Hezbol·là consolida la seva influència en les eleccions municipals del Líban, malgrat la guerra amb Israel

Durant el mes de maig, el poble libanès ha pogut finalment votar els seus líders locals per primera vegada en gairebé una dècada. Les últimes eleccions municipals es van celebrar el 2016 i, després, es van posposar tres vegades consecutives des del 2022 per raons logístiques, de seguretat o financeres. Al llarg de quatre setmanes, els libanesos han anat a les urnes a la seva regió. Primer, van votar a Mont Líban, al nord de la capital, que inclou els devastats suburbis meridians del sud de Beirut, feu de Hezbol·là. Després, va tocar al nord del país. Després, a Beirut i a la també arrasada vall de la Bekaa. Finalment, el dissabte 24 va tenir lloc la prova final amb les votacions al sud del Líban, destrossat pels continus bombardejos de l’Exèrcit israelià, que continuen sis mesos després de l’alto el foc.

«Sense grans sorpreses»

«No hi ha grans sorpreses en aquestes eleccions», reconeix Nicholas Blandford, investigador del laboratori d’idees Atlantic Council i expert en Hezbol·là. «La comunitat xiïta ha donat suport a Hezbol·là malgrat el mal causat durant la guerra, perquè hi ha hagut la sensació que tothom s’estava unint en contra del partit, cosa que genera nerviosisme a la comunitat per si poguessin convertir-se en blanc d’altres comunitats libaneses, d’Israel o dels Estats Units, i veure’s debilitats», explica a aquest diari. Al sud del Líban, les llistes de Hezbol·là, junt amb el seu aliat, el moviment xiïta Amal, van ser elegides sense oposició a 102 dels 272 municipis, d’acord amb el mitjà libanès ‘L’Orient-Le Jour’.

La participació va disminuir respecte al 2016. Al sud del Líban, precisament, va votar el 37% de la població, en comparació amb el 48% anterior. A la capital, va augmentar un punt en relació amb els últims comicis, però es va mantenir en un 21%. Molts atribueixen aquesta baixa participació a la immigració d’un gran nombre de persones del país des de les eleccions anteriors a causa de la brutal crisi econòmica que ha afectat el país. Però els revessos de la guerra, que han deixat desenes de milers de persones sense llar, i l’empobriment de la societat arran de la desfeta financera no han impedit que la població continués donant el seu suport als partits de l’‘establishment’.

Desarmar Hezbol·là

«Entre la comunitat xiïta, s’ha produït un canvi clar des de l’alto el foc», explica Blandford, que al·ludeix al principal sentiment de ressentiment per les massives pèrdues en la guerra. Al llarg d’aquests sis mesos, la formació d’un nou govern, pròxim a Washington, i els canvis regionals, com la caiguda del règim sirià de Bashar al-Assad, aliat de Hezbol·là, han augmentat el sentiment d’aïllament dels xiïtes al Líban. «Hezbol·là no s’ha hagut d’esforçar gaire per instal·lar aquesta narrativa [que tots s’unien en contra seu] per impulsar la comunitat xiïta a mobilitzar-se en suport dels seus candidats», afegeix l’investigador, que assenyala que «a moltes aldees, van ser escollits per aclamació, de manera que no va ser necessari convocar eleccions». 

L’aliança Hezbol·là-Amal s’ha mantingut ferma i el suport entre la base xiïta no ha experimentat cap erosió dramàtica. Encara que, entre la classe política libanesa –i a les seves fronteres més immediates, alhora que als despatxos de Washington–, es parli obertament de desarmar la milícia i fer-li perdre influència, la població xiïta es manté fidel al seu protector. «Entre la comunitat xiïta, hi ha la sensació que altres comunitats libaneses, Israel i els Estats Units volen convertir-los en una comunitat de segona classe al Líban, com eren abans de la creació de Hezbol·là», assenyala Blandford. Els xiïtes, sumits en la pobresa i l’abandonament governamental, sempre havien sigut apartats dels processos de presa de decisió al país.

Un any per a les parlamentàries

Notícies relacionades

Hezbol·là consolida la seva influència en les eleccions municipals del Líban

Hamàs respon als EUA i ofereix entregar 10 ostatges i 18 cossos

No obstant, si les seves cases continuen en ruïnes i no hi ha perspectives de reconstrucció, aquest suport es pot començar a enfonsar, començaran a assenyalar i culpar Hezbol·là de la seva situació», afegeix Blandford. Moltes coses poden canviar en un any. Així de poc queda per a les eleccions parlamentàries libaneses, previstes per al maig del 2026. Aquesta serà la prova definitiva per a Hezbol·là. Durant anys, el partit xiïta havia dominat amb els seus aliats l’elit governant del Líban. Però l’elecció del president Joseph Aoun, avalat per Washington, i la formació d’un nou gabinet amb rostres nous, després de gairebé tres anys de bloqueig polític, han reduït considerablement la seva influència al país. 

Tant Aoun com el primer ministre, Nawaf Salam, han insistit en la necessitat que les armes estiguin només sota la responsabilitat de l’Estat. Hezbol·là és l’única milícia que va conservar el seu armament després del final de la guerra civil libanesa (1975-1990). «Aquest tipus de discursos públics eren gairebé inconcebibles abans de l’octubre del 2023 [quan Hezbol·là va començar a llançar atacs transfronterers en suport a Gaza], i reflecteixen el sentiment general del país, tret del de la comunitat xiïta», remarca Blandfrod. «En general, al Líban, la gent està farta de veure’s arrossegada a guerres per les accions unilaterals de Hezbol·là», conclou l’investigador, expert en la política del país dels cedres.