El debat de la pròrroga nuclear s’encalla a l’enrocar-se el Govern i les elèctriques
Les propietàries de les centrals exigeixen una baixada d’impostos per ajornar el tancament i l’Executiu reclama una proposta sense rebaixa fiscal / L’inici de negociacions formals no es preveu a curt termini

L’intent de les grans elèctriques d’explorar amb el Govern un canvi en el calendari de tancament de les centrals nuclears entra en punt mort. Tant l’Executiu com les companyies energètiques propietàries de les plantes (Iberdrola i Endesa com a socis majoritaris en les diferents centrals i amb Naturgy i EDP amb participacions minoritàries en algunes d’elles) s’enroquen i es mantenen ferms en les seves posicions maximalistes, amb condicions prèvies per les dues parts que xoquen frontalment i que fins i tot dificulten que s’obri un procés de negociació sobre un eventual ajornament de les clausures previstes.
Govern i elèctriques de moment no s’han assegut a negociar formalment un eventual canvi en el calendari de tancaments de les nuclears, que preveu clausures escalonades des del 2027 fins a l’apagada total el 2035. I ara mateix hi ha poques perspectives que un inici formal de les converses es produeixi a curt termini. L’Executiu descarta iniciar un diàleg real sobre la revisió de les dates de tancaments fins que les companyies propietàries facin una proposta concreta que compleixi amb les línies vermelles que ha marcat.
El Ministeri per a la Transició Ecològica exigeix a Iberdrola, Endesa i Naturgy que primer es posin d’acord entre elles sobre què volen fer totes amb les nuclears i que presentin una posició consensuada.
I el departament comandat per la vicepresidenta Sara Aagesen reclama també com a condició imprescindible per començar a parlar que aquesta proposta conjunta de les elèctriques garanteixi que ampliar la vida de les nuclears serà segur, que és necessari per a la seguretat de subministrament i que no suposi un sobrecost que hagin de pagar tots els consumidors.
És aquesta última condició la que ha condemnat fins ara a una paràlisi total el procés per intentar ajornar el tancament de totes o part de les centrals nuclears espanyoles. I és que per a les elèctriques propietàries dels reactors resulta imprescindible una rebaixa de la càrrega fiscal que assumeixen les centrals per demanar una ampliació de les operacions i ajornar la seva clausura. "L’elevada fiscalitat impedeix pensar en la continuïtat de les centrals nuclears. El gran problema és la fiscalitat que suporten, que fa que no siguin viables", apunten fonts del sector elèctric.
Carta d’Iberdrola i Endesa
Iberdrola i Endesa van enviar al Ministeri per a la Transició Ecològica fa gairebé un mes una primera proposta per ampliar la vida de les centrals nuclears i postergar el calendari de tancaments previst. La carta només estava firmada per les dues elèctriques espanyoles més grans, però no per Naturgy ni EDP, les altres dues elèctriques que van subscriure el 2019 el protocol que estableix el calendari de tancament de les centrals i que són accionistes minoritaris en diversos reactors.
Una circumstància que resulta rellevant perquè les decisions estratègiques sobre les centrals han d’adoptar-se per unanimitat de tots els socis, amb independència del pes accionarial de cadascun.
En la missiva, Endesa i Iberdrola també reclamaven una rebaixa d’impostos i altres facilitats econòmiques com a condició per a l’ampliació de la vida de les centrals nuclears. Unes exigències que el Govern rebutja de pla i sobre les quals fonts oficials traslladen obertament que condemna la proposta de les dues companyies, perquè no compleix les seves línies vermelles i, per tant, impedeix tramitar una eventual petició formal per a la pròrroga de les llicències d’explotació de les centrals nuclears.
El diàleg entre les dues parts entra en un atzucac abans fins i tot de començar de veritat. La fiscalitat s’ha convertit en tema central del xoc entre Govern i elèctriques per dirimir el futur de les centrals i en el principal escull per acostar posicions.
Fa anys que les energètiques propietàries de les centrals nuclears es queixen de l’enorme càrrega fiscal que assumeixen. Entre impostos, taxes autonòmiques i altres prestacions abonades per fer-se càrrec de costos futurs de la seva activitat, l’electricitat produïda per les centrals nuclears actualment paga 28,2 euros per megawatt hora (MWh) després de les últimes pujades.
1.500 milions en tributs
En total, les grans elèctriques estimen que les centrals nuclears pagaran més de 1.500 milions d’euros per tributs i taxes durant el 2025, per sobre dels 1.426 milions abonats l’any passat (en el qual la pujada del 30% aprovada pel Govern de la denominada taxa Enresa es va aplicar només en la segona meitat de l’exercici). Des del sector s’alerta que amb aquest escenari fiscal és impossible assegurar la sostenibilitat i la rendibilitat futura de les centrals.
Amb la possibilitat d’arribar a un acord en punt mort, les companyies elèctriques van armant una batalla legal per tombar part de la fiscalitat de les centrals.
Recurs al Suprem
Notícies relacionadesLa patronal Foro Nuclear (que agrupa les quatre elèctriques propietàries de les plantes) i algunes de les companyies han presentat recursos al Tribunal Suprem contra el nou Pla General de Residus Radioactius (PGRR) i contra la carpetada al projecte de construir un sol magatzem centralitzat a Villar de Cañas (Conca), dues decisions del Govern que han derivat en la pujada del 30% de la taxa que paguen les centrals per finançar els costos de gestionar els seus residus nuclears.
En paral·lel, Iberdrola i Endesa han tramitat la petició a l’Estat de reclamacions per un import conjunt de 778 milions per l’impacte en els seus comptes de la pujada de la taxa Enresa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Fenomen en auge La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Universitat Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- MUNDIAL DE CLUBS Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Previsió meteorològica Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança
- Nova ordenació de jutjats Catalunya comptarà amb 109 unitats judicials noves, de les quals 34 són prioritàries
- En un informe El jutge rastreja el finançament del PSOE i requereix informació sobre les donacions d’Ábalos
- Sector bancari Brussel·les obre la via per sancionar Espanya per frenar l’opa del BBVA sobre el Sabadell
- Crisi habitacional L’AMB planeja construir unes 6.000 noves vivendes protegides els pròxims cinc anys
- Telecomunicacions La Generalitat firma un acord amb operadores per expandir la connectivitat de la Catalunya local i facilitar la gestió d’incidències