Els canvis d’hàbits i les males collites aboquen el sector del vi a una crisi mundial

Les causes són fonamentalment tres: el canvi climàtic (que a més de la ja citada sequera també porta inundacions i tempestes de pedra cada vegada més recurrents), la incertesa geopolítica amb els aranzels com a principal amenaça, i, possiblement el que ara mateix més preocupa els productors, un canvi d’hàbits delsconsumidors, especialment dels públics més joves, que ha deixat de ser conjuntural.

La indústria del vi, motor econòmic de tants territoris a l’Espanya buidada (i en la no buidada també), ha començat a reaccionar i ho ha fet diversificant en vinyes i en productes. S’estan elaborant ja vins sense alcohol o de baixa graduació, s’estan plantant ceps per a vins blancs i les denominacions d’origen han reforçat les seves propostes d’enoturisme per donar més valor afegit als vins i oferir possibilitats d’ingressos addicionals als productors.

En les previsions de collita presentades dimecres passat a les organitzacions del sector per la directora general de Produccions i Mercats Agraris del Ministeri d’Agricultura, Elena Busutil, es posa ja en evidència «una participació més alta del most en els paràmetres de producció i d’existències». Això confirma que, efectivament, les produccions 0,0%, que fins ara han sigut gairebé irrellevants, van cobrant pes.

Canvi de patró

I és que el que més preocupa no és que hi hagi un nombre inferior de consumidors de vi, sinó que, segons han detectat els experts de l’OIV, el que s’està produint és un canvi en els patrons de consum, tant en la freqüència com en la quantitat. «Cada vegada hi ha més consumidors interessats en la moderació com a opció d’estil de vida, en benefici de la salut i el benestar», constata l’organització en el seu informe anual.

S’hi ha afegit la recent tendència a socialitzar sense alcohol, un hàbit que ha atret molts consumidors, sobretot joves. «Som conscients que cal oferir productes que s’adaptin als temps i a les noves necessitats d’aquests consumidors», explicava aquesta mateixa setmana Montserrat Caelles, directora comercial de Miró Vermouth, en la presentació al públic del seu primer vermut sense alcohol, el Miró Zero.

La caiguda mundial del consum va ser l’any passat generalitzada, segons l’OIV, però les dades en els dos principals mercats del vi, els Estats Units i França, van ser superiors a la mitjana. Això es va notar en les exportacions espanyoles, que el 2024 van experimentar una important clatellada. «El descens en el volum exportat va ser del 20% fins al novembre, tot i que en termes de valor la disminució va ser bastant inferior, d’entorn de l’1%», indicava el gener passat María Naranjo, directora de l’àrea d’Indústria Alimentària a l’Institut de Comerç Exterior (ICEX), amb motiu de la Barcelona Wine Week. De fet, Espanya és un dels països en els quals el consum de vi es manté relativament estable des del 2006, quan va caure arran de la implantació del carnet de conduir per punts.

Els cellers comencen a ajustar plantilles

Tot i que les últimes dades d'avançament de la campanya 2024-2025 apunten que la producció de vi i most arribarà als 36,8 milions d’hectolitres, cosa que suposaria un increment del 15% amb respecte a la de l'any passat, els cellers segueixen acurant l’impacte econòmic de la sequera, que els va suposar una minva de producció i, per tant, de vendes. Alguns, com Freixenet, han anunciat recentment un expedient de regulació d’ocupació (ero) per acomiadar fins a 180 empleats, un 24% de la seva plantilla. El fabricant de cava al·lega raons climatològiques, però admet també que hi ha hagut un «canvi fonamental en la dinàmica del mercat que requereix que la companyia prengui mesures urgents per garantir el desenvolupament sostenible del negoci en el futur».

Els ajustos no només s’estan emprenent a Espanya. El grup francès LVMH va comunicar a principis d’aquest mes de maig que reduirà el nombre d’empleats a Moët Hennessy, la seva filial de vins i begudes espirituoses amb marques de xampany tan reconegudes com Moët Chandon, Dom Pérignon, Veuve Clicquot o Krug. La mesura, que afectaria el 10% de la plantilla mundial, entre 1.000 i 1.200 llocs de treball, s’adopta, segons va admetre el seu conseller delegat, Alexandre Arnault, per la baixada de vendes que travessa, amb una caiguda de l’11% en la facturació anual, que atribueix també al canvi d’hàbits de consum de les generacions més joves.

¿Cal arrencar vinyes, com demanen els agricultors?

Des del camp, són cada vegada més les veus que reclamen el Govern un pla d’ajudes que els permeti arrencar aquelles vinyes menys rendibles per substituir-les per noves varietats més en voga, però sembla que el Ministeri d’Agricultura, que és el que hauria de posar en marxa aquestes subvencions, no troba justificada la mesura que recolzen gairebé totes les organitzacions agràries, seguint l’exemple del que s’està fent a la regió francesa de Bordeus. «Si bé hi ha algunes comunitats o algunes denominacions d’origen amb problemes, aquesta no és una solució que s’hagi de traslladar a tot el sector», ha proclamat en més d’una ocasió el ministre Luis Planas.

Notícies relacionades

Aquests són els 97 municipis catalans amb més places d’hotel i de pisos turístics: mapa i llista

Manual per entendre el Nutriscore: ¿per què el pa integral és un aliment A i l’oli d’oliva és B?

El que ha fet el ministeri, que veu que, malgrat la recuperació de la collita d’aquest any, la producció serà encara un 6% inferior a la mitjana dels últims cinc anys, ha sigut concedir autoritzacions per a 928 hectàrees de noves plantacions de vinyes i 12.541 hectàrees per a replantació, segons les dades de l’informe sobre aplicació del règim d’autoritzacions de noves plantacions de vinya del 2024, que publica a la seva pàgina web.

Segons aquestes dades, el potencial de producció vitícola a Espanya suma 951.991 hectàrees, un 0,96% menys que en la mateixa data de la campanya anterior. El 97% d'aquesta superfície es troba en territoris protegits per alguna denominació de qualitat. El 53% d’aquesta superfície es destina a varietats de raïm negre i el 47%, a blanques. L’ull de llebre és la varietat que continua al capdavant amb la superfície plantada més gran a Espanya (amb 195.076 hectàrees) i el segueix molt de prop l’airén, amb 185.614 hectàrees.