El Govern central veta la venda de Talgo al consorci hongarès Magyar Vagon

Magyar Vagon va confirmar al febrer la seva intenció de llançar una opa per Talgo, la qual va ser registrada al març a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). El consorci hongarès va oferir cinc euros per acció, valorant el fabricant espanyol de trens en 619 milions d’euros. El Consell d’Administració de Talgo, liderat pel fons britànic Trilantic, va qualificar l’oferta com a "amistosa" i "positiva" per a la companyia.

No obstant, aquesta opa mai va agradar en el si de l’Executiu central. Óscar Puente, ministre de Transport i Mobilitat Sostenible, va encendre les sospites d’alguna ingerència russa en l’operació, motiu pel qual estaven decidits a frenar l’operació. "Farem tot el possible", va assegurar Puente en declaracions a Actius, el suplement econòmic de Prensa Ibérica. De moment, cap ministre s’ha pronunciat sobre el tema després del veto d’ahir.

De manera preventiva, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) va decidir suspendre la cotització de les accions del fabricant quan acumulava una caiguda de l’1%. Una vegada aixecada la suspensió, els títols van caure un 8,72% en el dia, i es van quedar per sota dels quatre euros –en concret, en els 3,92–, un 20% menys del preu ofert per l’inversor hongarès.

"Interessos estratègics"

En una nota i tal com va avançar El Correo, el Ministeri d’Economia va explicar que el motiu de vetar aquesta inversió és la "protecció dels interessos estratègics i de la seguretat nacional d’Espanya". Segons l’anàlisi feta per la Junta d’Inversions Estrangeres, acceptar l’opa podria suposar riscos, a més, per "garantir l’ordre públic". No obstant, el Govern central es nega a fer públics els motius que hi ha darrere d’aquesta informació, ja que ha declarat la informació de l’expedient com a "classificada".

Segons la cartera liderada per Carlos Cuerpo, la no autorització de l’operació "es produeix en aplicació de la normativa vigent al nostre país en matèria de control d’inversions exteriors i amb ple respecte al dret comunitari i les competències de la Unió Europea sobre inversions estrangeres directes, protecció del mercat interior i la lliure circulació de capitals".

A allò a què es refereix l’Executiu central amb la normativa vigent és el popularment conegut com a escut antiopes, aprovat el 2020, que obliga que sigui el Consell de Ministres el que accepti o denegui una inversió superior al 10% en una empresa considerada estratègica. Es tracta d’una llei aprovada en plena pandèmia per evitar que la caiguda a la borsa de les empreses fos aprofitada per firmes estrangeres per prendre el control d’empreses espanyoles.

A més, el Govern central dubtava de si les fàbriques de Magyar Vagon a Hongria tenien prou capacitat per resoldre tots els problemes de producció que té Talgo. Per això, recentment, representants del ministeri que lidera Puente han visitat aquestes instal·lacions per ajudar a prendre una decisió.

Requisits legals

Per la seva banda, el consorci hongarès Magyar Vagon iniciarà accions legals contra el Govern després del veto a la seva oferta pública d’adquisició sobre Talgo. En un breu comunicat, la firma assegura que l’oferta "compleix tots els requisits legals vigents". L’opa la va elaborar el departament de banca d’inversió de Lazard i el despatx d’advocats Garrigues. Per aquesta raó, planegen obrir una guerra judicial. "Iniciarem totes les accions legals al nostre abast, tant a Espanya com la Unió Europea, per defensar la legitimitat de la nostra oferta voluntària per Talgo", assegura el comunicat del consorci.

En una roda de premsa a Madrid fa unes setmanes, András Tombor, l’empresari que lidera l’opa sobre Talgo, va defensar el pla industrial que tenien preparat per impulsar el fabricant espanyol. "El nostre pla és convertir Talgo en una empresa més forta dins del sector ferroviari, i que passi de ser un nivell tres a un nivell dos. Talgo s’enfronta a una falta de capacitat industrial, una cosa que podem oferir a Hongria. Tenim la capacitat d’incrementar la producció dràsticament perquè l’empresa arribi a superar els 1.000 milions en ingressos a l’any. Talgo té una fantàstica tecnologia que utilitza als seus trens, que no tenim a Hongria, on sí que tenim la capacitat de desenvolupar-la", va assenyalar.

A més, Tombor va desvincular la seva oferta dels interessos russos, una de les principals sospites del Govern central: "No tenim res a veure amb Rússia. No és un secret que, en el passat, manteníem relacions industrials amb una empresa russa, que es va dissoldre després de l’inici del conflicte bèl·lic. Vam ser una de les primeres empreses a deixar de col·laborar amb els empresaris russos". Actualment, l’únic vincle és un projecte ferroviari a Egipte, que han de rematar per compromisos legals.

Notícies relacionades

La pujada de preus i l’habitatge centren les reivindicacions del Primer de Maig

Madrid celebra una jornada atípica sense Díaz ni els líders sindicals

Conflictes amb la UE

El 45% del capital del consorci hongarès que pretenia comprar Talgo està controlat per Corvinus, un fons estatal hongarès, país ara governat per Viktor Orbán, que recentment ha entrat en conflicte amb la mateixa Unió Europea pel seu acostament unilateral a Rússia i l’oposició a acceptar quotes de refugiats, informa Celia López.