Genís Roca, expert en transformació empresarial: "Amb la IA, Europa assimila que no dissenyarà el sistema operatiu del món"

El llibre utilitza dos termes disputats sobre la IA: revolució i inevitable. ¿Per què?

Parlem de revolució quan hi ha un canvi d’ordre, de poder, del contracte social. I aquests normalment van associats a una tecnologia que modifica el sistema productiu i l’escala de poder. Això és el que crec que està passant ara.

Alhora, la IA està consolidant el domini dels gegants tecnològics i concentrant el poder en les empreses més riques del món. Això no qüestiona l’statu quo.

Sí, perquè estem abandonant la societat industrial i entrant en la digital. I per mi la IA no està en un punt d’inflexió, sinó que és una baula més en aquest procés. La societat industrial es basava en la capacitat industrial. Llavors el món discutia on eren les fàbriques, qui tenia els sistemes de producció. Amb la digital el domini ve de les dades. És un canvi d’ordre radical. Volkswagen ha passat de manar molt a no pintar-hi res.

I tota revolució és conflicte.

L’historiador Josep Fontana explica que la Primera i la Segona Guerra Mundial són conseqüència de la Revolució Industrial, ja que cap país era suficient per absorbir la producció que la seva indústria és capaç de portar a terme. Llavors, ¿què són les guerres mundials? La necessitat d’obrir mercats i controlar comercialment territoris. Crec que ara tornem a estar en un conflicte per veure com ordenem això. Em sembla bastant evident veient el que està passant amb la Xina i els Estats Units.

El títol de l’assaig parla de la IA com una cosa inevitable. ¿No xoca el pessimisme i la falta d’esperança d’aquesta inevitabilitat amb l’optimisme que implica la revolució?

Revolució inevitable és un joc entre optimisme i pessimisme. Tampoc et diré que la IA està bé. Ara mateix és un puto desastre i tenim feina a intentar que això acabi bé. L’únic que dic és que és bastant inevitable donar per acabat el sistema industrial. Ja ens estava fent més mal que bé. Necessitem buscar un nou model. No sé quin serà, però segur que ve de la mà de la IA. No està escrit que sigui un desastre o que sigui un èxit, però tinc l’absoluta certesa que això canvia.

Fa pocs dies el terme intel·ligència artificial va complir 70 anys. ¿Està aquest concepte distorsionant la percepció social del que realment és?

El terme IA és un punyeter desastre perquè ens posa en un debat absurd sobre què és més o menys humà. Estem comprant llenguatge extraviat de marcs mentals que no ens ajuden. Per mi, la IA és software nou. Fins ara teníem la mecanització d’unes regles de negoci. Per exemple, tu podies dir-li si jo t’entro una factura, em separes l’IVA, em separes la part de l’IRPF i me l’assentes. El software nou necessita un històric d’informació per poder inferir. És software amb estadística i ja està. En poc temps deixarem de parlar d’intel·ligència artificial.

¿S’han exagerat les capacitats de la IA al vendre que ho farà tot millor que els humans?

La IA ja ho ha canviat tot. La manera de fer ciència, medicina, la guerra, d’organitzar els mercats borsaris o de fer previsió climàtica ja ha canviat per sempre. I també hauria de canviar la manera d’ensenyar a les universitats i la manera de gestionar les relacions amb la ciutadania per part del Govern.

Un estudi recent del MIT mostra que un 95% dels projectes empresarials amb IA fracassen, principalment per la falta d’estratègia en el seu desplegament. ¿S’està adoptant la IA a correcuita i sense planificació per por de quedar-se enrere?

L’arribada d’una tecnologia mai és només una eficiència de procés. Sempre és un repte d’organitzar-se d’una altra manera. El primer impuls és fer el mateix que abans però més barat, més ràpid i més eficient. El que hauríem de fer no és substituir un software vell per un de nou, sinó reconsiderant tot el procés. El veritable repte de la IA en les organitzacions no el té l’àrea de sistemes, sinó el de recursos humans. Necessito organitzar-me d’una altra manera, reconsiderar els meus equips, les habilitats, les formes de treballar. El nou amb la IA és que ara els empleats poden crear el seu software. I la primera reacció de les empreses és prohibir-ho, evitar-ho, demanar permís, etc. I aquesta no serà la solució segur. El que fa falta és definir les regles de joc i que els treballadors experimentin. Això genera una tensió entre agilitat i control. Les empreses que posen el focus en el control, perdran agilitat. Les empreses que posin el focus en l’agilitat, perdran control. Cap extrem és bo. Per això et quedaràs al mig.

Notícies relacionades

¿Quins centres comercials estan oberts aquest 11 de setembre a Barcelona i Catalunya?

Nous permisos parentals a Espanya: Com demanar-lo, des de quan i a qui beneficia

En l’assaig esmenta que el tecnofeudalisme de Silicon Valley està desbordant els estats nació. ¿Ens dirigim cap a la seva fi?

Parlo de la fi dels estats nació, però temo que el que estiguem debatent sigui el final de la democràcia. Quan es va veure que les ciutats estat no eren competitives per jugar les partides al món, Europa va entrar en una dinàmica d’ordenació política de la qual va sorgir l’estat nació. Fins ara, tots els processos d’unificació –com els d’Espanya, Alemanya i Itàlia– han sigut a través de la guerra. Si l’estat nació és insuficient per discutir les regles del joc mundial podria donar-se una nova deriva autoritària. És un fet que els que dominen l’economia global són actualment estats que amb autoritarisme controlen mercats de 300 milions per 300 milions de consumidors. Europa és un mercat de 500 milions de consumidors, sense aquest autoritarisme, i s’està veient com de feble és a l’hora de competir. La UE vol ser aquest nou estadi d’unificació democràtica supranacional, però després de 50 anys no ho ha completat. Estic molt agraït de ser europeu i que la metodologia que es proposi sigui el diàleg i el comerç bilateral, però el resultat serà que no dominarem el món. Europa està intentant assimilar que és la primera vegada en 2000 anys que no dissenya el sistema operatiu del món.