L’economia catalana creixerà menys per la "incertesa" i els aranzels

Nuvolades a la vista. Després d’un primer trimestre més fluix del que s’estimava i vista l’"elevada incertesa geopolítica" i l’"erràtica política aranzelària dels Estats Units", la Cambra de Comerç de Barcelona ha rebaixat lleugerament la seva previsió de creixement de l’economia catalana. Ho ha fet en una dècima, que no sembla gaire significativa, però, en vista del missatge transmès, la situació podria empitjorar en funció del resultat de les negociacions comercials entre el país nord-americà i la Unió Europea. Sobre la taula hi ha, a més, altres amenaces.

En concret, aquest organisme calcula que el producte interior brut (PIB) de Catalunya creixerà un 2,6% aquest any i un 2,4% el 2026, especialment influït pel bon comportament del consum privat i per la bona resposta del sector serveis, malgrat que en els dos casos s’identifiquen unes taxes de creixements bastant més discretes de les que hi va haver l’any 2024.

El consum privat, per exemple, ha augmentat un 3,5% el 2024 i els càlculs de la Cambra apunten que pujarà un 2,7% el 2025 (i un 2,5% el 2026); la despesa pública passa de créixer un 5,3% el 2024 a un previsible 2,6% el 2025, i la formació bruta de capital, d’un 3,2% a un 2,5%. El mateix passarà en els grans sectors productius que alimenten l’economia catalana: el valor afegit brut (VAB) de l’agricultura passarà de ser un 4,2% el 2024 a un discret 1,1% el 2025; la indústria passa de quasi un 4% a a penes superar el 2%, i el sector serveis, d’una taxa de creixement del 4,1% a menys del 3%.

Les amenaces

"El resultat de les negociacions comercials entre la UE i els EUA podria modificar aquestes previsions, tant per l’impacte directe sobre el comerç exterior com per les repercussions indirectes sobre l’activitat econòmica europea", adverteix la Cambra en un comunicat, factor al qual cal sumar que els acords comercials que els Estats Units tanquin amb altres països també poden "generar una allau d’exportacions d’excedents comercials –especialment procedents de la Xina– cap al mercat europeu i, per tant, possibles efectes desestabilitzadors en diferents sectors".

Entre la llista d’amenaces la Cambra cita la "contínua apreciació de l’euro respecte al dòlar americà", un fenomen que "perjudica la competitivitat de les exportacions europees"; també el fet que el sector exterior mantingui un creixement moderat (sense anar més lluny, admet, les exportacions catalanes s’han frenat des de març i el turisme estranger comença a moderar-se) i que el ritme de creixement del nombre d’afiliats es redueixi.

Els vents favorables

Notícies relacionades

Espanya supera els 22 milions d’ocupats amb l’atur en mínims

Repsol estudia reclamar 175 milions a les elèctriques per la gran apagada

A l’altre costat de la balança apareixen diferents factors, com que l’apreciació monetària podria abaratir el cost d’importacions clau com el petroli, de manera que s’alleujaria la pressió inflacionista; que la taxa d’atur segueix a la baixa; el fet que les famílies mantenen una taxa d’estalvi "històricament elevada" (tot i que això té també el seu costat negatiu, perquè significa que no es gasta tot el que es podria) i que segueixi a l’alça la inversió empresarial.

Joan Ramon Rovira, director d’Anàlisi Econòmica de la Cambra, es va referir ahir als nivells d’estalvi existents apuntant que la previsió és que la dinàmica "es corregeixi" i pugui tenir un impacte "molt important i dinamitzador per al creixement econòmic". En el mateix sentit va parlar de la inversió de les empreses, que "comença a repuntar, però no amb la mateixa intensitat", va subratlllar. "No té sentit que les empreses augmentin la taxa d’estalvi, perquè ja s’han desendeutat molt i tenen solvència per emprendre un cicle inversor", va afirmar Rovira.