Catalunya reuneix el 40% de la inversió en empreses ‘deep tech’ a Espanya
La comunitat, que ha captat 930 milions en l’última dècada, opta a convertir-se en un ‘hub’ europeu del sector / Madrid ha aconseguit 350 milions
Explica Faÿçal Hafied que amb el gir proteccionista dels Estats Units i després que l’informe Draghi hagués exposat la debilitat tecnològica d’Europa, la Comissió Europea (CE) invertirà com mai en l’univers deep tech o de les tecnologies d’última generació. Ho farà especialment en aquelles regions que hagin exhibit múscul ("no hi haurà centenars de hubs a Europa, en necessitem com a màxim un o dos per país", assenyala l’expert). I Catalunya –Barcelona en particular– parteix d’una posició privilegiadíssima per ser qui més es beneficiï d’aquesta estratègia.
Hafied, ara soci d’un banc d’inversió, però abans cap adjunt de l’oficina que s’encarregava de les polítiques industrials i d’innovació a França (Polsec1), ha elaborat un informe que així ho demostra. El mou la seva afecció a la Unió Europea (UE) i l’experiència d’haver col·laborat en el pla nacional que ha convertit França en líder en aquest sector. La seva intenció, explica, és compartir aquest coneixement adquirit amb altres països, començant per Espanya, que està treballant en la seva pròpia estratègia nacional per al desenvolupament de les deep tech.
Aquest terme es refereix a tecnologies molt difícils de desenvolupar pel seu cost o pels alts nivells d’incertesa sobre la seva viabilitat. Acostuma a fer referència a eines de computació, invents que defineixin el transport del futur, la indústria de l’espai, tot el que són energies emergents i –especialment a Espanya– avenços mèdics o biotecnològics. Les empreses del sector han rebut 2.363 milions d’euros en l’última dècada, el 40% concentrat en companyies que tenen seu a Catalunya.
És la comunitat que més ben retratada queda en l’estudi, que es nodreix d’informació recopilada a PitchBook, una de les bases de dades més utilitzades pels professionals relacionats amb el negoci de l’emprenedoria i del capital risc. Mostra, per exemple, que aquesta comunitat va recaptar 196 milions d’euros el 2023 (molt lluny d’Andalusia, la segona de la llista amb gairebé 77 milions d’euros) i que la xifra s’eleva fins als 931 milions a l’observar la dècada sencera (molt lluny, de nou, de Madrid, que ocupa la segona posició en aquest balanç, amb gairebé 350 milions). Barcelona concentra la immensa majoria d’aquest capital.
París, Berlín, Londres...
"Amb aquests nivells d’inversió competeix amb París, Berlín i Londres; és l’única [ciutat espanyola] que juga a nivell europeu –sintetitza Hafied-. I això serà molt important a l’hora d’assignar la inversió europea". "En la pròxima dècada invertirem molt en deep tech perquè els Estats Units seran més proteccionistes i perquè són les tecnologies que alimenten la defensa d’un país. I Barcelona és la més ben situada per atraure aquestes subvencions europees", aposta.
Notícies relacionadesSi la capital catalana ha pres aquest avantatge és per la força que està adquirint el sector biotecnològic. El 61% dels diners que han arribat a les empreses del sector han anat dirigits a projectes relacionats amb les ciències de la vida. I, de fet, 8 de les 10 rondes de finançament més grans realitzades en l’últim lustre sota el paraigua deep tech les han tancat empreses d’aquest perfil. Destaquen, especialment, el descobriment de fàrmacs i la biotecnologia.
La més important ha sigut la de Minoryx, que va aconseguir el 2022, segons aquesta recopilació de dades, 51 milions d’euros. També són en aquesta llista SpliceBio (50 milions), Ona Therapeutics (30 milions), Admit Therapeutics (24,5 milions), DeepUll (17 milions), Som Biotech (17 milions més), Inbrain Neuroelectronics (que va obtenir 16 milions el 2020, però acaba de tancar una ronda d’uns 47 milions), Nuage Therapeutics (12 milions) i Mediktor (12 milions). ¿Què podria millorar? Primer, que la inversió segueix sent eminentment local, és a dir, que la majoria de fons inversors són firmes amb base a Catalunya. I segon, que hi ha set països que capten més fons que Espanya.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Grans ciutats Un xinès que viu a Barcelona explica les diferències que veu amb Madrid: "Es respira un ambient trist..."
- Turisme El poble més bonic del món és a Catalunya, segons l'Organització Mundial del Turisme
- Escacs El prodigiós adolescent indi
- Mobilitat interurbana El pla més complicat de Rodalies
- Política i moda Deixeu de grapejar-nos
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Illa contraposa un "finançament solidari" a la "deslleialtat fiscal"
- Els barons del PP qualifiquen de "pedaç" la condonació
- No és país per a pactes
- En clau europea Pacte amb clarobscurs