina, una clienta, confessa que no sap res de la normativa. "No em fixo en el que contenen els esmalts, però, si ho sabés, m’asseguraria que compleixin", explica aquesta jove.

"De vegades, l’ús prolongat d’aquest tipus de productes deriva en reaccions a la pell i a les ungles, tot i que passa més en salons low cost o quan les manicures es fan a casa i es prioritza estalvi per sobre de qualitat", reflexionen des de l’equip del Curs de Cures Estètiques de Mans, Peus i Pestanyes de Campus Training.

Deixar la semipermanent

Notícies relacionades

El meu oasi asiàtic

La llei tributària dificulta el blanqueig de capitals als salons de bellesa

En un altre barri de Madrid, aquest cop Chamberí, Belén Sánchez acudeix a la seva cita per arreglar-se les ungles en un establiment regentat per una dona xinesa. El seu lloc de confiança. Ella sí que arriba preocupada arran de conèixer la prohibició de la UE. "Avui hi he anat perquè em traguessin les ungles permanents per les notícies que m’estan arribant. L’hi vaig comentar a l’empleada i em va dir que al seu local no hi ha aquests productes. Per algun motiu, no me’n vaig fiar. Per la meva banda, és l’última vegada que em faig una manicura semipermanent tret que em garanteixin al 100% que no té riscos per a la salut", admet.

Una inquietud, la de les clientes, que també té el sector. "Tenim constància que els fabricants sí que eren partícips que Europa estava fent estudis sobre aquests productes. De fet, ja n’hi ha alguns que hi posen TPO free. Així que la ciència va avançant, hi ha molts productes que s’estan utilitzant –també en cosmètica o perruqueria–, que tard o d’hora, afectaran la salut", conclou Diego Sanz, president de l’Associació Nacional d’Empresaris de Perruqueria, Estètica i Imatge Personal (ANEPE-IMPE).