Bascos, catalans i balears gasten un 25% més en menjar que extremenys, andalusos i castellanomanxecs

Els espanyols van gastar en aliments i begudes el 2024 un 2,4% més que l’any anterior, malgrat que el volum dels productes consumits va ser lleugerament inferior, un 0,2%. La contenció del consum alimentari va seguir, doncs, l’any passat la tònica dels últims temps: comprem menys quantitats (possiblement perquè les compres són també més planificades), però hi destinem mésdiners. Això passa, sobretot, perquè els aliments van ser fins a mitjans de l’any passat un dels productes de consum que més van acusar la inflació. El 2023, la despesa havia sigut un 7,5% superior a la de l’any anterior.

Traduït en grans xifres, l’any passat el consum alimentari va arribar als 30.668 milions de quilos, amb una despesa total de 119.667 milions d’euros, segons ha explicat aquest divendres el ministre d’Agricultura i Alimentació, Luis Planas, en la presentació de l’informe que anualment elabora el seu departament sobre què mengem els espanyols, com i quan ho fem i quant hi invertim.

La despesa, no obstant, no és igual per a tothom, ha remarcat Planas. Cada ciutadà del País Basc va gastar de mitjana 2.067 euros anuals en el consum a la llar (els comptes de bars i restaurants es registren a part). A cada català, els àpats a casa li van costar 2.065 euros i cada veí de les illes Balears, 2.052. «És gairebé un 25% més del que van destinar els ciutadans d’Extremadura, Castella-la Manxa i Andalusia», ha indicat el ministre. En concret, els andalusos van gastar 1.591 euros per càpita l’any passat en l’alimentació dins de la llar; els castellano-manxecs, 1.552, i els extremenys,1.492 euros. La mitjana espanyola va ser de gairebé 1.787 euros per persona.

Si a la despesa domèstica (que concentra el 87% del total realitzat) se li suma el que es fa fora de casa, «el consum per persona s’ha reduït en 10,4 quilos de menjar o litres de begudes, mentre que la despesa ha augmentat en 27 euros respecte al 2023», ha afegit el titular d’Agricultura i Alimentació.

Més frescos i ous a la nevera

Tot i que encara lleus, Planas s’ha mostrat convençut que els espanyols estan modificant ja alguns hàbits de consum i canals de compra. Per exemple, ha destacat, «el consum diari de lactis, fruites i hortalisses es manté ferma, amb fruites, verdures i hortalisses presents entorn de set vegades per setmana en la majoria de les llars», ha dit. Així, en termes generals, augmenta la presència dels aliments frescos, que creixen un 0,3% i arriben al 37,9% del cistell. Creix també el consum de carns (+2,4%) i d’ous (+2,9%), i el d’oli de gira.sol (+7,9%), que s’ha convertido en un ferm substitut del d’oliva en moltes llars. En el capítol de retrocessos, segueix el descens gradual del consum de peix i altres productes del mar (-3,7%).

L’excepció són, en aquest àmbit, les conserves, que creixen un 2,1%, tot i que Planas ha indicat que el ministeri està realitzant un estudi puntual per determinar què passa exactament en aquest sector, on hi podria haver algun tipus de variació a l’hora d’obtenir dades. Baixen també, a més del ja citat oli d’oliva (-2,0%), les begudes en general, amb caigudes acusades en combinats (-14,1% ) i sucs (-9,6%).

Quant a l’on es compra a Espanya, la supremacia dels supermercats, com a lloc en què s’adquireixen els aliments, va anar l’any passat a més. El súper va ser el principal canal de compra, amb un 67,2% del volum total, i va créixer un 1,8% respecte al 2023. Per contra, hipermercats (-3,0%) i botigues tradicionals (-5,4%) van perdre quota, aquestes últimes, ha assenyalat Planas, «perquè han cedit espai ales franquícies, que estan ocupant el seu lloc». El comerç en línia, tot i que segueix minoritari per a l’adquisició d’aliments, avança un 0,8%, especialment en productes no frescos.

¿I fora de casa?

Notícies relacionades

Els canvis d’hàbits i les males collites aboquen el sector del vi a una crisi mundial

La inflació es modera una dècima a Catalunya i se situa en el 2,1%, per sota de la mitjana espanyola

El consum fora de la llar es manté estable (-0,2% en volum), però la despesa puja un 1,9%, fins arribar als 1.010 euros per persona. El 71,7% del volum es concentra en bars, restaurants i altres establiments, tot i que baixa un 0,6%, segons recull l’estudi del ministeri. Els productes més consumits són el pa (que es menja en un 37% de les ocasions), la carn (32%) i les hortalisses (32%).

I un últim detall encara, l’estudi reflecteix que l’any passat van augmentar els àpats que es van realitzar amb la família (+1,2%) i en espais laborals, encara que van descendir les trobades per dinar o sopar amb amics (-1,9%) i els dinars que els alumnes fan a les escoles, un fet que dona idea de com s’està expandint per tot Espanya la jornada escolar intensiva.