El Govern preveu executar 1.000 milions d’euros aquest any al corredor mediterrani

El balanç dels primers sis mesos d’aquest any revela, segons el coordinador del corredor mediterrani del Govern, Josep Vicent Boira, el "compromís absolut" amb el projecte. "Comprenc la percepció de la societat civil, que creu que es podria haver fet més ràpid, però, quan vam arribar fa set anys, faltava el 40% del corredor per planificar i amb prou feines el 40% s’estava executant", recorda. Hi havia recorreguts en els quals ni se sabia si es mantindria l’ample ibèric o s’apostaria per un de mixt (gràcies a un tercer fil o raïl que permet circular amb els dos), com en el cas del Vandellòs-Castelló, rememora.

Boira porta en el càrrec just set anys (els va complir l’11 de juliol) per tal d’accelerar aquesta xarxa de transport ferroviari pel llevant espanyol. "No és només una qüestió de diners, de pressupost del Govern: no pots invertir si no tens un pla de treball ordenat, que s’adapti també al material rodant i, sobretot, que sàpigues què vols fer a cada tram", prossegueix.

Als 524,2 milions executats fins al juny s’afegeixen 616,9 milions més en licitacions des del gener, dins d’un volum global de 8.084,5 milions licitats des de l’inici del projecte i 6.121,2 milions adjudicats (701,4 milions aquest exercici). En total, la inversió efectivament executada se situa en 4.946,4 milions, dels quals més de 500 corresponen als primers sis mesos del 2025.

L’objectiu de Transports, expliquen, és sostenir aquest ritme i acabar l’any assolint la barrera simbòlica de 1.000 milions executats, per reforçar el "compromís" de donar continuïtat a un corredor que ja està 100% planificat i té el 83% del seu traçat en fase d’obra, tal com va revelar dijous passat el ministre del ram, Óscar Puente, a Barcelona.

El 2024 s’hi van destinar 1.280 milions d’euros, un 33% més que el 2023, quan es va arribar als 964 milions. Si es confirma la previsió ministerial del 2025, en només dos anys s’hauran culminat obres per valor de més de 2.000 milions, cosa que el coordinador qualifica de "barbaritat", que demostra la "voluntat d’accelerar" un projecte del qual es parla des de fa lustres.

Connexió amb empreses

Boira insisteix que el corredor mediterrani "no només mira d’unir en alta velocitat Barcelona i València en dues hores o dues hores i mitja" perquè aquesta és "una anàlisi reduccionista". El responsable ministerial destaca que els treballs permetran que empreses com Seat a Martorell (Barcelona) o la Ford de Almussafes (València) comptin amb connexió ferroviària per moure els seus productes i components de fabricació de vehicles. I amb ample internacional.

I és que, com fa anys que repeteix el lobby impulsor d’aquesta infraestructura, Ferrmed, no només és important culminar el traçat ferroviari sinó connectar-lo amb els nodes logístics on hi ha el teixit econòmic i també amb els ports de tot l’arc valencià. Dins d’aquest impuls, l’Executiu destinarà més de 1.000 milions d’euros per millorar els accessos ferroviaris a ports estratègics com Barcelona, Tarragona, Castelló, Sagunt, València, Alacant, Cartagena, Sevilla o Algesires.

Entre les actuacions més rellevants destaquen la modernització dels accessos al port de Barcelona –inclòs l’enllaç de Can Tunis–, el ramal sud de Castelló, ja en obres, i l’adaptació del port de Sagunt, la connexió ferroviària del qual culminarà el 2026.

Cinc terminals intermodals

Aquest desplegament logístic es completa amb cinc terminals intermodals en construcció: la Llagosta (Barcelona), la Boella (al port de Tarragona), PortCastelló (també a les instal·lacions portuàries de Castelló), Parc Sagunt i Font de Sant Lluís (València). La terminal de la Llagosta, al Vallès Oriental, està ultimant els treballs, entrarà en servei el 2026 i aspira a convertir-se en node principal amb França, mentre que la terminal de Parc Sagunt atendrà la demanda logística de la gigafactoria de PowerCo i el polígon industrial Parc Sagunt 2.

Notícies relacionades

Indra busca una via de consens per evitar un conflicte legal

Les morts per accident laboral van baixar un 2,3% entre gener i maig

Aquestes instal·lacions busquen reforçar la competitivitat i absorbir part del trànsit que es mourà per l’autopista ferroviària entre València i Madrid, a més de servir de node d’enllaç per a futures connexions cap a Algesires i altres punts de la Península.

Set anys després, el Ministeri de Transports es mostra orgullós del camí recorregut malgrat que el balanç semestral de la plataforma #QuieroCorredor, impulsada per l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE) no sigui tan benèvol. Valoren que continuen avançant, sobretot en els trams entre València i Alacant, i entre Múrcia i Almeria, però adverteixen que diversos punts clau continuen arrossegant retards i no tenen calendaris de finalització definits. A més, només hi ha un 36% del traçat en servei.