La UE i les empreses volen retardar el veto als vehicles de combustió

Von der Leyen i els fabricants acorden treballar per canviar el límit temporal del 2035

La UE i les empreses volen retardar el veto als vehicles de combustió
2
Es llegeix en minuts
Xavier Pérez
Xavier Pérez

Director de Motor de Prensa Ibérica

Especialista en Periodista de motor centrat en el sector de l'automòbil i la motocicleta, així com en totes les árees d'economía relacionades amb la industria de l'automoció, la movilitat sostenible i l'electrifcació.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Coincidint amb la celebració de l’IAA Mobility de Múnic, el saló internacional de l’automòbil alemany, i a quatre dies de l’inici de la Setmana Europea de la Mobilitat, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, es va reunir ahir amb els representants dels fabricants d’automòbils per prosseguir el debat sobre el futur del sector i analitzar una possible modificació del límit temporal del 2035 per prohibir la venda de vehicles de combustió.

Aquesta és la tercera reunió que es du a terme emmarcada dins del diàleg estratègic que promou la mateixa Von der Leyen. Les anteriors cites van ser el 3 de març i el 30 de gener. Electrificació, competència i tensions comercials presideixen el debat d’aquest diàleg. Entre els CEOs dels fabricants més importants, cal assenyalar la presència de François Provost (nou responsable de Renault), de John Elkann (Stellantis), d’Oliver Zipse (BMW) i d’Ola Kallenius (Mercedes i president d’ACEA).

La reunió no es va obrir als mitjans de comunicació, però va transcendir que els fabricants d’automòbils tornen a posar sobre la taula de negociació aquests aspectes clau: deixar de centrar-se únicament en la descarbonització dels cotxes nous i accelerar la renovació del parc automobilístic europeu, que compta amb més de 250 milions de vehicles, 150 milions dels quals tenen més d’una dècada d’antiguitat.

També van sol·licitar ampliar els incentius de compra per als clients particulars i també per als cotxes i furgonetes d’empresa. Una altra petició va ser en el sentit de racionalitzar i simplificar la normativa perquè els fabricants d’automòbils i els proveïdors continuïn sent rendibles i puguin finançar inversions futures. I, finalment, van demanar invertir en les cadenes de valor de les bateries, els semiconductors i les matèries primeres a Europa per contrarestar el domini xinès.

Després de la reunió, Von der Leyen va manifestar que estan protegint les empreses europees contra la competència deslleial, millorant l’accés a matèries primeres essencials i recolzant els treballadors mitjançant el reciclatge professional. "També hem escoltat les preocupacions del sector i hem concedit la flexibilitat corresponent. Combinarem la descarbonització i la neutralitat tecnològica. Ara, quan la tecnologia transforma la mobilitat i la geopolítica remodela la competència mundial, no hi pot haver un business as usual. Tots junts garantirem que Europa continuï estant a l’avantguarda de la innovació automobilística".

L’avís de Draghi

Notícies relacionades

El límit del 2035 constitueix un tòtem mediambiental que cada vegada més especialistes consideren fora de lloc, forma, plantejament i execució. L’informe Draghi va constatar aquest corrent realista de pensament. Molt real. Treballar objectius mediambientals, en els quals s’implica la indústria, sense escoltar-la ni tenir-la en compte, és un torpede autollançat a la línia de flotació del sector a Europa.

Amb aquesta idea, els responsables dels principals fabricants de l’automòbil miren ara de treballar conjuntament amb la Comissió per arribar a un acord, tant si és en forma de moratòria com si és en forma de llibertat tecnològica, encaminat a l’objectiu final de neutralitat climàtica per al 2050 (forjat en el Green Deal aprovat el març del 2023). Tasca feixuga, però acceptada per tots. El problema són els terminis i imposar la forma, no l’objectiu. La pressa mata, diuen al desert.