Espanya ha perdut gairebé 50.000 petits comerços en cinc anys

Així doncs, mentre durant les dues primeres dècades d’aquest mil·lenni el cens del comerç minorista va passar dels gairebé 646.800 negocis a uns 550.300 (un 15% menys), el procés s’ha intensificat després de la pandèmia, amb una reducció del 9%, fins als 500.340 establiments de finals del 2024, segons indica l’informe sobre Noves dinàmiques de consum després de la covid-19, que ahir van presentar la Fundació BBVA i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE).

Nous clients ‘online’

En aquest mateix quinquenni, el que va des del 2019 fins al 2024, les vendes online han augmentat, en contrapartida, en un 95%, fins al punt que el 56,7% de la població a Espanya compra de manera habitual per internet, enfront del 46,9% que ho feia abans de la covid. El percentatge d’empreses que recorren a aquest sistema de venda ha passat del 36% previ a la crisi sanitària al 45% el 2023.

"La pandèmia va fer que persones que no havien utilitzat mai abans aquest sistema de compra, i que possiblement no s’hi haurien sumat si no s’hagués produït aquesta situació, comencessin a comprar per internet, especialment el col·lectiu de gent de més de 50 anys", indica Marta Frasquet, catedràtica de Comercialització i Investigació de Mercats de la Universitat de València (UV).

Les traves econòmiques i de fractura digital generacional que han afrontat molts petits establiments per incorporar les noves tecnologies constitueixen un dels motius que els han abocat al tancament. "Els que han sigut més ràpids en l’adopció d’aquests canvis han sigut els que han sobreviscut", assenyala Frasquet. Això ha penalitzat, sobretot, les petites cadenes minoristes, "ja que les botigues de barri, el comerç tradicional, s’ha pogut aprofitar d’una altra de les tendències que van sorgir amb la pandèmia, quan la gent va redescobrir les compres de proximitat", indica la investigadora.

Així, "les grans cadenes, al comptar amb més recursos per adoptar aquestes tecnologies, han liderat el canvi, fet que ha afavorit la concentració del sector i ha dificultat la supervivència de petits comerços. La pandèmia va accelerar aquest procés de transformació, consolidant la digitalització del comerç", observen els autors de l’estudi.

Els que han aconseguit pujar al carro de la innovació tecnològica "no només han optimitzat l’eficiència operativa, sinó que també han redefinit els canals de venda i l’experiència del client als establiments físics", afegeixen els investigadors.

Estalvi i incertesa

Notícies relacionades

La Cambra de Comerç urgeix l'Estat a accelerar els projectes d'ampliació de l'autopista AP-7

El Govern central llança la tramitació per via urgent del reial decret amb mesures per reforçar el sistema elèctric

I és que ara ja no es compra com abans de la pandèmia. "El comportament dels consumidors va canviar, a la recerca del benestar i la cura personal, del medi ambient i de la sostenibilitat, i tot això va incrementar la demanda de productes saludables, ecològics i de proximitat", prossegueix la catedràtica de la UV. D’altra banda, la incertesa econòmica va reforçar l’estalvi, "i els cistells es van fer més petits i més controlats, perquè el comprador vigila més la despesa". Això explica, segons Frasquet, "que una altra de les tendències que s’estan observant sigui la pèrdua de pes dels grans hipermercats, en benefici dels supermercats", sobretot els situats a la trama urbana.

Amb tot, no hi ha només males notícies per al comerç minorista, que el juny passat va augmentar un 6,2% la seva activitat en comparació interanual, el seu increment més pronunciat des del novembre del 2021 i el 12è consecutiu, coincidint amb el començament de les rebaixes d’estiu. Segons les dades publicades dimarts passat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), a preus constants, és a dir, en la sèrie corregida d’efectes estacionals i de calendari, l’increment va ser també del 6,2%, una taxa 1,2 punts superior a la del maig.