Reindustrialitzar bé

Fa dècades, el ministre Carlos Solchaga va afirmar que la millor política industrial és la que no existeix, però el temps ha demostrat que aquest plantejament era profundament desencertat. Sense una bona política industrial, molts territoris han perdut competitivitat i capacitat de resposta. En l’àmbit internacional, una de les iniciatives més destacades és la llei francesa Florange, del 2014, que obliga les empreses de més de 1.000 treballadors a buscar activament un comprador abans de tancar un centre. Aquesta normativa ha permès salvar molts llocs de treball. Per exemple, el forn industrial Panavi va ser substituït per l’empresa de pastisseria Gelpat, que va duplicar la plantilla i va aprofitar la infraestructura que ja hi havia. El centre d’R+D de Sanofi a Alsàcia, adquirit per Novalix, va conservar els llocs de treball i va ampliar les activitats del centre amb una nova seu, de manera que va augmentar significativament l’ocupació.

Instalaciones de la siderúrgica Florange, en el departamento francés de Moselle, en la que en 2013 iban a ser despedidos más de 600 trabajadores.

Un altre exemple és el de la regió del Ruhr, a Alemanya. Amb la coordinació de l’Estat, les autoritats regionals i la iniciativa privada, aquesta antiga zona minera i siderúrgica va iniciar una reconversió profunda arran del tancament de mines, culminada el 2018. Avui hi viuen més de cinc milions de persones a 50 ciutats i la regió disposa de 22 universitats, que impulsen la recerca i l’emprenedoria. Un dels símbols d’aquesta transformació és l’antic complex miner de Zollverein, a Essen, reconvertit en espai cultural i museístic i declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco. Actualment, el Ruhr compleix les condicions per esdevenir un model mundial de transició cap a una indústria climàticament neutra.

Aquestes experiències demostren que es pot reindustrialitzar, però és imprescindible que hi hagi un canvi d’enfocament. És necessari un marc legal que obligui a buscar alternatives abans de tancar, una planificació estratègica a llarg termini, la col·laboració publicoprivada, la inversió pública continuada, la formació i requalificació dels treballadors i la reducció de la burocràcia, per agilitzar els projectes.

Notícies relacionades

Sense diàleg no hi ha futur

El valor de liderar una pime

Visió i compromís

És el moment de construir una política industrial moderna que permeti anticipar-se als canvis, donar resposta als reptes socials i ambientals i crear noves oportunitats territorials. El repte és actuar amb visió, compromís i voluntat transformadora abans que no arribin nous tancaments sense alternatives.