El BBVA ofereix 36.000 milions als seus accionistes i s’obre a retirar l’opa

Les xifres, això sí, no inclouen els "impactes derivats" de l’opa. Es tracta d’un punt rellevant: un eventual èxit de l’operació podria disminuir el capital disponible per retribuir els accionistes. Així mateix, la condició de no fusió durant tres anys que li va imposar el Govern retardarà els estalvis de costos, fet que també impacta en els resultats. Els detalls, inclosos els efectes positius esperats de l’operació, no es coneixeran fins que es publiqui el fullet de l’opa a principis de setembre. Les xifres d’aquest dijous, per tant, no serveixen a l’accionista del Sabadell per analitzar què li proposa el BBVA davant el que proposa l’entitat catalana.

"Sentit industrial"

Onur Genç, el seu conseller delegat, va afirmar que l’entitat continua veient "sentit industrial" a comprar el seu rival: "No té sentit que dos bancs a Espanya paguin centenars de milions d’euros a proveïdors externs de tecnologies de la informació". No es va referir amb detall, en canvi, al sentit econòmic. I, a més, va defensar que la presentació de les xifres del seu pla sense el Sabadell vol demostrar que el BBVA té un futur brillant tot i que no surti l’opa: "És una gran operació per a tots dos, però tenim un gran pla pendent i, si l’operació no té lloc, no passa res, seguim endavant".

El banquer es va mostrar significativament ambigu sobre dos assumptes claus. Així, va defensar que el preu ofert és "molt bo", però no va arribar a negar taxativament com en el passat que es pugui millorar. Alhora, va tornar a deixar la porta oberta a retirar l’opa ("no hi ha garantia de res") després de les juntes del Sabadell de la setmana que ve (en les quals s’aprovarà la venda de la seva filial anglesa i un dividend extraordinari de 2.500 milions).

El BBVA no anunciarà la seva decisió fins després d’aquestes assemblees, de manera que fins llavors no se sabrà si la falta de concreció de Genç és un moviment purament tàctic per millorar les opcions d’èxit de l’oferta o si l’anunci de la remuneració rècord als accionistes sense el Banc Sabadell suposa posar-se la bena abans de la ferida.

La publicació dels objectius sense l’entitat catalana pot tenir un segon propòsit, tot i que no l’hagi reconegut el BBVA: reduir la prima negativa de l’opa. Abans d’anunciar-los, el Sabadell valia en borsa prop d’un 16,5% més del que ofereix el seu rival. Després de revelar les xifres, les accions del banc d’origen basc s’han disparat un 7,96%, i les del Sabadell, un 4,35%, així que la prima negativa esmentada s’ha reduït al 12,9%. Moltes de les mètriques anunciades pel BBVA són molt superiors a les del Sabadell en el seu pla estratègic, en part per la diferent mida i composició del negoci de les dues entitats. Per exemple, l’entitat vallesana aspira a arribar a una rendibilitat sobre el capital del 16%, notablement inferior al 22% del BBVA.

Genç, per la seva banda, va destacar que el seu banc preveu guanyar 12.000 milions a l’any de mitjana, enfront dels 1.600 milions del Sabadell. No obstant, hi ha una xifra clau en la qual sí que coincideixen: el BBVA calcula una creació de valor per als seus accionistes d’aproximadament un 15% si no compra el Sabadell (mesurada com a increment del patrimoni tangible per acció més dividends), un percentatge similar al que estima l’entitat catalana en solitari fins al 2027. Aquesta coincidència pot suposar un element addicional de pressió perquè millori l’opa, més enllà de la prima negativa. Davant això, Genç es va limitar tan sols a recordar que la seva entitat ha estat entre les de més creixement i rendibilitat dels grans bancs d’Europa en els últims sis anys.

Notícies relacionades

Multa milionària a Espanya per incomplir la normativa europea de conciliació familiar i laboral

Trump anuncia un nou pla aranzelari però en retarda l’entrada al 7 d’agost

Resultats

Quant als resultats del primer semestre, van millorar gràcies a l’increment dels ingressos per comissions (4,4%), la reducció de les despeses (-1,1%) i unes provisions inferiors per afrontar riscos (-2,7%). També hi va contribuir transitòriament un pagament més reduït de l’impost a la banca, tot i que aquest efecte s’anirà dissipant al llarg de l’exercici (l’any passat es pagava d’una vegada, 285 milions en el primer trimestre, i ara es periodifica, de manera que han sigut 150 milions en el semestre). Tot això li va permetre elevar la rendibilitat al 20,4%, amb el capital en el 13,34% (i un excés sobre l’objectiu del 12% de 5.187 milions, que li dona marge per millorar l’opa).