El Congrés tomba la reducció de jornada amb el ‘no’ de PP, Vox i Junts

El fracàs de la que pretén ser la llei estrella del Govern en matèria laboral durant aquesta legislatura pot tenir diferents derivades més enllà del mateix temps de treball. Els salaris de milers de treballadors poden veure’s condicionats per la incertesa de si finalment acabarà prosperant o no la norma, així com les relacions entre l’Executiu, la patronal i els sindicats, que tenen altres reformes pendents.

El projecte de llei per reduir la jornada laboral a 37,5 hores setmanals incloïa més elements que la mateixa disminució del temps de treball. I un d’aquests genera especial preocupació entre les empreses. La ministra de Treball ja ha avançat que modificarà la normativa que regeix el registre de jornada, una llei vigent des del 2019 i que obliga tota empresa a recopilar quantes hores fan cada dia els seus empleats.

La principal novetat que introduirà Díaz una vegada decaigui el projecte de llei al Congrés serà la supressió del registre de jornada a paper i boli. Aquesta és una de les fórmules habituals entre pimes o en determinats sectors, com la construcció. Un tipus de registre fàcilment manipulable per aquelles companyies que pretenguin enganyar la Inspecció de Treball, segons han denunciat durant els últims anys els sindicats d’aquest organisme.

La idea és obligar totes les companyies a passar-se a mitjans digitals, cosa que permetria a l’autoritat laboral accedir-hi en remot i supervisar millor que no es produeixin excessos de jornada. Segons dades de la consultora Wolters Kluwer, que comercialitza programes de fitxat, tres de cada quatre empreses no té totalment digitalitzat el seu registre de jornada.

La capacitat del Govern central de modificar la normativa sense haver de passar pel Congrés és limitada i des de les organitzacions empresarials estan preparades per presentar demandes. Això judicialitzarà el procés i afegirà incertesa. Alguns aspectes de la norma no els podrà canviar l’Executiu, tal com pretenia via llei, com, per exemple, augmentar l’import de les sancions.

Salaris i hores

Quan patronals i sindicats s’asseuen a negociar un conveni col·lectiu el primer que discuteixen és el sou que cobraran els treballadors i quantes hores faran. I el fet que el Govern intenti rebaixar la jornada per llei allarga la incertesa sobre quin serà el límit màxim l’any que ve o l’altre. Aquesta incògnita ja ha començat a condicionar les renovacions de diversos plecs de condicions, que afecten centenars de milers de treballadors i amenaça d’anar a més. Convenis com el metall de Barcelona o l’hostaleria de Catalunya, entre d’altres, estan en via de renovació, les posicions entre les parts estan allunyades i un dels motius, no l’únic, és el temps de treball.

Les dades recopilades pel Ministeri de Treball revelen una desacceleració creixent en la renovació d’aquests acords i la mateixa pot anar a més en els pròxims mesos, tal com reconeixen patronals i sindicats. Aquest fet podria deixar treballadors amb sous congelats i augmentar la conflictivitat laboral, que durant els últims anys ha estat en màxims històrics.

Notícies relacionades

¿Quan es cobra la paga doble de Nadal? Bones notícies per als jubilats

El Govern manté la ‘retallada’ a les pensions: jubilar-se abans de temps es penalitzarà tot i que s’hagin cotitzat més de 40 anys

També condicionarà la renovació de l’AENC –el conveni de convenis–, que fins ara ha fixat les referències segons les quals les empreses han d’apujar els sous. Aquest venç a final d’any i les cúpules de CEOE, CCOO i UGT han d’asseure’s a negociar-lo, amb la incògnita de si hi inclouran o no alguna referència al temps de treball o si aquest tema deteriora prou la relació entre les parts per impedir que el renovin.

La llei per reduir la jornada laboral, abans de saltar al Congrés, va ser negociada durant 11 mesos en el si del diàleg social. Allà patronals i sindicats van ser incapaços d’arribar a un acord i la CEOE se’n va despenjar. Aquesta ha sigut fins ara la carpeta prioritària del Ministeri de Treball, però no l’única que discuteixen els agents socials amb el Govern central. Les noves cotitzacions dels autònoms, la pròxima pujada del salari mínim interprofessional, la llei de prevenció de riscos laborals o nous canvis en la jubilació són alguns dels temes que tenen oberts o pendents d’obrir l’Executiu central i agents socials.