El Cercle d’Economia aposta per un sistema de finançament federal

El Cercle d’Economia considera que la reforma del sistema de finançament «no es pot ajornar ni desaprofitar» perquè suposa «una gran oportunitat» per abordar desequilibris territorials. La institució liderada per Jaume Guardiola aposta per fer-ho amb un model «federal»,com el dels Estats Units o el Canadà, i descarta un model més similar al concert foral que tenen a Navarra i el País Basc «on l’aportació solidària és menor i seria insostenible per al conjunt espanyol».

Així ho expressa en la nota d’opinió ‘La reforma del sistema de finançament: una oportunitat social, econòmica i política’, que ha fet pública aquest dijous, on assegura que la reforma és «imprescindible» per dotar la Generalitat dels recursos necessaris per fer front als reptes que té Catalunya, «que s’han fet més exigents amb el temps». Si es produeix aquesta reforma, l’autogovern de Catalunya «podrà fer un salt endavant» i totes les comunitats autònomes en sortirien reforçades sense excepció.

El Cercle d’Economia apunta que hi ha tres elements clau que cal tenir en compte en aquest procés. El primer, «dotar de més recursos l’Agència Tributària de Catalunya», un dels elements centrals de l’acord d’investidura entre el PSC i ERC. L’objectiu és que aquest organisme passi a gestionar, recaptar, liquidar i inspeccionar tots els impostos de Catalunya, excepte els de naturalesa local. «Cal assegurar una transició ordenada i sense riscos, així com una gran coordinació entre administracions», ha apuntat Miquel Nadal, director general del Cercle. Per aconseguir-ho, l’entitat aposta per incloure un representant estatal en els òrgans de govern de l’agència catalana i establir els mecanismes necessaris per compartir i accedir a les dades de les dues institucions, que assegurin una bona gestió dels impostos i la lluita contra el frau.

Notícies relacionades

¿Per què l'1 de maig és el Dia del Treball?

Rafael Villaseca assumeix la presidència de Veolia España

A més, l’entitat remarca la importància de crear un comitè d’experts independents que calculin la distribució de recursos entre Estat i Generalitat i preveure com actualitzar la quantitat estipulada. I, en tercer lloc, que la contribució solidària al conjunt de l’Estat es realitzi de forma «transparent, eficaç i justa». En aquesta línia, reclama a més que tingui en compte el cas específic de Madrid, que com a capital, «té grans responsabilitats però també avantatges». Per exemple, «la Comunitat de Madrid es beneficia d’una concentració desproporcionada d’ocupació pública estatal, tenen un 40% més de funcionaris per cada 100 habitants que Catalunya, una cosa que suposa un element estabilitzador en temps de crisi i que s’ha d’analitzar amb rigor» per tenir-lo en compte. 

Segons l’opinió de Guardiola, «no és la primera vegada que l’ambició reformadora procedent de Catalunya actua com a motor de canvi en el conjunt d’Espanya», i ha assegurat que, en el passat, ha permès arribar a fites que semblaven impossibles i ha de donar més recursos al conjunt de les comunitats autònomes.