Brussel·les insta els estats a assumir part de la inversió en la xarxa elèctrica

La Comissió Europea encoratja els estats membre a finançar part de la inversió en xarxes elèctriques dels pròxims anys per minimitzar l’impacte que tindrà sobre la butxaca dels consumidors. Ho planteja en unes recomanacions publicades recentment en el marc del Pla d’Acció per a una Energia Assequible, amb el qual calcula que llars i empreses podrien estalviar fins a 260.000 milions d’euros l’any 2040. A més, recorda que aquestes ajudes estan exemptes d’haver de passar el filtre d’ajudes d’Estat.

El pla va ser presentat al febrer i la seva principal fórmula és reduir la factura de la llum. Per a això, la Comissió va demanar als Estats "més ambició" en matèria de peatges i impostos, va donar algunes idees sobre com fer-ho (ajustar el tipus mínim de l’impost especial de l’electricitat, aplicar el tipus reduït de l’IVA (5%), eliminar els gravàmens no relacionats amb l’energia o transferir els gravàmens que financen les polítiques energètiques al pressupost general) i va anunciar que faria recomanacions específiques en els mesos següents.

Brussel·les acaba de publicar els seus suggeriments sobre com redissenyar els peatges, que són el pagament que fan els consumidors pels serveis de transport i distribució d’electricitat des de les centrals elèctriques fins al lloc de consum. Els peatges es financen a través del rebut de la llum (suposen entre un 24% i un 29% del total de la factura, segons l’estimació europea), però està previst que el seu cost s’encareixi en els pròxims anys a causa que es necessiten noves xarxes elèctriques per adaptar el sistema a les instal·lacions renovables.

En concret, l’Executiu comunitari estima una inversió de 477.000 milions per a xarxes de transport (línies d’alta tensió que van des de les centrals elèctriques fins al consum) i de 730.000 milions d’euros per a xarxes de distribució (línies de mitjana i baixa tensió per arribar a llars i empreses) fins a 2040. En el cas d’Espanya, el full de ruta climàtic del Govern, el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), parla d’uns 52.360 milions d’euros fins a 2030.

Per evitar l’impacte d’aquestes inversions a la butxaca dels consumidors, l’òrgan executiu de la Unió Europea planteja, entre altres mesures, recórrer a diners públics. "Els estats membre poden assignar finançament a la xarxa elèctrica amb càrrec als pressupostos, fins i tot mitjançant l’assignació d’una part específica del finançament de cohesió o un altre finançament disponible de la Unió Europea per a inversions en la xarxa", afirma en el seu pla.

Monopoli natural

Recorda que "el suport a infraestructures energètiques en un monopoli legal no està subjecte a les normes sobre ajudes estatals", segons la guia d’ajudes d’Estat per a Clima, Medi Ambient i Energia de la Unió Europea (UE), del 2022. A Espanya, la construcció i explotació de les xarxes de transport i distribució mantenen un règim de monopoli natural. En el primer cas, Red Eléctrica (REE) és el transportista únic del sistema elèctric; en el segon, està dividit per zones entre Endesa (e-Distribución), Iberdrola, Naturgy (UFD Distribución), Hidrocantábrico Distribución i EDP (Viesgo Distribución).

El finançament amb diners públics no es tracta d’un cafè per a tothom, sinó que els fons estan limitats a "costos addicionals derivats de les mesures per accelerar la descarbonització i la integració del mercat". Això inclou "interconnexions, millores importants de la xarxa o infraestructura de connexió de la xarxa marina, així com certes necessitats específiques, com inversions que redueixin els temps d’espera per connectar-se a la xarxa".

Notícies relacionades

Així va celebrar el Sabadell el desenllaç de l’opa: copes i una conga a l’oficina

El president del BBVA descarta dimitir i defensa que el desenllaç de l’opa no és un fracàs sinó una «oportunitat perduda»

A més, la injecció ha de fer-se de forma "no discriminatòria, ni que afavoreixi selectivament categories d’usuaris" i la quantitat de fons públics utilitzats ha de ser "prou limitada" per preservar la igualtat de condicions entre els estats membre i garantir que es preserva l’"efecte incentivador" dels peatges en el comportament del consumidor.

El Govern espanyol ja va utilitzar 489 milions d’euros per finançar l’ampliació de xarxes.