La IA introdueix Catalunya en la carrera dels centres de dades

Segons un informe de Cushman & Wakefield, la capacitat operativa d’aquestes infraestructures gairebé s’ha duplicat l’últim any a Barcelona (l’àrea en què hi ha més demanda), de manera que ara suma 64 megawatts de potència. Hi ha, però, un total de 22 megawatts (MW) en construcció, 46 megawatts planejats i 110 megawatts en el que anomenen early-stage, sòl cridat a convertir-se en centre de dades però que encara no té tots els permisos per fer-ho. És a dir, que es podria arribar fàcilment als 230 megawatts de potència, el triple que ara. L’associació espanyola de centres de dades Spain DC també preveu –amb una regulació favorable– un salt del 200% de cara al 2027, fins a superar els 200 megawatts.

¿Què ha canviat perquè s’acceleri tant la cosa? La intel·ligència artificial i una decisió política.

Fins ara, el negoci està prioritàriament repartit entre Madrid i Aragó perquè, tal com explica Andrew Fray, soci internacional de Cushman & Wakefield, quan les primeres operadores van començar a fixar-se a la península Ibèrica, es van adreçar a la capital espanyola, que és on el núvol estava més desenvolupat. A això s’hi va afegir que, al buscar una d’elles (Digital Realty) un punt de connexió amb l’Àfrica, el va trobar a Marsella (França), no a la capital catalana. "Així que Madrid va anar creixent i Barcelona es va quedar enrere", resumeix el directiu.

Les dades ens ho confirmen. Aquests 64 MW operatius a Barcelona són prop de 200 MW a Madrid, però també 110 MW a Saragossa (de nou, segons Cushman), una cosa que atribueixen, tant el president del Cercle Tecnològic de Catalunya, Joan Ramon Barrera, com el catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Pedro García, a la disponibilitat més gran de sòl a Aragó, al suport polític que té aquesta qüestió i a l’accés més fàcil a l’energia, especialment amb relació a les renovables.

"La gran notícia, i el motiu pel qual ara mateix tot això ha canviat, és la intel·ligència artificial", segons assenyala Fray, de Cushman. "La IA reclama que tinguis la computació a la vora d’on hi ha el teu negoci", explica Barrera, del Cercle Tecnològic.

És aquesta tecnologia la que està fent (i farà) que els centres de dades que s’instal·lin a Barcelona no tinguin tant volum i, d’altra banda, siguin més urbans que industrials. De fet, a Catalunya no hi ha cap centre d’hiperescala, que són les construccions massives. És en part per això que, per molt que aquesta comunitat avanci, encara ho facin més Madrid i Aragó.

"Dubto que acabem sent un referent en centres de dades a Espanya, però veig més valuós tenir un ecosistema digital i llocs de treball d’alt valor que el ferro per si mateix", diu García (URV).

És segurament això el que ha fet que l’oposició ecologista sigui molt inferior aquí. El gran contrapunt dels centres de dades és el seu consum d’aigua i energia. L’última projecció de l’Agència Internacional de l’Energia (IEA) és que la demanda energètica dels centres de dades pujarà fins a 945 terawatts per hora a escala global. Això és gairebé 5.000 vegades el que consum d’Espanya.

Decisió política

Per això el Govern, que acaba d’aprovar un pla estratègic d’actuacions per atraure més centres de dades, ha posat com a condició central per als interessats que les seves inversions tinguin en compte l’impacte mediambiental al territori. Entre altres coses.

El secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital de la Generalitat, Albert Tort, explica que, després de fer-lo públic, el pla han rebut "moltíssim" interès. "Estem tenint moltes interaccions que venen de potencials inversors i per a centres de diferents dimensions", assegura Tort, que entreveu alguna gran inversió a l’horitzó.

"La meva previsió és que passaran coses entre els pròxims 12 i 24 mesos que no han passat en els últims 36", assenyala el president del Cercle Tecnològic.

Notícies relacionades

El Govern central deixarà sense fons per construir habitatge a les comunitats del PP si no blinden la VPO de per vida

La Comissió Europea demana accelerar el compliment del pla de recuperació i gastar 335.000 milions en un any

¿Quins riscos hi ha? Segons Fray i Barrera, que la xarxa elèctrica no estigui a l’altura i que es repeteixin esdeveniments com l’apagada de fa un mes.

"Dependrà del que passi amb les nuclears, perquè si tanquen no hi haurà prou energia per als centres de dades", indica, en la mateixa línia, el professor García, que aprofita per aconsellar que no ens desviem del que és important. "L’únic impacte local [positiu] de muntar un totxo de ciment, amb molts ordinadors que consumeixen molta energia i aigua, és el moment de la construcció –afirma–. La gràcia és que es creï un ecosistema digital".