Tempe trepitja fort a Inditex i competeix ja amb Nike i Adidas

Després de la moderna façana que dona la benvinguda als visitants al recinte il·licità s’amaga tot un exèrcit de dissenyadors, experts en fabricació, tècnics de laboratori i fins i tot especialistes en intel·ligència artificial que són capaços d’avançar-se a qualsevol tendència del mercat o de respondre en qüestió de dies a una nova moda en qualsevol punt del planeta gairebé sense parpellejar. Un engranatge perfecte que ha convertit la companyia en el productor espanyol més gran de sabates amb una facturació que, l’any passat, va arribar als 1.604 milions d’euros i uns beneficis de més de 200 milions.

La producció de la firma inclou tota mena de models per vestir, des dels més elegants fins a les línies casual, i la seva aposta per la innovació li permet atrevir-se fins i tot amb el calçat esportiu, a través de la línia Athleticz per a Zara Man, amb uns models que, segons defensen, competeixen en prestacions amb els de les marques més top del mercat.

Anomalia dins de la firma

Però el cert és que Tempe no deixa de ser una anomalia dins d’Inditex. És l’única filial en la qual el grup de moda espanyol comparteix l’accionariat amb un altre empresari, l’il·licità Vicente García. Una associació que va arrencar el 1989, quan Amancio Ortega buscava un proveïdor per a la seva línia de calçat infantil de Zara Kids i va trobar en García el seu company de viatge ideal. Procedent d’una família sabatera amb àmplia experiència en el segment infantil –la propietària de les marques Garvalín i Biomecanics–, l’empresari il·licità va saber adaptar-se a les necessitats d’Inditex i, a poc a poc, va acabar assumint la producció de calçat i complements per a totes les marques. Igual com el gallec, al llarg d’aquests anys, tant García com la seva família han destacat per la seva discreció i resulta estrany veure’ls en actes públics, ni tan sols sectorials, amb excepcions molt puntuals. Avui és el seu fill, Antonio García Peralta, que ocupa la direcció general de la firma, completament integrada en l’estructura del grup que dirigeix Óscar García Maceiras i presideix Marta Ortega.

És a dir que, malgrat aquest accionariat mixt, la coordinació amb el grup i amb els responsables de les diferents marques que el componen és total, segons recalquen els responsables de la firma –que sempre parlen de la mateixa com Tempe Inditex– durant la visita que ‘actius’ va fer a les instal·lacions per conèixer el seu funcionament.

Un edifici de més de 18.000 metres quadrats compost per sales de treball diàfanes, sense despatxos, i en el qual, això sí, cada ensenya té el seu propi espai, al qual els treballadors de la resta de marques no poden accedir. «Sí, hi ha competència entre elles. Cada marca vol presentar la millor col·lecció», ens asseguren des de la firma, deixant clar que, tot i que tots siguin d’Inditex, cada equip sent els seus propis colors. Això no vol dir que no hi hagi sinergies, per exemple, en el control de qualitat, els equips de recolzament a la fabricació i el desenvolupament tecnològic. En qualsevol cas, l’esquema és el mateix per a totes les marques, que al seu torn s’articulen en les diferents línies que cada una comercialitza. Per exemple, en el cas de les botigues de Zara destinades al públic femení n’existeixen tres (Woman, Basics i TFR), cada una amb les seves característiques pròpies.

Control de vendes en directe

A la sala de cadascuna d’aquestes marques es vigila tot el procés, des del disseny dels models fins a l’enviament a les botigues i el seguiment de les vendes. Una de les claus és el contacte directe amb el mercat i els clients, per avançar-se a les tendències i prendre les decisions que siguin necessàries per donar sortida al volum de producte més gran possible i minimitzar l’estoc.

D’aquesta forma, des d’Elx es controla al segon cada venda que es realitza a cada botiga del món d’Inditex, de manera que poden detectar si un model té més èxit a determinat país i desviar cap allà part de la producció prevista per a un altre mercat on aquesta sabata sembla no tenir bona acollida. O si, per exemple, de sobte determinades sandàlies es posen de moda perquè les ha portat una influencer i cal augmentar la fabricació o fer noves versions per estirar el fenomen. «S’escolta contínuament el client. Hi veiem les vendes en directe», expliquen des de la companyia.

Tot està enfocat per reaccionar al més aviat possible i no dependre exclusivament de la informàtica. Els treballadors de les botigues són una altra part fonamental de la cadena al transmetre les consultes dels compradors. «Si hi ha moltes preguntes per models de determinat color o si demanen talons més alts, tot això es té en compte per anar evolucionant les col·leccions», apunten des de la firma. Així, els equips de la companyia treballen contínuament en dues col·leccions diferents. Una a llarg termini per a la següent temporada i una altra per mantenir viva la que ja es troba a la venda a les botigues.

Avançar-se a la moda

En total, Tempe compta amb més de 140 dissenyadors que miren d’avançar-se a la pròxima moda. Busquen la inspiració al mateix carrer observant els gustos dels seus potencials clients o mitjançant «viatges inspiracionals», segons ens explica un d’ells. També ajuden molt les xarxes socials i, en especial, les tendències que marquen les influencers.

Com és lògic, les col·leccions de roba que té prevista cada marca també estableixen unes pautes perquè el calçat i els complements vagin d’acord. Una vegada que el disseny està llest, són els «compradors» –com denominen en l’empresa a aquest lloc– els qui decideixen quins models passen a producció i quins es descarten. És llavors quan entra en escena l’especialista en producció, que s’encarrega de fer realitat els models. Una tasca gens fàcil, si es té en compte que cada sabata té una mitjana d’uns 40 components.

La fabricació s’encarrega a proveïdors externs, en busasempre «del millor especialista en cada tipus de calçat», segons els responsables de Tempe. Per exemple, els mocassins solen procedir de fàbriques portugueses; els esportius s’encarreguen a la Xina i les sabates de taló de gamma més alta solen ser de fàbriques locals de la província d’Alacant. També compta amb proveïdors en altres països com el Marroc, Turquia, el Vietnam, Cambodja i l’Índia.

Igual com passa amb el cas de la roba en totes les marques d’Inditex, Temple també està realitzant un gir des de la moda ràpida cap a un calçat de més qualitat i més durador, en línia amb el corrent de sostenibilitat que demanden ara els clients. Una tendència que també els ha portat a introduir en els seus models poliuretans procedents de biomassa o cautxú natural.

Els físics i químics

En aquest punt, també juga un paper clau el laboratori d’assajos físics i químics, on la companyia realitza proves de rendiments dels diferents materials i components de les sabates. Un laboratori on es flexionen fins a 500.000 vegades els models esportius per comprovar la seva durabilitat o es colpegen els talons 14.000 vegades, per assegurar-se de la seva resistència.

Unes proves de desgast a què també se sotmeten cordons, cremalleres i fins i tot les pròpies soles de les sabates. Així mateix, es comprova la composició de cada material, la presència de possibles agents nocius i fins i tot el seu pH. A més del mateix laboratori que Tempe té a Elx, la firma col·labora amb 10 instal·lacions més repartides per tot el món.

Viure d’emprovar-se sabates

Amb l’anterior, una altra de les joies de la corona de Tempe és el laboratori de tallatge, on la companyia treballa els últims 12 anys per unificar les talles i aconseguir que un 38 sigui sempre un 38, amb independència de la marca i del tipus de model. Així, la firma compta amb tres models de proves, que s’encarreguen de provar totes les col·leccions per detectar possibles problemes en el seu ús, comprovar la seva comoditat i veure com queden les sabates en persona. Uns models que cada dia es mesuren els peus mitjançant tecnologia de visió 3D per assegurar-se que compleixin les mesures exactes requerides i evitar que un dia, per exemple, si tenen els peus inflats, puguin errar en els seus diagnòstics.

Amb el procés de disseny i comercial, l’altra gran pota de l’estructura del proveïdor de calçat i complements d’Inditex és la logística, clau per mantenir un subministrament constant a les diferents marques del grup. En aquest sentit, el grup va posar en marxa el 2011 un centre logístic automatitzat que, juntament amb un altre que ja tenien anteriorment, sumen més de 100.000 metres quadrats dedicats a aquesta activitat. Per ells passa tot el calçat que produeix la companyia, per ser redistribuït a les més de 5.000 botigues que Zara, Bershka, Pull & Bear, Stradivarius, Lefties, Massimo Dutti, Oysho, Zara Home i For & From (la cadena solidària d’Inditex) tenen pel món.

Els enviaments a cada un d’aquests establiments es realitzen dues vegades per setmana de fet, una de les claus de l’èxit d’Inditex és la renovació constant del catàleg de les seves botigues, cosa que incita els compradors i compradores a visitar-les freqüentment– i el sistema creat pel grup permet a Temple arribar a qualsevol punt del planeta en tot just 48 hores, segons detallen els seus responsables.

Duplicar capacitat

Les perspectives de creixement de la companyia la van portar a adquirir una parcel·la de 280.000 metres quadrats a Parc Sagunt, un polígon industrial ubicat molt a prop del port de València, pel qual actualment rep bona part de la seva mercaderia. La companyia ja ha començat a construir allà un nou centre logístic per ampliar la seva capacitat, en un projecte que suposarà una inversió total d’aproximadament cent milions d’euros.

Les previsions apunten que la primera fase, que s’aixecarà sobre la meitat d’aquesta parcel·la, entrarà en funcionament l’any que ve, cap al segon semestre, amb l’objectiu d’ampliar-se posteriorment en funció de les necessitats de la firma. La intenció inicial és que existeixi algun tipus d’especialització entre els dos centres –el d’Elx i el de Sagunt– tot i que encara s’està analitzant com serà aquesta especialització.

En qualsevol cas, es tracta d’una inversió que deixa clares les perspectives que té la companyia d’augmentar encara més la seva producció, acompanyant l’expansió de les cadenes d’Inditex, on cada vegada tenen més pes els seus productes. La prova són els espais diferenciats que Zara ha previst per exposar el calçat de dona a tall de sabateria en més de 140 de les seves botigues. Uns espais atesos per personal especialitzat per millorar l’atenció i l’experiència.

Nova línia

L’última aposta de la companyia ha sigut batejada com a Athleticz i és una línia de calçat tècnic esportiu que ja s’ha començat a comercialitzar als establiments de Zara destinats al públic masculí. És a dir, sabatilles específiques per fer esport i amb unes prestacions que, segons els seus responsables, estan al nivell de les que fabriquen les grans marques especialitzades del sector.

Notícies relacionades

‘El meu avi’, Nike i el ‘Guernica’

El delta de l’Ebre cria la primera ostra catalana per no dependre del musclo

Hi han abocat en aquest projecte tota la innovació desenvolupada en els últims anys, a més de comptar amb l’ajuda de laboratoris externs, que els han ajudat amb les proves per garantir la seva qualitat. Un projecte que, al cap i a la fi, suposa una evolució natural, després de l’auge de les sabatilles casual dels últims anys –les populars sneakers– i l’auge de la pràctica esportiva que va seguir la pandèmia de coronavirus i que encara es manté.

Sobre això, la Tempe ja té a les seves prestatgeries sabatilles dissenyades per córrer, però també altres d’entrenament i, fins i tot, diversos models per a aquells clients a qui els agrada practicar l’alpinisme. En definitiva, una nova via per continuar augmentant la seva quota de mercat.