El debat de la pròrroga nuclear s’encalla a l’enrocar-se el Govern i les elèctriques

Govern i elèctriques de moment no s’han assegut a negociar formalment un eventual canvi en el calendari de tancaments de les nuclears, que preveu clausures escalonades des del 2027 fins a l’apagada total el 2035. I ara mateix hi ha poques perspectives que un inici formal de les converses es produeixi a curt termini. L’Executiu descarta iniciar un diàleg real sobre la revisió de les dates de tancaments fins que les companyies propietàries facin una proposta concreta que compleixi amb les línies vermelles que ha marcat.

El Ministeri per a la Transició Ecològica exigeix a Iberdrola, Endesa i Naturgy que primer es posin d’acord entre elles sobre què volen fer totes amb les nuclears i que presentin una posició consensuada.

I el departament comandat per la vicepresidenta Sara Aagesen reclama també com a condició imprescindible per començar a parlar que aquesta proposta conjunta de les elèctriques garanteixi que ampliar la vida de les nuclears serà segur, que és necessari per a la seguretat de subministrament i que no suposi un sobrecost que hagin de pagar tots els consumidors.

És aquesta última condició la que ha condemnat fins ara a una paràlisi total el procés per intentar ajornar el tancament de totes o part de les centrals nuclears espanyoles. I és que per a les elèctriques propietàries dels reactors resulta imprescindible una rebaixa de la càrrega fiscal que assumeixen les centrals per demanar una ampliació de les operacions i ajornar la seva clausura. "L’elevada fiscalitat impedeix pensar en la continuïtat de les centrals nuclears. El gran problema és la fiscalitat que suporten, que fa que no siguin viables", apunten fonts del sector elèctric.

Carta d’Iberdrola i Endesa

Iberdrola i Endesa van enviar al Ministeri per a la Transició Ecològica fa gairebé un mes una primera proposta per ampliar la vida de les centrals nuclears i postergar el calendari de tancaments previst. La carta només estava firmada per les dues elèctriques espanyoles més grans, però no per Naturgy ni EDP, les altres dues elèctriques que van subscriure el 2019 el protocol que estableix el calendari de tancament de les centrals i que són accionistes minoritaris en diversos reactors.

Una circumstància que resulta rellevant perquè les decisions estratègiques sobre les centrals han d’adoptar-se per unanimitat de tots els socis, amb independència del pes accionarial de cadascun.

En la missiva, Endesa i Iberdrola també reclamaven una rebaixa d’impostos i altres facilitats econòmiques com a condició per a l’ampliació de la vida de les centrals nuclears. Unes exigències que el Govern rebutja de pla i sobre les quals fonts oficials traslladen obertament que condemna la proposta de les dues companyies, perquè no compleix les seves línies vermelles i, per tant, impedeix tramitar una eventual petició formal per a la pròrroga de les llicències d’explotació de les centrals nuclears.

El diàleg entre les dues parts entra en un atzucac abans fins i tot de començar de veritat. La fiscalitat s’ha convertit en tema central del xoc entre Govern i elèctriques per dirimir el futur de les centrals i en el principal escull per acostar posicions.

Fa anys que les energètiques propietàries de les centrals nuclears es queixen de l’enorme càrrega fiscal que assumeixen. Entre impostos, taxes autonòmiques i altres prestacions abonades per fer-se càrrec de costos futurs de la seva activitat, l’electricitat produïda per les centrals nuclears actualment paga 28,2 euros per megawatt hora (MWh) després de les últimes pujades.

1.500 milions en tributs

En total, les grans elèctriques estimen que les centrals nuclears pagaran més de 1.500 milions d’euros per tributs i taxes durant el 2025, per sobre dels 1.426 milions abonats l’any passat (en el qual la pujada del 30% aprovada pel Govern de la denominada taxa Enresa es va aplicar només en la segona meitat de l’exercici). Des del sector s’alerta que amb aquest escenari fiscal és impossible assegurar la sostenibilitat i la rendibilitat futura de les centrals.

Amb la possibilitat d’arribar a un acord en punt mort, les companyies elèctriques van armant una batalla legal per tombar part de la fiscalitat de les centrals.

Recurs al Suprem

Notícies relacionades

Brussel·les obre la via per sancionar Espanya per frenar l’opa del BBVA sobre el Sabadell

Glovo guanya la batalla judicial contra Just Eat al desestimar un jutge la demanda de l’‘app’ madrilenya

La patronal Foro Nuclear (que agrupa les quatre elèctriques propietàries de les plantes) i algunes de les companyies han presentat recursos al Tribunal Suprem contra el nou Pla General de Residus Radioactius (PGRR) i contra la carpetada al projecte de construir un sol magatzem centralitzat a Villar de Cañas (Conca), dues decisions del Govern que han derivat en la pujada del 30% de la taxa que paguen les centrals per finançar els costos de gestionar els seus residus nuclears.

En paral·lel, Iberdrola i Endesa han tramitat la petició a l’Estat de reclamacions per un import conjunt de 778 milions per l’impacte en els seus comptes de la pujada de la taxa Enresa.