El cotxe elèctric avança amb dificultat (i lentitud) a Espanya

El que és clar és que, per ara, no només de tecnologia de mobilitat elèctrica viu l’home, ni el sector de l’automòbil. Espanya compta amb un mercat objectiu dels més grans de la Unió Europea (UE), tot i que des de la pandèmia està lluitant per tornar a la xifra que hauria de significar una estabilitat. L’any passat es van vendre 1.016.855 cotxes i, de tots aquests, els anomenats electrificats (híbrids endollables i 100% elèctrics) van suposar a penes a l’11% del total.

Això, malgrat que la normativa europea colla i que la decisió de prohibir la venda de vehicles de combustió fòssil el 2035 va fer que els fabricants es llancessin a cegues a promoure i produir vehicles 100% elèctrics. A tot això s’hi han d’afegir les regulacions mediambientals que van assetjar els cotxes de gasolina i especialment els de gasoil. Aquest pols legislatiu va acabar causant un estancament del mercat i una incertesa tecnològica de tant calibre que l’usuari va entrar en una espiral de distracció, i això va afectar les vendes.

Malgrat tot, amb aquest embolic muntat i el 2035 a l’horitzó, l’informe de Mario Draghi a la Comissió Europea i les veus dels fabricants van posar una mica de seny en el tema. Tal com afirma Luca de Meo (conseller delegat de Renault), "o hi fem alguna cosa o la indústria de l’automòbil europea capitularà". Perquè per fabricar fa falta que hi hagi mercat.

El principal escull és que l’usuari no està responent a la necessitat de passar-se a l’elèctric i, a tot estirar, abraça aquesta electrificació a través dels cotxes híbrids convencionals (no endollables). El 2024 només es van vendre 65.478 cotxes que fossin 100% elèctrics, menys del 6% del mercat.

El dilema

En els primers anys, es mesuraven les vendes només dels models amb bateries, però la baixa empenta del sector va fer que s’encunyés la paraula electrificat per sumar. Així, es consideren electrificats tant els models 100% elèctrics (BEV) com els PHEV (híbrids endollables). Les seves vendes creixen, però continuen sent baixes. L’objectiu és el 2035, una espasa de Dàmocles per als fabricants, les administracions locals i el consumidor. Perquè no hi arribem.

En vista de la necessitat de reduir emissions (amb la normativa Euro 7 trucant a la porta) camí d’aquest 2035, fa temps que Luca de Meo adverteix que "si els cotxes elèctrics es mantenen en els nivells actuals, la indústria europea podria haver de pagar 15.000 milions d’euros en multes o renunciar a la producció de més de 2,5 milions d’unitats". I és que per complir amb les normes d’emissions de CO2, calculades de mitjana per a tots els cotxes venuts, per cada quatre cotxes de combustió se n’ha de vendre un d’elèctric. I, és clar, no es venen.

El cas és que elèctrics i híbrids endollables mantenen el pols del mercat a Europa, mentre Espanya continua estant a la cua (tot i que no tant com Itàlia). L’any passat, el ritme del 100% elèctric va caure a Europa amb una baixada del 5,3% respecte al 2023. ¿El motiu? Una altra patata calenta: la desaparició dels incentius governamentals a Alemanya.

Els plans d’ajuda als diferents països marquen l’avenç del cotxe elèctric. Espanya és un dels membres de la UE en què els incentius han fluctuat perillosament, marcats per desajustos polítics que no tenen a veure res amb el sentit comú, ni amb l’oferta de models, ni amb la necessitat de transformació tecnològica. Som tan Quixots que en els primers mesos del 2025 ens quedem sense pla d’ajuda pel caprici dels partits de l’oposició i per un Govern que no va voler oferir aquests incentius i els va amagar amb altres partides. Resultat: la caiguda del mercat.

Ajudes lentes i complexes

El problema, de totes maneres, no s’acaba pas aquí, i és que Espanya és un dels millors exemples de burocratització del cotxe elèctric. Els tràmits per arribar a accedir a les ajudes són tan complexos i tan lents que la gran majoria dels compradors triguen més d’un any i mig a percebre-les, un import del pla Moves que, a més, s’ha de reflectir en la declaració de la renda.

Ara sembla que, després de l’aprovació de la pròrroga dels incentius fins a final d’any, el ritme de les ajudes s’estabilitzarà. El Ministeri d’Indústria ja ha apuntat que el camí és el que s’ha plantejat amb l’ANFAC (associació de fabricants), que pretén l’ajuda directa en el moment de la compra.

L’esforç de les energètiques

Malgrat els inconvenients actuals, el cotxe elèctric és el futur. Això es veu ben clar en les novetats presents en l’Automobile Barcelona que se celebra aquesta setmana, però també tenint present l’esforç que fan algunes empreses energètiques com arfa Iberdrola.

"Avui a Espanya ja hi ha disponibles més de 40.000 punts de recàrrega operatius al llarg de tot el territori. D’aquests punts de recàrrega, un 12% són de recàrrega ràpida i ultraràpida", apunta Jorge Muñoz, responsable de smart mobility de la companyia.

Notícies relacionades

Una experta en finances revela els tres hàbits que arruïnen milers de persones

Carlos Cuerpo: "No hi ha influència de Junts o ERC en la decisió sobre la consulta per l’opa"

De fet, el creixement dels punts de recàrrega és una altra de les tasques pendents. "El punt feble de la infraestructura de recàrrega a Espanya és el ritme de creixement", explica. És cert, diu, que avui hi ha una xarxa suficient per viatjar i cobrir la demanda actual i també la futura. Tot i això, però, "és important continuar creixent i avançar aquesta inversió per promoure que cada vegada hi hagi més vehicles elèctrics".

Per això és tan important mirar d’agilitzar el procés d’instal·lació dels punts de recàrrega. La proposta que fan consisteix a homogeneïtzar els tràmits i processos en totes les comunitats, i també a estendre millores com l’ús de la declaració responsable a la infraestructura elèctrica a les empreses de distribució elèctrica. "Iberdrola disposa de més de 3.000 punts de recàrrega en un estat avançat, però pendents de legalització", segons denuncia Muñoz.