Catalunya, segona regió del món que atrau més inversió tecnològica en salut

Boston, la gran referència

Prova d’això és que a l’informe del 2023 aparegués com el cinquè destí del món que més projectes d’inversió estrangera tecnològica relacionats amb el sector salut havia atret en els cinc anys previs i que fos també la cinquena que més diners havia captat. L’any passat va tornar a ser la cinquena que més acords d’aquest tipus portava tancats (per darrere de Massachusetts, Irlanda, Telangana i Califòrnia), però escala a la segona posició quant al volum. És el segon lloc del món que més diners ha rebut des del 2020, només superada per Boston, la gran referència mundial en aquesta indústria.

Han sigut 1.500 milions d’euros, segons la recopilació d’Acció, liderats pels projectes d’AstraZeneca, Boehringer Ingelheim, Roche, Polpharma i Siegfried. La farmacèutica britànica que encapçala la llista és, en realitat, la que ha marcat la diferència amb el seu centre d’investigació i desenvolupament de Barcelona, en el qual preveu invertir 1.300 milions d’euros fins al 2027 i crear un miler i mig de llocs de treball.

El d’AstraZeneca és el projecte més gran del seu estil fins ara, però no es tracta d’un cas aïllat. Aquest informe també elabora una llista de les 20 companyies del món que més inverteixen en salut digital, i resulta que vuit de les deu primeres tenen presència a Catalunya. Són AstraZeneca, Bayer, Fujitsu, Johnson & Johnson, Philips, AdvancedMD (primera excepció catalana en la classificació), Cisco, la divisió de salut de General Electric, Medtronic (segona excepció) i Siemens Healthineers. Tot això converteix Catalunya en la clara referència per al mercat de la salut digital dins d’Espanya, un mercat que encara té molt camp per recórrer si es comparen les seves xifres amb les d’altres països. Els EUA, primer en el rànquing, van facturar 47.000 milions de dòlars el 2024 només en aquesta àrea, i Espanya, 13a, 2.500 milions. És cert que és de les que més ràpid avança –un 10% d’un any a l’altre–, però no hi ha tanta diferència amb els països del mig (la Xina, el Japó, el Regne Unit, l’Índia, Alemanya...) per preveure un gran salt pròximament.

Detectar les debilitats

Notícies relacionades

El replegament de Renfe a Avlo, nou revés per a la credibilitat de Talgo

L’alça de preus de l’ou oscil·la entre el 26% de Navarra i el 12% de les Canàries

L’anàlisi d’Acció identifica que, almenys en el cas de Catalunya, les debilitats són que la xarxa de proveïdors tecnològics encara és petita, que falten molts perfils entre la mà d’obra de la comunitat o la interoperabilitat. Hi ha també amenaces, com la falta de formació en coneixement tecnològic i la falta d’inversió tecnològica significativa. L’esperança és que guanyin les fortaleses: el fort teixit empresarial, un sistema d’investigació i hospitalari de referència i la xarxa de start-ups.

Aquesta radiografia indica que la meitat d’empreses d’aquest sector estan centrades en tecnologies d’avantguarda: gairebé un 42% treballa amb intel·ligència artificial; un 6%, amb eines immersives, i un 3% desenvolupen robòtica mèdica.