Junts exigeix al Govern central que s’oposi a l’opa i defensa Soler

El nomenament de Soler a finals del 2024 havia sigut interpretat com una maniobra dels postconvergents per reforçar les opcions del Banc Sabadell d’evitar l’opa, ja que Junts s’havia posicionat fa un any, durant la campanya electoral de les eleccions catalanes, en contra de l’operació. No obstant això, Soler, que era director general dels Mossos d’Esquadra quan es va celebrar el referèndum de l’1 d’octubre del 2017, va votar a favor de permetre l’opa i va permetre que la decisió s’adoptés per unanimitat.

Lluny de desautoritzar el seu fitxatge, el número dos dels postconvergents va defensar la tasca realitzada per Soler, amb l’argument que havia aconseguit endurir les condicions inicials. A més, Turull va assegurar que va introduir unes modificacions en el text inicial que donen "fonament jurídic" i "empara legal" a l’Executiu central per oposar-se a l’operació bancària. "És el moment de la política", va voler remarcar, instant Sánchez a posicionar-se i assenyalant que tant l’informe com la llei li permeten no autoritzar l’opa.

Rebuig dels populars

Notícies relacionades

Els europeus reduirien un 80% la compra de marques ‘made in USA’

Catalunya vol minimitzar l’efecte dels aranzels en 1.200 firmes alimentàries

L’últim a sumar-se ahir a aquest rebuig va ser el PP de Catalunya. En aquest sentit, el seu portaveu a la Cambra catalana, Juan Fernández, va alertar que aquesta operació és "un error". "Em sembla una equivocació que fa un mal favor a la petita i la mitjana empresa catalana", va argumentar en una entrevista a RNE. El rebuig dels populars catalans a l’opa és significatiu per si mateix, però cobra encara més rellevància si es té en compte que el partit a escala estatal no s’ha pronunciat sobre el tema des que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va emetre el seu informe dimecres.

Amb el PP català ja són sis dels vuit partits amb representació al Parlament que han expressat els seus dubtes o el seu rebuig a l’operació. Així, a part dels populars, també ho han fet Junts, ERC, Comuns i la CUP. El PSC i per extensió el Govern de Salvador Illa també s’hi oposen, però s’han pogut mostrar menys taxatius per evitar pressionar el Govern de Sánchez, que és de qui dependrà que prosperi o no l’opa.