Catàstrofe mediambiental

"Fa 18 dies que dormim dues hores"

L’incendi, actiu des del 8 d’agost, ha obligat a desallotjar dues vegades la vall més fresca d’Espanya, la d’Omaña, a Lleó. Els forts vents l’aviven constantment.

Els brigadistes baixen derrotats perquè un focus que sembla controlat es torna a revifar

"Fa 18 dies que dormim dues hores"
2
Es llegeix en minuts
Roberto Bécares
Roberto Bécares

Periodista

Especialista en Reportatges, Madrid, política i investigació

ver +

Diu Rosi Fernández, que regenta el bar-alberg de Fasgar, al cor de la vall lleonesa d’Omaña, considerada la més fresca d’Espanya, que el foc, fuetejat per forts vents, era com un "tornado" i va estar a punt d’entrar al poble després de recórrer "set quilòmetres de bosc en només 14 minuts". Van ser moments de tensió, de tenir el cor en un puny.

"A tot estirar estem dormint dues hores a la nit des que es va originar l’incendi", relata via telefònica la veïna sobre un foc, actiu des del dia 8, que ha obligat a desallotjar sis pobles de la vall almenys en dues ocasions –l’última diumenge passat–, perquè quan semblava que les flames estaven controlades es tornaven a avivar per les condicions meteorològiques. "El bosc era combustible i amb els canvis de vent el foc ha agafat molta virulència. A sobre hem tingut temperatures que no es donen mai aquí. Als estius dormim amb manta, però aquest estiu hem arribat gairebé als 40 graus i amb molt aire", relata Rosi, que porta des del primer dia preparant entrepans per als bombers forestals, membres de l’UME, guàrdia civils i voluntaris que lluiten contra el foc, que està "devastant" aquest bonic paratge de Lleó, Reserva de la Biosfera.

"Llengües gegants de foc"

Les més de 300 persones que estiuejaven a Fasgar, Vegapujín, Posada de Omaña, Torrecillo, Barrio de la Puente i Lombillo de los Barrios van haver de ser desallotjades per primera vegada el 16 d’agost. La majoria va fugir a casa d’amics i familiars, lluny del focus principal, que ahir seguia en el nivell de gravetat 2. "Crec que seguim evacuats, tot i que al voltant d’unes 20 persones ens hem quedat al poble", afirma Rosi.

El dispositiu de lluita contra el foc, entre 30 i 40 persones, fa tot el possible per frenar l’infern, però el foc "agafa oxigen" amb els vents i forma de sobte "llengües gegants de foc" que avancen imparables. "Els brigadistes baixen devastats, psicològicament estan derrotats perquè quan sembla que està controlat un focus al cap de poques hores és una tornada a començar", diu l’hotelera, que compra mercaderia en un poble pròxim per continuar donant menjar als membres del desplegament. "Fa 40 anys es podien fer cremes controlades, es tallava llenya... però ara no es pot fer res, i el bosc és un combustible imparable", apunta.

Notícies relacionades

"Si és que el bosc està abandonat, tot són restriccions. La política forestal en comptes de cooperar per fer intervencions es dedica només a sancionar. Així no es pot avançar", afegeix via telefònica María del Carmen Mallo, alcaldessa de Murias de Paredes, de l’Ajuntament del qual depèn la gestió dels pobles afectats.

També ha dormit molt poc, pendent d’una maniobra de tallafocs "molt perillosa" i que afortunadament "ha sortit bé, tot i que el foc encara no està extingit". "Tot el que estem vivint és terrible, per això jo demano als polítics que deixin de fer espectacles, amb compareixences contínues i comencin a treballar en la reconstrucció i en un gran pacte d’Estat", apunta l’alcaldessa. "Estem físicament destrossats i emocionalment no ho podem superar. Als que tenen negocis rurals els ha trencat, la gent se n’ha anat en massa", afegeix Mallo.