Els projectes privats de construcció de vivenda cauen un 22% a Catalunya en el primer semestre

Malgrat l’evident bon moment que viu el negoci immobiliari i la seva puixant demanda, els projectes de construcció de nova vivenda van a la baixa a Catalunya. Ho fan, especialment, a Barcelona. Almenys així ho indiquen les dades de balanç del primer semestre del 2025 del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). És una fotografia –dit per ells mateixos– que cal agafar encara amb pinces perquè pot no ser un termòmetre del tot fiable del que passa en el sector (hi ha un component estadístic després d’un molt bon primer semestre l’any passat o factors com que les dades tenen en compte els projectes visats, i n’hi ha alguns a la cua), però que els «sorprèn» i «preocupa» igualment.

La seva informació, basada en els visats concedits a projectes privats que estan obligats a demanar-ho, mostren que s’han visat 8.107 vivendes de nova creació en tota la comunitat, cosa que representa una caiguda del 21,97% respecte al primer semestre de l’any passat.

«Estem enmig de l’entorn de les 15.000 vivendes anuals de nova creació, molt lluny de les expectatives del pla sectorial de vivenda i de la necessitat que tenim atesa la crisi actual de vivenda nova», ha valorat Sònia Oliveras, directora general del COAC, en un missatge que ratificava l’exposat, estona abans, pel seu degà, Guillem Costa Calsamiglia: que fa falta més vivenda, tant pública, com privada i mixta, així com més agilitat en la concessió de llicències i més simplificació burocràtica i normativa.

La gran explicació al fenomen: tant a la província com a la capital, es produeix una caiguda de més del 34% en relació amb el nombre de projectes visats l’any passat. N’han sigut 4.800 en el conjunt de la demarcació i 833 a Barcelona ciutat. També Tarragona registra un descens notable (-17%) i Lleida voreja l’estabilitat amb un -1%. En canvi, les comarques centrals registren un 23% més de projectes visats per construir vivenda; l’Ebre, un 132% més («Són demarcacions petites, i qualsevol projecte gran es nota de seguida», han matisat) i Girona, un +21,5%.

En qualsevol cas, el balanç global és negatiu. I baixa tant l’obra nova (un 20%), com la rehabilitació (un 14%),una àrea on, de fet, només es detecta una tendència positiva a les comarques centrals. La rehabilitació continua sent, a més, tot just un 30% del total dels projectes.

Projectes més petits

La tendència és similar a l’observar la informació relativa al nombre d’expedients global (és a dir, incloent-hi les construccions més enllà de la vivenda) i a la superfície. El volum total, 4.300 expedients entre gener i juny, és un 1,8% menor, però els metres quadrats totals visats (2,1 milions), un 18% inferior. És la xifra més baixa en anys.

«Això ens situa igual que a l’escenari postpandèmia, però s’explica perquè s’estan visant projectes més petits», ha explicat Oliveras. Sense anar més lluny, s’han visat, per iniciativa privada, la meitat de projectes de més de 10.000 metres quadrats que en el primer semestre del 2024. Un total de 18.

Notícies relacionades

Brussel·les obre la via per sancionar Espanya per frenar l’opa del BBVA sobre el Sabadell

Glovo guanya la batalla judicial contra Just Eat al desestimar un jutge la demanda de l’‘app’ madrilenya

«Les dades no són gaire positives –ha reconegut Costa–, però pot passar que en quatre mesos canviïn i es posin en positiu», ha plantejat el degà del COAC. «També són dades de projectes privats, dades que el promotor privat i les famílies tiren endavant, però, per exemple, projectes com les 50.000 vivendes de l’administració pública tindran molta empenta», ha afegit. «De fet, una de les nostres preocupacions és com abordem aquesta projecció de construir tanta vivenda», ha afirmat, avançant que venen anys de «molta activitat» i «molts projectes».

«Ens preocupa [la caiguda]», ha coincidit Oliveras. «Peròconfiem que amb totes les mesures impulsades això canviï», ha conclòs.