La Generalitat vol invertir 100 milions en fibra òptica a tot Catalunya

Si Salvador Illa acaba sent el primer president dels últims quatre que acaba la legislatura sense sobresalts, part del seu llegat serà haver connectat tots els municipis de Catalunya a la xarxa pública de fibra òptica. Almenys, s’hi va comprometre ahir part de la seva executiva. El conseller de Presidència, Albert Dalmau, va liderar una reunió amb diversos membres del Govern, representants de les quatre diputacions provincials i d’algunes associacions municipals, en la qual va exposar l’objectiu: que aquesta sigui la legislatura que vegi el 100% de Catalunya connectat a aquesta xarxa.

Segons el que va explicar en aquesta trobada celebrada al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), el pla contempla la inversió de 91,5 milions només el 2025 per acabar les obres que permetran desplegar 1.400 quilòmetres més de fibra òptica i posar un punt d’accés en 120 municipis que encara no en tenen. Els diners també es destinaran a començar els treballs per mantenir el ritme els anys següents, així que l’import previst per arribar a totes les localitats no hauria d’anar molt més enllà dels 100 milions d’euros, va estimar Dalmau.

La fibra òptica pública arriba avui a 618 localitats catalanes (el 65% del total). Si el desplegament va segons el previst, d’aquí a un any haurien de ser 738 (78% del total). Així que el Govern tindria dos anys sencers i part del 2028 –segons quan es convoquessin les eleccions– per arribar als dos centenars de municipis restants fins als 947 que composen Catalunya.

A través de les carreteres

La dificultat rau en el fet que això passa per poder estendre aquesta xarxa a través de carreteres que són de titularitat estatal, no autonòmica. En aquest sentit, el conseller de Presidència va explicar que han recollit una petició del grup d’ERC (a qui va agrair el desplegament fet abans que el PSC arribés al Govern) per demanar autorització al Govern per fer-ho. "El 20% que queda està molt condicionat per aquestes carreteres", va dir Dalmau.

Aparèixer en la llista de municipis pendents no implica, necessàriament, que la fibra òptica no existeixi actualment en aquest poble o ciutat, perquè un operador privat pot haver-se encarregat de portar-la fins allà. No obstant, obtenir aquest punt de connexió sí que suposa garantir l’arribada de fibra als ens públics (escoles, centres de salut, ajuntaments...) i que les empreses privades de telecomunicacions ho tinguin més fàcil per connectar els domicilis.

Notícies relacionades

El deute públic puja al 103,5% del PIB fins a març i marca un nou rècord

La inflació baixa al 2% el maig per l’electricitat i el turisme

La fibra òptica pública connecta "les seus i els serveis públics", remarquen des de la conselleria. Són les operadores privades les que s’ocupen dels serveis a casa, tot i que ja hi ha hagut contactes i reunions en les últimes setmanes per estrènyer la relació entre una i altra part, i arrencar el compromís de les telecos que, una vegada es vagi desplegant aquesta xarxa per part de la Generalitat, vagin aprofitant aquest cable per connectar les llars que encara no hi tenen accés.

"Les actuacions per estendre la xarxa s’emmarquen en l’objectiu de la Generalitat de garantir l’accés a la fibra òptica a tot el país per tal de preservar la cohesió territorial, la igualtat d’oportunitats, l’impuls del teixit econòmic, la superació de la fractura digital i el foment del progrés econòmic i social a tot Catalunya", afirma la conselleria.